Download
1 / 61
E N D
1. Les activitats econòmiques. El sector primari
2. El sector primari L’espai rural
Factors i elements de l’espai rural.
L’agricultura al món d’avui
3.1. L’agricultura als països en vies de desenvolupament. El problema de la fam al món.
3.2. L’agricultura als països desenvolupats.
4. La pesca.
3. L’espai rural Espai rural el definim contraposat a espai urbà.
Ambdós són paisatges obtinguts per la intervenció de la mà de l’home que ha modificat els paisatges naturals.
Aquesta modificació ha donat lloc als anomenats paisatges antròpics.
4. L’espai rural
5. L’espai rural L’espai rural s’esten per tot el planeta.
Només el 11% de la superfície de la terra és apta per al conreu i d’aquesta un 23% són pastures.
Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil) La SAU és desigual a cada continent.
A Europa la SAU arriba al 28 % i d’aquest les pastures n’ocupen un 18%.
A Àfrica o Amèrica del Sud les terres conreades no superen el 7%
6. Factors del paisatge agrari Distingim entre factors físics i humans.
Els factors físics són aquells que esdevenen per naturalesa.
Els factors humans són aquells que genera l’acció de l’home.
7. Factors del paisatge agrari Factors físics:
El clima condiciona el tipus de conreu segons el seu règim de pluges i temperatures.
El relleu condiciona els usos de sòl segons ens trobem a la plana o en una muntanya.
La fertilitat del sòl condiciona el tipus de producte a conrear i el seu rendiment.
8. Factors del paisatge agrari
Factors humans.
Desenvolupament cultural i econòmic que condiciona el grau de tecnologia aplicable a l’agricultura.
Cultura i tradició que condiciona el tipus de producte i el sistema d’explotació.
La pressió demogràfica que condiciona la intensitat de l’aprofitament del sòl.
Les relacions comercials Nord-Sud.
9. Elements del paisatge agrari Distingim diversos elements:
Tipus de parcel·la
Extensió de la propietat
Règim d’explotació.
Tipus de propietat.
Tipus de poblament.
Sistema de cultiu.
Tipus de cultiu.
Rendiments de l’explotació.
Destí de la producció.
10. Elements del paisatge agrari Tipus de parcel·la: Camps oberts o openfield, camps tancats o bocage, bancals i hortes.
Extensió de la propietat:
Minifundi menys de 10 hectàrees.
Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees
Gran explotació de 100 a 250 hectàrees
Latifundi més de 250 hectàrees.
11. Elements del paisatge agrari Règim d’explotació:
Directe,el pagès és el propietari de la terra.
Indirecte, el pagès no és el propietari de la terra sinó que l’explota en règim de:
Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una part de la collita.
Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d’un lloguer.
Jornalers. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada.
12. Elements del paisatge agrari Tipus de propietat: individual o col·lectiva.
Tipus de poblament: concentrat o dispers
Sistema de conreu:
Secà, només rep l’aigua de la pluja.
Regadiu, és regat per l’home.
Monoconreu, quan es cultiva un sol producte.
Policonreu, quan hi ha diversitat de productes.
Tipus de cultiu:
Herbacis, com els cereals.
Arbustius, com la canya de sucre o la vinya.
Arboris, com els arbres fruiters
13. Elements del paisatge agrari Rendiments de l’explotació:
Agricultura intensiva. Objectiu produir el màxim cultivant poca terra. Distingim:
De baixa productivitat: poca terra, molta mà d’obra, poc producte, poc benefici, poca inversió en tecnologia. Exemple els conreus d’arròs a l’Àsia.
D’alta productivitat: poca terra, poca mà d’obra, molta producció, molta tècnica, alt rendiment, molta pressió demogràfica. Exemple l’agricultura d’Europa Occidental i Japó.
14. Elements del paisatge agrari Rendiments de l’explotació:
Agricultura extensiva. Grans extensions de terra dedicades al conreu. Distingim:
De baixa productivitat: superfícies considerables, poca inversió, poca tecnologia, molta mà d’obra, guaret inevitable, rendiments baixos. Exemple: els països tropicals d’Àfrica.
D’alta productivitat: superfícies molt grans, poca mà d’obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans. Exemple les explotacions de cereals als EUA.
15. Elements del paisatge agrari Destí de la producció.
Agricultura de subsistència. Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització.
Agricultura de mercat. Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.
22. L’agricultura al món d’avui. Països desenvolupats.
Baix percentatge de població activa agrícola:
Sector primari 9%
Sector secundari 36%
Sector terciari 55%
Baix % d’aportació al PIB.
Agricultura de mercat
Elevat grau d’aplicació tecnològica.
Alta productivitat.
Països en vies de
desenvolupament
Alt percentatge de població activa agrícola:
Sector primari 46%
Sector secundari 15%
Sector terciari 39%
Alt % d’aportació al PIB.
Agricultura de subsistència i de mercat.
Baix grau d’aplicació
tecnològica.
Baixa productivitat.
24. L’agricultura als països en vies de desenvolupament
Es localitzen a la zona intertropical càlida del planeta.
Hi viu el 75% de la població del món.
Tradicionalment practicaven agricultura de subsistència amb conreu de cereals:
Cultura del blat de moro a Amèrica llatina
Cultura de l’arròs a Àsia
Cultura del mill a Àfrica
25. L’agricultura als països en vies de desenvolupament
Finals del segle XIX: Impacte colonial.
Conquesta i domini per part dels europeus.
Retrocés dels conreus tradicionals.
Grans extensions dedicades al monoconreu de productes pel comerç del Nord.
Explosió demogràfica.
Trencament de l’equilibri població i medi natural.
Aparició del problema de la fam.
26. L’agricultura als països en vies de desenvolupament
Després de la II Guerra Mundial independència política.
Neocolonialismes: dependència econòmica.
Actualment hi trobem dos tipus d’agricultura:
Agricultura de subsistència
Agricultura de mercat: Plantacions i Conreus per a l’exportació.
27. L’agricultura als països en vies de desenvolupament Agricultura de subsistència:
Dediquen la terra a produir aliment
Petita parcel·lació.
Terres marginals i poc aptes per al conreu
Tècniques molt rudimentàries (arada,falç..)
Molta mà d’obra
Absència de productes químics i maquinària
Baixa rendibilitat de la terra.
29. L’agricultura als països en vies de desenvolupament
Agricultura de subsistència:
Tres variants.
Agricultura itinerant per cremació (Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia)
Agricultura extensiva de secà (zones seques d’Àfrica)
Agricultura irrigada, conreu d’arròs (Àsia monzònica)
31. L’agricultura als països en vies de desenvolupament Agricultura de mercat:
Plantacions
Grans extensions de terra.
Origen en època del colonialisme
Propietat de grans empreses multinacionals.
Monoconreu de cafè, te, cacao, fruita per al mercat del Nord.
Tecnologia agrària avançada.
Importants inversions
Molta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos.
32. L’agricultura als països en vies de desenvolupament Agricultura de mercat:
Conreus per a l’exportació.
Els pagesos abandonen els conreus de subsistència.
Cultiven productes per vendre al mercat del Nord. (Cafè, cacao, te, cotó...)
Els governs encoratgen aquesta pràctica, amb l’objectiu d’obtenir divisa per pagar el deute extern.
El mercat està saturat i els preus són molt baixos.
Les transnacionals paguen preus molt baixos als productors, però mantenen preus alts en el producte final.
33. L’agricultura als països en vies de desenvolupament Agricultura de mercat:
Conreus per a l’exportació.
Intercanvi desigual.
Subvencions dels països rics a la seva agricultura.
Dumping: competència deslleial que enfonsa els preus i porta a la ruïna als petits agricultors del Sud.
Proteccionisme dels països del Nord, establint barreres a l’entrada de productes del Sud.
UE i EUA apliquen aranzels esglaonats a les importacions segons el grau de processament, fet que impedeix el desenvolupament industrial del Sud.
34. L’agricultura als països en vies de desenvolupament Greus conseqüències:
Pobresa creixent de les famílies agricultores.
Abandonament de les terres.
Èxode rural: creixement dels suburbis de les
grans ciutats.
Importants corrents migratoris cap al Nord.
Països cada cop més pobres, amb menys producció d’aliments i amb mes FAM.
Conferència de Cancun 2003: Els països del Sud es planten.
Conferència de Hong-Kong 2005: Algunes esperances.
39. L’agricultura als països en vies de desenvolupament El problema de la Fam al món.
La població d’aquests països segueix creixent.
La producció d’aliments, en aquests països, disminueix.
La disponibilitat d’aliments, sobretot cereals disminueix.
La necessitat de comprar aliments augmenta.
El percentatge de gent desnodrida es manté molt alt.
50. L’agricultura als països en vies de desenvolupament Aternatives:
La Revolució Verda dels anys 60.
Utilització de llavors d’alt rendiment (arròs, blat i blat de moro)
Pretenien augmentar la quantitat de producte.
Va obtenir èxits à Àsia, però no a Àfrica i Amèrica Llatina.
Diversos inconvenients: necessitat de molts fertilitzants, pesticides i plaguicides, i molta aigua de reg, dificultat d’aprentatge de noves tècniques, necessitat d’inversions, canvi de gust de les espècies, augment de les diferències socials.
51. L’agricultura als països en vies de desenvolupament Aternatives:
Recuperació de l’agricultura tradicional.
Potenciar el conreu de productes tradicionals de la dieta i l’alimentació.
Abandonar els conreus per a l’exportació.
Repartiments de terres.
Aportació d’ajuts i mitjans tècnics.
Gran paper de les ONG: ensenyar a conrear per obtenir autonomia produint el necessari per alimentar la població.
52. L’agricultura als països en vies de desenvolupament Aternatives:
Comerç just, comerç responsable.
Creació de cooperatives de pagesos que gestionen la venda de la seva collita.
Supressió dels intermediaris.
Preu digne que permeti una vida digne del pagès i la seva família.
Productes d’alta qualitat.
Suport de les ONG.
Necessitat d’una actitud responsable dels consumidors del Nord.
53. L’agricultura als països desenvolupats Agricultura de mercat integrada en el sistema capitalista.
Agricultura d’alta productivitat.
Agricultura d’alta rendibilitat
Alt nivell de tecnificació: maquinària, abonaments químics, pesticides, insecticides, selecció d’espècies, agroquímica.
Molt poca mà d’obra.
Grans inversions de capital.
Alt nivell d’especialització.
54. L’agricultura als països desenvolupats L’agricultura més rendible del món: els EUA
Grans extensions de camps de conreu.
Agricultura extensiva altament rendible, encara que podria ser-ho més amb major intensitat de treball.
Només el 3% de la població activa treballa en l’agricultura, però, el 22% ho fa en activitats relacionades amb el camp: indústries agroalimentàries, agroquímica o
agromecànica.
55. L’agricultura als països desenvolupats L’agricultura més rendible del món: els EUA
Especialització espaial: àrees anomenades belts (cotton belt, wheat belt, corn belt) especialitzades en un producte.
Gran importància de la xarxa de transport.
Poblament dispers: granges allunyades les unes de les altres.
Elevats execedents: exportació
EUA màxima productora de blat del món.
56. L’agricultura als països desenvolupats La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)
Explotacions més reduïdes.
Poca especialització dels conreus.
Paper molt important de la ramaderia.
Tres grans àrees:
Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters.
Països de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera.
Països Atlàntics: Grans pastures, ramaderia molt
tecnificada, conreu s de farratge.
57. L’agricultura als països desenvolupats La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)
La PAC neix als anys 60.
Els seus objectius són:
Augmentar la producció i la productivitat.
Millorar i igualar les rendes dels agricultors.
Estabilitzar els mercats.
Garantir els recursos alimentaris.
Aconseguir aliments a preus raonables.
Augmentar la superfície de les explotacions.
Aconseguir una major especialització dels països.
58. L’agricultura als països desenvolupats La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)
Tots aquests objectius són articulats pel FEOGA (Fons europeu d’orientació i garantia agrària). Aquest organisme gestiona els pressupostos de la PAC.
Anys 80: actuacions orientades cap una racionalització dels excedents agraris (llet, cereals, carn de boví..) establint unes quotes de producció.
A partir de 1992: Entrada en vigor del Tractat de la Unió.
Jubilació anticipada d’agricultors.
Potenciació de mètodes de producció respectuosos amb el medi ambient.
Mesures de protecció entorn i reforestació.
59. L’agricultura als països desenvolupats La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)
Actualitat polítiques concretes:
Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims.
Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels. Provoca dumping.
Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est.
