TEMA 4 L’anàlisi formal de la imatge

1. TEMA 4L’anàlisi formal de la imatge Ivette Casadevall Oriol Fernández Ferriol Amettler Dominik Agut Cristian Varela

2. 4.1 Elements morfològics primaris • Són essencials per el sentit. • S’han d’estudiar una sèrie d’elements morfològics: • El punt • La línia • El pla • El color • La forma • La textura

3. 4.1 Elements morfològics primaris El punt La seva funció depèn de tres factors: • La ubicació: determina la sensació d’inestabilitat o d’estabilitat de la imatge. - ANISTROPIA El contrast • La posició relativa: punt independent 3 tipus de punts implícits: • Centres geomètrics • Punts de fuga. • Centres d’atenció

4. 4.1 Elements morfològics primaris La línia és un element polivalent. Funcions: • Aporta profunditat a la composició. • Crea sectors de direcció de la imatge. • Separa plans i organitza l’espai. • Dóna volum als objectes. • Representa la forma i l’estructura d’un objecte. El pla Es defineix en funció de la bidimensionalitat i la forma. • Està relacionat amb l’espai. • Es troben diferents subespais.

5. 4.1 Elements morfològics primaris El color és un element independent dels objectes. La percepció del color depèn de tres factors: • La longitud de la onada • La saturació • La lluminositat Les seves funcions, són: • Contribueix a la creació de l’espai de la imatge • La cromàtica representació que produeix un espai ple • La valorista juga amb la graduació i amb els graus d’intensitat. • Té capacitat per crear ritmes espacials • Té manifestacions sintètiques • La juxtaposició de colors càlids i freds dóna la sensació de profunditat. • Determina la composició per mitja de contrasts.

6. 4.1 Elements morfològics primaris La forma és exterior a la matèria. Es coneixen tres formes de representació de la forma: • Projecció : implica un punt de vista fix amb funció 3D. • Escorç: posició perpendicular al nostre nivell visual . • Traslapo: superposició. . La textura crea una certa materialitat de l’objecte. S’hi troben propietats òptiques i tàctils.

7. 4.2 Elements dinàmics i escalars ELEMENTS DINÀMICS • Són els elements que activen d’immobilitat d’una imatge fixa. En la imatge es poden donar dos tipus de temporalitat: - Seqüència - Simultaneïtat • Els elements dinàmics de la imatge són immaterials i intangibles. Ser dinàmic no és una propietat del món material. El moviment no es pot tocar. • Quan parlem d’elements dinàmics ens referim als elements que contribueixen a crear moviment en la imatge. Elements importants: latensió i el ritme.

8. 4.2 Elements dinàmics i escalars LA TENSIÓ Aquest efecte dinàmic s’explica a través dels conceptes de força i direcció. Parlem d’una imatge que produeix tensió perquè exerceix una deformació sobre el què volem representar. La tensió pot manifestar-se o produir-se mitjançant tres elements o tres factors...

9. 4.2 Elements dinàmics i escalars 1- Mitjançant el joc de proporcions en una imatge, osigui, deformar la imatge fixa en un esquema més simple. És una lluita entre dues tendències antagòniques i oposades, una porta a inclinar la imatge i l’altre lluita per mantenir una posició vertical. Per a Gestaltés millor la posició vertical.

10. 4.2 Elements dinàmics i escalars 2- Trobem l’orientació obliqüa, la diagonal, completament relacionada amb l’anterior, la horitzontal i la vertical. Aquesta, s’aparta de les posicions d’equilibri (vertical i horitzontal).

11. 4.2 Elements dinàmics i escalars 3- Trobem la distorsió de la forma. Qualsevol distorsió produeix sempre tensions encaminades a corregir-les i a restablir la seva forma original, les formes incompletes, l’escorça, la representació de la profunditat... tot això produeix tensió en la imatge.

12. 4.2 Elements dinàmics i escalars EL RITME És un concepte més complex que afecta directament a la composició de la imatge. La idea de ritme es dóna gràcies a la combinació de diferents elements bàsics: • Estructura • Periodicitat

13. 4.2 Elements dinàmics i escalars EL RITME • Estructura: està relacionada amb l’ordenació dels elements sensibles que són analitzats en termes d’intensitat i es poden dividir en forts o febles. També s’expressa a través de la proporció. Per a produir el ritme es necessita ordre.

14. 4.2 Elements dinàmics i escalars EL RITME • Periodicitat: indica la idea de repetició. La periodicitat també s’explica a través del concepte de cadència que implica una successió i una regulació. Això es pot aconseguir de moltes maneres, per exemple, a través de la jerarquització dels elements, d’una repetició ordenada de certs motius iconogràfics...

15. 4.2 Elements dinàmics i escalars ELEMENTS ESCALARS El tamany, la forma, l’escala, la proporció i el format. Aquests elements impliquen relacions entre els motius icònics que apareixen en la imatge que poden ser de diferents tipus i naturalesa: • Pot ser una simple relació quantitativa o la imatge representada i la realitat. • Entre les parts d’un tot. Políclet va establir un plànol, que percep que l’altura del cos ha d’equivaldre a vuit caps. També podem parlar d’una relació entre verticalitat i la horitzontalitat del format del quadre que s’expressa per una elació de ràtio. Es relacionen, també, pel tamany objectiu d’una imatge i el què els éssers humans concebem com un tamany adequat, això estabilitza el tamany estàndard. Els processos escalars influeixen en la legibilitat de la imatge.

16. 4.2 Elements dinàmics i escalars EL TAMANY És un dels factors que determina la identificació dels objectes que ens envolta ia la pluralitat del gran i del petit. El tamany s’imposa com una categoria d’identificació de la imatge, de l’objecte.   • Es potincrementar el pes visual d'unobjecte, aquesta característica està relacionada ambelsprincipis de la Teoriade la Gestalt. • Es potdinamitzarl'espai de la profunditatmitjançant la utilitzaciódelsvariants de grandària. • Potmotivar la creaciód'un impacte visual directe.

17. 4.2 Elements dinàmics i escalars L’ESCALA Imprescindible per entendrel'espai visual que ensenvolta. Permetl'ampliació de la grandària de qualsevolobjectesense que es veginalterades les sevesproporcionsestructurals. Per entendre el concepted'escalaésnecessaridistingirdos tipusd'escalafonamentals: • Escala externa: estableix una relacióentre la grandària absoluta de la imatge representada i el seureferent en la realitat(exemples: mapes, maquetes d'edificis…). • Escala interna: implica una relació entre la grandàriad'unobjecterepresentat en la imatge i la grandària global de la pròpiarepresentació. (exemple: diferentstipus de plànol que caben en la imatged'unapel·lículacinematogràfica).

18. 4.2 Elements dinàmics i escalars LA PROPORCIÓ Designa la relacióquantitativa entre un objecte i les sevespartsconstitutives. El fonament de la proporcióés la mesura. La proporcióésl'expressió de l'ordreintern de la composició. És el factor cabdalessencial, per produirsensació de ritme i de dinamisme en la imatge.

19. 4.2 Elements dinàmics i escalars EL FORMAT Per a que nosaltrespoguempercebrebé el món visual hemde posar una sèrie de límits; aquestslímitsels posa el marc, que és el que limita l'espai visual transformant-lo en un camp de representació. El marcés el que ens proporciona de manera automàtica les coordenadescartesianesnecessàriesperquè la nostra mirada pugui orientar-se. De manera que el marcserveixd'intermediari entre el món de la realitat i el mónfictici.

20. 4.3 Les estructures compositives Composició visual Distribució d’elements o forces visuals sobre una superfície. Ordre Manera d’organitzar una estructura.

21. 4.3 Les estructures compositives Imatge camp de forces dinàmic. • Força: determina cap on es dirigirà la nostra mirada i amb quina intensitat. Objectiu composició  buscar l’equilibri. • Equilibri: estat de distribució de les forces.

22. 4.3 Les estructures compositives Equilibri • Pes visual: zona a la que tendeixen els elements. - Ubicació de la superfície. - Mida - Formes irregulars i regulars - Color - Profunditat - Textura - Aïllament - Interès intrínsec

23. 4.3 Les estructures compositives Direcció espacial: determina la nostra percepció i, per tant, el marc de referència per reconèixer objectes. • Camp Visual • Orientació ambiental

24. 4.3 Les estructures compositives Composició sistema cartesià i sistema concèntric. Poden ser: • Buscades • Obertes Tipus de centre: • Geomètric: ve donat per la pròpia estructura. • Dinàmic: focus principal del camp de forces.

25. 4.4 La imatge seqüencial • Caràcter d’imatge narrativa: passa el temps i descriu situacions o esdeveniments.. • Imatge amb duració, temporitzadaTé intenció de representar el pas del temps. • Té un inici i un final. Estructura de relat clàssic: - Plantejament - Nus - Desenllaç

26. 4.4 La imatge seqüencial CAMP I FORA DE CAMP

27. 4.4 La imatge seqüencial CAMP I FORA DE CAMP • Contra camp homogeni: espai que es localitza dins la pròpia ficció cinematogràfica. • Contra camp heterogeni: espai que està fora d’una pel·lícula. És aquell espai on hi ha l’espectador i l’equip tècnic.

28. 4.5 La narració • “Conjunt organitzat de significants els significats dels quals constitueixen una història i suposa una organització temporal.” Una estructura narrativa ordenada és un RELAT i les seves part són: plantejament, nus i desenllaç

29. 4.5 El punt de vista • Determina la posició i la resposta de l’espectador davant del que veu davant la pantalla Distanciat Subjectiu Heterogeni Hipersubjectiu Semisubjectiu Punt de vista

30. 4.5 Teoria del muntatge “Articulació de les imatges per tal de que es pugui explicar la història que es vol explicar ambsentit.” • Funcions del muntatge: • Fabrica un temps artificial i relaciona blocs d’imatges no continus • Té capacitat per crear un ordreseqüencial

31. Funcions del muntatge: • SINTÀCTICA: enllaça elements heterogenis i vol produir una significació • SEMÀNTICA: té a veure amb el significat que volem donar a les imatges i el contingut que tenen • RÍTMICA O FORMAL: té a veure amb el ritme, el temps, la forma... Ex: videoclip