1 / 10

Política Plató

Isomorfisme antropològico-polític. JUSTÍCIA En sentit ontològic : idea de “ justícia ” En sentit antropològic : domini de la part racional sobre les altres dues parts de l’ànima En sentit polític : cada classe social ha de cumplir amb la seua funció. Governant (s)

Download Presentation

Política Plató

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Isomorfisme antropològico-polític JUSTÍCIA En sentitontològic: idea de “justícia” En sentitantropològic: domini de la part racional sobre les altresduesparts de l’ànima En sentitpolític: cada classe social ha de cumplir amb la seuafunció Governant(s) o filòsof(s)-rei(s) Racional Irascible Guardians Sensitiva Productors o artesans Política Plató • CLASSES SOCIALS • Productors o artesans: dedicats a proveirproductes per a ells i les altresclassessocials (comerciants, llauradors, pescadors, …). Tenenfamília i propietat privada • Guardians: encarregats de defensar la polis. No tenenfamília ni propietat privada • Governants o filòsofs-reis: establixenlleis, impartixenjustícia i s’encarreguen de l’educació. No tenenfamília ni propietat privada

  2. TIPUS DE GOVERN 1 1. MONARQUIA o ARISTOCRÀCIA: govern d’una o diverses persones que hagen recordat la Idea de Bé. Govern just presidit pel coneixement perfecte 2. TIMOCRÀCIA: govern dels guardians. Govern injust presidit per la força, no per la saviesa 3. OLIGARQUIA: govern d’una part dels productors: els comerciants. Govern injust, presidit per la riquesa 4. DEMOCRÀCIA: govern dels productors. Govern injust, presidit per la ignorància i les passions 5. TIRANIA: govern d’un dels productors. Govern injust, presidit per l’egoïsme i la manipulació 2 3 2 3 2 Comerciants 3 3 2 Tirà 3 Mésinformació 2 Teoria política Plató Estatalisme POLIS Video Youtube Organicisme

  3. Llei natural en St. Tomàs La “Qüestió disputada” - Sofistes: contraposició “physis”/”nómos” 1. Article: tema formulat a mode de pregunta RAÓ - Aristòtil: llei particular/llei natural 2. Objeccions: arguments en contra, habitualment d’altres autors - Estoics llatins (Ciceró i Sèneca): dret natural universal Influències LÓGOS 3. Sed contra (en canvi): arguments a favor, del propi St. Tomàs o altres - Juristes romans (Gaio i Ulpià): ius civile, ius naturalis, ius gentium 4. Corpus (solució): resposta argumentada St. Tomàs exposant les seues raons definitives a l’article - Teòlegs cristians (Sant Pau, Sant Agustí, Sant Isidor, Gracià…): dret natural humà DÉU 5. Respostes a les objeccions: de St. Tomàs als autors abans anomenats LLEI NATURAL: participació criatura en Llei eterna - Conservació existència - Unió home-dona: matrimoni i educació fills Preceptes primaris o principis universals: cal fer el bé i evitar el mal - Buscar veritat i viure en societat Continguts Preceptes secundaris: es deduixen necessàriament dels anteriors (no furtar, respectar l’altre, honorar pares, no adulterar…) Regulació jurídica Preceptes de tercer grau: conclussions llunyanes basades en els altres dos tipus, i necessitades de la raó, l’estudi, la pràctica i l’experiència. Han de tindre en compte les circumstàncies particulars situació (respectar autoritats, dir la veritat, etc.)

  4. Característiques Llei Natural Unitat (recerca bé i felicitat humanes) Indelebilitat (els primers principis són imborrables; no així els de segon o tercer grau, degut a les passions o al pecat) Immutabilitat (pot canviar la comprensió humana de la llei, però mai els primers principis) Universalitat (basada en autoritat de Déu) Raó TeoriaLlei natural St. Tomàs Video 1 Video 2

  5. Filosofia política Maquiavel Història Mètode: realisme polític Experiència política Context polític: Absolutisme Pessimisme antropològic Poder polític absolut • Virtut: qualitats que li permeten ser un líder (força, astúcia, habilitat militar, prudència, eficàcia, capacitat de decisió,…) Governant ideal • Fortuna: situacions i esdeveniments canviants • Raó d’estat: art de conquerir i conservar el poder Teoria política Maquiavel Ètica “El fi justifica elsmitjans” Separació Document 1 Política POWER POINT Video Maquiavel

  6. Contractualisme (I): Hobbes Contractualisme: teoria mitjançant la qual els éssers humans fan un “pacte” o “contracte” per establir el poder polític Pessimisme antropològic “Homo hominis lupus est” ESTAT DE NATURA: situació en què es trobaven els éssers humans abans de sorgir el poder polític “Bellum omnium contra omnes” Violència Anarquia Pacte de salvació MONARQUIA ABSOLUTA Leviatan • Garantir pau i seguretat • Permetre desenvolupament de les lleis naturals Teoria política Hobbes Característiques i funcions de l’Estat • Impartir justícia Video Hobbes- Maquiavelo • Posseïx tots els drets dels ciutadans i no ha de retre comptes davant la població Video Hobbes

  7. Contractualisme (II): Locke ESTAT DE NATURA: éssers humans caracteritzats per Egoïsme i violència d’una minoria Propietat privada Treball Convivència pacífica • Establiment sistema judicial IGUALTAT LLIBERTAT Pacte civil (preservar Llei natural) • Creació poder legislatiu i executiu • Govern triat pel consentiment i aprovació del poble • Conservació propietat privada • Poble conserva tots els seus drets. Govern té funció de garantir-los • Separació de poders: legislatiu, executiu i federatiu (seguretat i relacions exteriors) Pacte polític (Estat) MONARQUIA PARLAMENTÀRIA • Govern pot ser enderrocat si actua de manera il.legítima, sense cumplir les seues funcions ni respectar els drets de la població Teoria política Locke Video Locke Comparació Hobbes-Locke

  8. Contractualisme (III): Rousseau Optimisme antropològic “Le bon sauvage” • Individualisme • Bondat natural ESTAT DE NATURA Amor de si (instint d’autoconservació) • Satisfacció necessitats bàsiques • Dos sentiments Pietat (instint de conservació de l’espècie) Atzar Aparició primeres tribus (naixen els primers sentiments socials: amor, amistat, odi, enveja, …) Manca d’aliments PROPIETAT PRIVADA Origen desigualtat 3. Amos/Esclaus 1. Rics/Pobres 2. Poderosos/Febles Legitimació jurídica

  9. El Contracte Social Video 1 Rousseau Segon estat de natura (estat presocial injust) VOLUNTAT GENERAL • Respecte sobirania popular Pacte d’associació • Garantir llibertat i igualtat ciutadans • Poder legislatiu radica en el poble • Elecció representants per a governar durant un cert temps Societat política (=ESTAT) Poder executiu (administració llei) • Obligació ciutadans sotmetre’s a les lleis (=voluntat general) Tipus de govern DEMOCRÀCIA • Votacions periòdiques mitjançant assemblees Teoria política Rousseau Video 2 Hobbes-Rousseau

  10. Filosofia política Marx Video Marx Raó Materialisme històric Ésser humà TREBALL 1. Amos/Esclaus 2. Senyors/Serfs Relacions de producció Mitjans de producció Major LLIBERTAT 3. Capitalistes/Proletaris LLUITA DE CLASSES Capitalistes: posseïxen capital i mitjans producció “Treball” obrer (rendiment treballador) PLUSVÀLUA Crítica economia capitalista CONTRACTE “Força de treball” obrer (necessitats treballador) Proletaris: posseïxen força treball EXPLOTACIÓ • Abolició propietat privada Conciència de classe • Centralització capital i mitjans producció en màns Estat Societat Socialista • Sistema granges estatals i empreses públiques Revolució del proletariat • Desaparició classes socials Societat Comunista “De cada u segons les seuescapacitats, a cada u segons les seuesnecessitats” Teoria política Marx

More Related