1 / 82

Joan Campàs Montaner jcampas@uoc cv.uoc/~04_999_01_u07/homepage.html

[...] J8~g#|;Net. Art{-^s1 [...]. Vuk Cosic. De l’analògic al digital: immersió en el Net.art. 01001110100101010000111. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/homepage.html. Einstein, Picasso i….

alyn
Download Presentation

Joan Campàs Montaner jcampas@uoc cv.uoc/~04_999_01_u07/homepage.html

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. [...] J8~g#|\;Net. Art{-^s1 [...] VukCosic De l’analògic al digital: immersió en el Net.art 01001110100101010000111 Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/homepage.html

  2. Einstein, Picasso i… Einstein, en morir, va al cel i Sant Pere li diu: -T'assembles a Einstein, però no t'imagines de què es capaç la gent per poder entrar al cel... Pots demostrar qui ets realment?Einstein demana una pissarra i guix i li demostra la teoria de la relativitat. Sant Pere, impressionat, el deixa passar:-Tu ets realment Einstein. Benvingut al cel. L'endemà, Picasso es troba amb Sant Pere i aquest li demana que s'identifiqui. Picasso esborra les equacions d'Einstein i pinta Les senyoretes d’Avinyó. Sant Pere es queda admirat: -Certament, tu ets el genial artista que dius que ets. Benvingut al cel. Finalment arriba al cel George W. Bush. Sant Pere li diu:-Einstein i Picasso van provar que eren qui deien ser. Tu pots demostrar qui ets?Bush, sorprès, li respon: -Qui són, Einstein i Picasso?I Sant Pere li diu: -Passa George, passa...

  3. Software i hardware • cada cultura ha elaborat el seu software per tal d’emmagatzemar, distribuir i jerarquitzar el que sap i com ho sap (llenguatge, signes...) • cada cultura ha desenvolupat el seu hardware (pintures parietals, papir, còdex, llibre, cederom, ciberespai) • com el software i el hardware influencien la manera de pensar i la visió del món?

  4. Roberto Bolaño (2003), Llamadas telefónicas. Barcelona. Anagrama. A Otro cuento ruso, inclòs al recull Llamadas telefónicas, Roberto Bolaño relata la vida d’un sevillà que va combatre a la División Azul en una zona propera a Novgorod. Després d’una sèrie de peripècies que no és el moment de resumir, el noi té la desgràcia de caure presoner de les tropes russes quan duu l’uniforme d’auxiliar de les SS. Els russos el lliguen a una cadira i l’interroguen, però no tarden a adonar-se que l’abisme lingüístic és insalvable. A l’últim arriba un rus que sap alemany, però els coneixements que té el sevillà de la llengua de Goethe són molt limitats, de manera que els russos decideixen estimular la comunicació estrenyent-li i estirant-li la llengua amb unes tenalles. Davant l’onada de dolor, el sevillà reacciona cridant la paraula coño, que amb les tenalles a la boca i els nervis del moment sona kunst, és a dir, “art” en alemany. Immediatament, el rus bilingüe entén que el sevillà és un artista. Resumint: gràcies a aquesta curiosa traducció, el sevillà salva la vida i, amb el pas dels anys, acaba vivint en una porteria de Barcelona. Si li preguntéssim què és l’art, potser ens contestaria: “Un malentès que serveix per sobreviure”.

  5. [...] J8~g#|\;Net. Art{-^s1 [...] VukCosic Breu història de la convergència art – ordinador - literatura 01001110100101010000111 Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/homepage.html

  6. La tecno-ciència entre les ciències i les lletres Ciències Tecno-ciència Lletres Física Matemàtiques Electrònica Cibernètica Ciències informació … … … … … Automatisme Vida artificial Càlcul Art Literatura Informàtica Technelogos Processar informació finalitat Processar informació ni crear imatges ni produir textos

  7. Construint la història d’una convergència Dècada dels 40 1ª generació d’ordinadors Harvard MK 1 (1943) Perspectiva documentalista Precursor de l’hipertext Indexació associativa Vannevar Bush MemEx 1945 Conflicte pensament – tecnologies expressió Impremta: model lineal i jeràrquic de l’escrit Pensament complex – expressió lineal Investigacions filosòfiques, 1945 Ludwig Wittgenstein Informalisme, 1945 Expressionisme abstracte, 1947 El soroll com atzar Informació  desordre i mesura estadística de la incertesa feedback Teoria matemàtica informació, 1948 Claude Shannon

  8. Construint la història d’una convergència Dècada dels 50 2ª generació d’ordinadors 1952-1962 Pop Art, 1955 1es imatges: Laposky (1952), Franke (1956) Primers poemes generats per ordinador, 1959 Eisenhower crea ARPA, 1957 1es imatges de síntesi en ordinador, 1960 Creació d’Oulipo i Tel Quel, 1960 Vídeo art, 1960 1r joc modern per ordinador: Space War (1961) Raymond Queneau: Cent mille milliards de poèmes (1961) 1r programari gràfic: Sketchpad, 1962 Engelbart: NLS, 1962

  9. Construint la història d’una convergència Dècada dels 60 3ª generació d’ordinadors 1963-1970 Op art, 1964, Minimal Art, 1965 Art Conceptual i Body Art 1967, Land art i Arte Povera, 1968 Informàtica gràfica NLS/Augment Oulipo Composicions aleatòries i combinatòries de textos Literatura assistida per ordinador Simulació, models estadístics i algoritmes Literatura permutacional Ted Nelson i 1rs programaris hipertextuals Consciència de fer art Consciència de l’especificitat de l’algorítmica informatitzada ARPANET 2-9-1969 1ª convergència art – literatura - ordinador

  10. Construint la història d’una convergència Dècada dels 70 4ª generació d’ordinadors Oulipo 1ª generació sistemes hipertextuals SuperPaint 1972 Paintbox 1980 Siggraph 1974 Ars Electronica Linz, 1979 Anima, 1982 (Computer Art) NLS/Augment, FRESS, ZOG ALAMO,1981 Neoexpressionisme alemany Transavantguarda italiana Literatura algorítmica Literatura semiòtica Generació automàtica Poesia combinatòria Poesia animada Reivindicació de la literatura informàtica 1es versions del protocol TCP/IP 1978 Reconeixement de l’art informàtic

  11. Computer art A. Michael Noll: Computer Composition With Lines. 1964 Manfred Mohr: Cubic Limit. 1972-75

  12. Construint la història d’una convergència Dècada dels 80 2ª generació sistemes hipertextuals, 1983-1987 1985:2ª convergència art – literatura -ordinador Hyperties, Notecards, Intermedia, Guide, KMS Les immatériaux Dona Haraway: A Cyborg Manifesto 3ª generació sistemes hipertextuals Photoshop 1986 Hypertext’87 Michael Joyce: Afternoon, a story, 1987 Hypercard, 1987 Toolbook, StorySpace Jeffrey Shaw: The Legible City, 1989 Moulthrop: Victory Garden, 1991 McDaid: Uncle Buddy’s, 1993

  13. Art fractal

  14. Els jocs: punt de convergència actual imatges textos càlcul Internet Poesia combinatòria Generació textos Informàtica gràfica Sistemes hipertextuals hackers Computer art hipertextos cibertextos Instal·lacions interactives Net.art Efectes especials cinema Jocs

  15. [...] J8~g#|\;Net. Art{-^s1 [...] VukCosic L’art digital 01001110100101010000111 Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/homepage.html

  16. Preguntes inicials • Multimèdia o unimèdia? • Què aporta de nou? Quines continuïtats i ruptures estableix? • En què es diferencia la tecnologia digital de les tècniques tradicionals? • Quines transformacions introdueix en els modes de producció, difusió, recepció i conservació de les obres? • En què es diferencien els mass media dels New media? • Quines són les característiques del digital? • Què és una imatge digital? • Què és la interactivitat? • Què és la interfície?

  17. La continuïtat amb l’art analògic • L’art cinètic • Fluxus • Happening • Performance • Land art • Art conceptual • L’art tecnocientífic

  18. Art cinètic (1) • introducció del moviment real com element plàstic determinant • abandonament dels elements tradicionals del repertori material (tela, pigments, superfície plana...) • introducció de materials "immaterials" • l'obra ja no és un objecte sinó un sistema, un procés

  19. Nicolas Schöffer: CYSP 1 (1956) • Escultura espai-dinàmica i cibernètica • supressió de volums opacs • ús de color i sons, enregistrats i difosos electrònicament • moviment autònom, que ofereix un espectacle sempre variat i diferent

  20. Fluxus • és una modalitat de l'art d'acció. Neix el 1961 • objectius no estètics sinó socials • contra la separació artificial entre productors i espectadors, entre l'art i la vida • en contra de l'objecte artístic tradicional com a mercaderia mancada de funció, i contra l'art com article comercial • a favor de les arts populars (circ, revistes, fires...) en els quals l'espectador ja no és un "públic receptor" sinó un participant actiu)   • l'espectador convertit en creador.

  21. Nam June Paik (1932-2006) TV Cello, 1971

  22. Happening • la realitat és art: vol apropiar-se directament de la vida a través d'una acció • es tracta d'ampliar el que és estètic a nous elements que poden trobar-se al carrer, a les places, en el nostre entorn quotidià • "happening" ve del verb anglès "to happen": el que succeeix, s’esdevé o passa. • apareix el 1952.   El 1959, a la Galeria Reuben de Nova York va tenir lloc el primer happening de Kaprow • conjunt d'accions no reproduïbles (no es pot fer dues vegades) i no repetibles (no es poden fer repeticions prèvies) a diferència del teatre, i de les performances • el "lloc" de l'happening pot ser qualsevol (el carrer, un camp, un garatge, un pis, etc.) • ja no hi ha "públic" pròpiament dit. No es "mira" un happening com un espectacle, s'és "allà", s'hi participa • deixa una gran part a la improvisació, a l'imprevist, a l'inesperat, a l'indeterminat • no produeix un "objecte" sinó un esdeveniment que només perdura en la memòria dels que hi van assistir • la durada és variable (de 10 minuts a diverses hores, no per força coneguda amb antelació)

  23. Lette Eisenhauer Ascending Ladder in The Courtyard, Happening d’Allan Kaprow, Nova York, 1962

  24. Performance • Apareguda al final dels anys 60 és una actuació pública com a obra d'art, que no necessita cap coneixement particular, sense funció si no és la d’existir de manera fugaç, multidisciplinària • està, en certa manera, més "organitzada" que el happening. És sobretot "reproduïble", pot posar en joc només a l'artista, o un grup d'artistes, el lloc i el paper del públic poden tenir diferent naturalesa, de la participació a la simple posició d'espectador. • Allan Kaprow distingeix dues menes de performance: una de predomini teatral, i una de no teatral menys reconeguda. La performance "teatral" s'inscriu en models coneguts, catalogats de l'espectacle viu, fins i tot si se n'allunya per certs aspectes, és variació al voltant de la convenció. La performance no teatral no "precondiciona" el públic per la posada en escena de codis coneguts, integrats, "surt del marc“ • Entre els artistes "històrics" de la performance, citem: John Cage, Allan Kaprow, Meredith Monk, Chris Burden, Laurie Anderson (Estats Units); Orlan, Jean-Jacques Lebel, Joël Hubaut (França); Richard Martel (Quebec); Ulay i Abramovic (Països Baixos); Agrupa Gutaï (Japó). 

  25. Marina Abramovic: The Lips of Thomas, 1975-1997 • performance desenvolupada a la galeria Krinzinger d’Innsbruck (Austria) • acció de dues hores de durada, en la que asseguda nua damunt d’una taula, menjava un kgr de mel amb cullera de plata, després bevia un litre de vi negre en got de vidre. Trencava el got i es dibuixava per incisió a la panxa una estrella de cinc puntes amb el melic al centre, al mateix temps que es flagel·lava violentament. Després s’estirava de panxa enlaire damunt d’una creu feta de blocs de gel. Una estufa encarada al seu ventre feia sagnar les ferides. Va romandre en aquesta postura trenta minuts; el seu cos començava a congelar-se, fins que el públic interrompia l’acció enretirant els blocs de gel • els fets biogràfics, els símbols –la creu i l’estrella (símbol del comunisme i de Iugoslàvia) i el seu propi sofriment, s’interpenetren i relacionen configurant una mena de sacrifici alliberador en el qual ella representa alhora la víctima i el botxí.

  26. Land art • corolari de l'art povera i l'art ecològic: els espais del paisatge natural esdevenen objectes artístics, • es tracta del paisatge incontaminat per la civilització tècnica • parteix de la premissa que només l'ambient real pot ser veritablement real • utilitza, tanmateix, la naturalesa d'una manera metafòrica (canvi, evolució, creixement, espai verge i religiós...) • el temps esdevé una condició bàsica: erosió, canvi d'estacions, pluja... • utilitza materials casuals, trobats, només pel fet que són oferts per la naturalesa • cultiva la naturalesa processual i els materials efímers, com l'art póvera, i desapareix la noció tradicional de perennitat • l'allunyament de l'ambient urbà a zones de mar, muntanya o desert, evidencia el seu renunciament al que és industrialitzat, a la societat de consum • Les obres són donades a conèixer a través de la fotografia, dels films, vídeos i TV. Aquestes fotografies tindrien la mateixa funció que l'obra tradicional.

  27. Richard Long: Line in the Himalayas. 1975 Walter de Maria: The Lightning Field, 1977

  28. Art conceptual • pràctiques i manifestacions que comporten un desplaçament de l'objecte cap a la idea; és la culminació de l'estètica processual. • abandona els mitjans tradicionals i es serveix de qualsevol tipus de mitjans; s'apropia dels "nous mitjans". • no trenca amb la mercantilització, però els seus productes no assoleixen les mateixes quotes de valor de canvi que les pràctiques tradicionals. • accentua l'activitat de l'espectador, instaurant processos: l'art esdevé un procés permanent. El receptor, en lloc d'acceptar passivament allò que és donat, protagonitza operacions actives. • La seva proposta final seria la desaparició dels pols creador-espectador, de l'emissor-receptor, advocant per la socialització de la creació en el sentit d'una reciprocitat. • l'art conceptualté més interès pels processos formatius, de constitució, que per l'obra acabada i realitzada; desplaça l'èmfasi sobre l'objecte a favor de la concepció i del projecte, de la conducta perceptiva, imaginativa o creativa del receptor

  29. Joseph Kosuth: One and Three Chairs, 1965

  30. L'art tecnocientífic • Al final dels anys 50 i principis dels 60, grups d'artistes o institucions es formen i duen a terme una recerca artística amb les tecnologies. • Black Mountain College, (1933 - 1957), Estats Units • Jikken Kôbô (Experimental Workshop o Taller Experimental), 1951 - 1958, Japó • E.A.T., Experiments in Art and Technology, (1966 – 1972/78) • C.A.V.S., Center fur Advanced Visual Studies, Massachusetts Institute of Technology (M.I.T.), Cambridge (1967 - *) • el telèfon: Quadres per telèfon de Moholy-Nagy el 1923. Art by Telephone (1969). • el fax: City Portraits, 1989, al voltant de Karen O'Rourke i del grup Art Xarxes.   • el slow-scan (o televisió de baixa resolució): projecte del grup DAX de Pittsburgh, fundat per Bruce Breland, amb Dakar el 1990.   • els satèl·lits: Phase I - Send/Receive Satellite Network de Liza Bear & Keith Sonnier, 1977; Hole in Space, de Sherrie Rabinowitz i Kit Galloway, fundadors de l'Electronic Café • les xarxes electròniques "pre-Internet": projectes de Bob Adrian, (Artbox, sobre la xarxa I.P. Sharp) i els de Roy Ascott (Terminal Art) el 1980.  

  31. Idees, principis i conceptes de l’art digital Característiques del digital: interactiu, dialògic, participatiu, col·laboratiu, hipertextual, connexionista

  32. Amb les avantguardes històriques (futurisme, constructivisme, Bauhaus, etc.) es planteja no només què és l’art sinó, també, amb què es fa l’art, de què es fa l’obra. • tot pot ser material, suport, mitjà per a l'art. • l'artista s'ha d'apropiar dels materials i tècniques actuals per inscriure's realment en el seu temps.   • qualsevol lloc, qualsevol espai pot esdevenir, ser, un lloc per a l'art • l'objecte acabat i únic ja no és l'únic model de l'obra d'art. L'acte, l'acció, el procés constitueixen algunes de les alternatives essencials • abans, allò que permetia explicar el món era l'invariant, l'estable, el fix. Ara és l'inestable, la incertesa, el que canvia, el que està en moviment, el flux • amb obres centrades en el procés i el flux, el temps esdevé, un nou material de l'art, una nova component de la creació • desaparició de l'autor i de l'artista: existència de creacions col·lectives. L’artista esdevé creador de contextos més que de continguts. • l’espectador esdevé, més que coautor de l’obra, un material de l’obra

  33. interactiu, participatiu, dinàmic i customitzable • la interactivitat no és la participació. La participació és una actitud davant l’obra, mentre que la interactivitat és una presència en l’obra. L’espectador interactiu no és extern a l’obra sinó que, element del model com qualsevol altre, és pensat i construït per ella . • no és sempre col·laboratiu sinó que és sovint “participatiu” en la mesura en què depèn de l’aportació de diversos usuaris. • és dinàmic; pot reaccionar a un flux de dades canviant i a la transmissió de dades en temps real. • el mitjà digital no és visual per naturalesa sinó que es composa sempre d’una part generalment amagada, invisible, feta de codis, i d’una part visible per a l’espectador/usuari, de manera que aquesta darrera està produïda per la primera • els resultats poden anar d’una imatge complexa a un procés de comunicació dels més abstractes. Algunes obres d’art digital són essencialment visuals; d’altres estan centrades més aviat en dades o bases de dades brutes. • és “customitzable”, és a dir, adaptable a les necessitats o a la intervenció d’un usuari en particular

  34. Les formes de l’art digital • la instal·lació • el cinema, el vídeo i l’animació • el Net.art i el software art • la realitat virtual i els entorns musicals • les escenografies interactives

  35. Jeffrey Shaw: The legible city (1989)

  36. La caiguda de Bush (2005)http://www.planetdan.net/pics/misc/georgie.htm

  37. JODI (Joan Heemskerk- Dirk Paesmans): File not found404 (1997)http://404.jodi.org/ • juguen amb Internet, amb el codi, amb el navegador, amb nosaltres • estètica decadent i obsoleta: recorda la tipografia i les pantalles dels primers ordinadors personals • ens obliga a ser no només actius sinó inventius, imaginatius, a explorar • encapçala la tendència hacker: • imatges de baixa resolució • pàgines que es carreguen ràpidament • falsa interactivitat • ús atípic de les eines com l’HTML, l’ASCII o els virus • la interrupció de la interacció • la pèrdua de l'anonimat • la negació de la comunicació

  38. Jean Lambert-Wild: Orgia. 2001 • barreja actors reals i éssers virtuals. Els comediants estan equipats amb sensors sensibles a les manifestacions corporals –com el ritme cardíac, la conductivitat de la pell, el volum respiratori i la temperatura de la pell– que són interpretades per l'ordinador com símptomes emocionals. • un programa informàtic, el sistema Daedalus, processa en temps real aquestes informacions i les fa interactuar amb éssers artificials creats a partir de models de vida artificial. Aquestes criatures tenen una durada de vida limitada i han d'alimentar-se, reproduir-se i dormir. • la imatge d'aquestes criatures es projecta sobre l'escenari i envolta els comediants: la il·lusió òptica està realitzada amb el programari AAASEED de Mâa Berriet.

  39. Temes de l’art digital • La vida artificial • Intel·ligència artificial i agents intel·ligents • Telepresència, telemàtica i telerobòtica • Cos i identitat • Bases de dades, visualització de dades i cartografia • Entorns textuals i narratius • Els jocs • Hacktivisme

  40. Gordon Selley: Technosphere (1997)http://beallcenter.uci.edu/shift/games/technosphere.html • Aplicació informàtica que simula la vida de criatures cibernètiques evolucionant pel planeta Techno • L’internauta pot crear la seva criatura, carnívora o herbívora, elegint unes quantes característiques físiques • Cada criatura habita una jungla algorítmica i entra en interacció amb les altres criatures, alimentant-se, procreant. • L’internauta no té accés a la vida en aquest planeta en temps real • Cada “pare” pot rebre informació de la seva criatura (salut, recorregut, aliments, críes...)

  41. Raphael Lozano: Vectorial Elevation (1999-2000)http://www.alzado.net/cdb/eindex.html? • Operativa des del 26 de desembre de 1999 al 7 de gener del 2000, va reunir més de 700.000 internautes • L’internauta creava escultures lluminoses amb un generador d’imatge 3D; el dibuix era enviat a un sistema informàtic que gestionava automàticament l’orientació de 18 projectors d’una potència de 126.000 vats • Es reproduïa la maqueta en el cel de Méxic a partir del parc Zócalo, durant sis segons • Es retratava amb càmeres digitals i les fotos es posaven en línia

  42. Antoni Muntadas: The File Room. 1994 http://www.thefileroom.org/ • crítica social, per mitjà de la Xarxa, a la censura cultural al món • encàrrec de Televisió Espanyola l'any 1985, per al programa Metrópolis. Va proposar un reportatge sobre la televisió espanyola: "TVE: Primer Intent" (1989),  fet a partir de material d’arxiu de l’època del general Franco. No es va arribar a emetre • és una instal·lació física i un un arxiu a la xarxa que s’estructura com una base de dades comunitària sobre els casos de censura cultural en el món • es pot consultar mitjançant quatre criteris: l'època, des del segle XV fins a l'actualitat; el lloc, els diferents països del món; els suports com ara la pintura, l'escultura, els films, la literatura, etc.; i la naturalesa de la censura religiosa, política, cívica

  43. Schleiner-Leandre-Condon: The Velvet Strike (2003)http://www.opensorcery.net/velvet-strike/team.html • és una modificació pacifista del popular videojoc de guerra Counter-Strike, que escenifica la lluita d'una unitat antiterrorista per a refusar l'atac d'un grup subversiu • està concebut com una col·lecció de graffitis contra la guerra i la violència • és una "reacció a la guerra de Bush contra el terrorisme", una obra que s'amplia cada vegada que un internauta envia les seves pintades.

  44. Introducció al Net.art

  45. El concepte de Net.art Cal diferenciar: • «l’art a la xarxa» (art on the net): • art concebut en un altre mitjà (pintura, escultura, disseny, grafisme...), • està a la xarxa per un mer procés de digitalització • la xarxa li serveix únicament com a mitjà de difusió o exhibició. • «l’art de la xarxa» o Net.art, • utilitza la xarxa en ella mateixa i/o el seu contingut a qualsevol nivell (tècnic, cultural o social) com a base de l’obra d’art. El Net.art designa l’art creat específicament en, de i per a qualsevol xarxa electrònica, cosa que inclou l’art d’Internet

  46. El terme Net.artShulgin, Alexei: «net.art -the origin», a Nettime http://amsterdam.nettime.org/Lists-Archives/nettime-l-9703/msg00094.html «Penso que ja és hora de clarificar l’origen del terme “net.art”. En realitat és un “ready made”. Pel desembre de 1995 Vuk Cosic va rebre un missatge enviat per un mailer anònim. Degut a una incompatibilitat de software, el text era un abracadabra en ascii pràcticament il·legible. A l’únic fragment que tenia algun sentit s’hi veia una cosa com: [...] J8~g#|\;Net. Art{-^s1 [...] Vuk va quedar molt impressionat: la mateixa xarxa li havia proporcionat un nom per a l’activitat en la que estava involucrat! I immediatament va començar a utilitzar aquest terme. Uns mesos més tard, va reenviar el misteriós missatge a Igor Markovic, que va arribar a descodificar-lo correctament. (...) El fragment del text mencionat, tan estranyament convertit pel software de Vuk, deia (cito de memòria): [*]”All this becomes possible only with the emergence of the Net. Art as a notion becomes obsolete...”, etc.

  47. Olia Lialina: My boyfriend came back from the war (1996)http://www.teleportacia.org/war/wara.htm

  48. El cos digital

  49. Floating Point Unit: Body Without Organs (1996). http://www.plexus.org/fpu/audience3a.html • És una al·legoria del cos col·lectiu a Internet: proposen crear un nou cos virtual més adaptable a la dimensió de l’univers metafòric • Invita als internautes a connectar les seves càmeres a la xarxa i filmar alguna part del seu cos. La combinació de parts formaran un cos híbrid, mutant, fragmentat • Analitza el poder creador, la simulació de la realitat, la interrelació autor/interactor, la identitat i el tractament del cos

  50. Shelley Jackson: My body (1997). http://www.altx.com/thebody/ • És una exploració de la identitat humana partint de l’observació del cos, del propi cos • Comença amb un mapa conceptual que representa una dona nua les parts del cos de la qual estan etiquetades i es poden activar • Cada clic ens porta a un text on es reflexiona sobre moments viscuts en relació a aquesta part del cos • Uns textos parlen de la infantesa i s’adverteix un desconeixement del cos i un desig de neutralitat; en altres, com en parlar del naixement dels pits, l’autora esdevé conscient de la seva femineïtat • Les cicatrius del cos expliquen una història que dóna identitat a la persona

More Related