Esquema relleu d’Espanya

1. Esquema relleu d’Espanya

2. El relleu. Meseta SubMeseta Nord o Conca del Duero Sistema Central Submeseta Sud Muntanyes de Toledo Unitats interiors de la Meseta Serralada Cantàbrica Montes de Lleó Massís Galaic Sierra Morena Sistema Ibèric Sistemes que voregen la Meseta Depressió de l'Ebre Pirineus Cadena Litoral Catalana Sistemes Bètics Depressió del Guadalquivir Unitats exteriors a l'Meseta Balears → Serra de Tramuntana. Canàries → Teide Relleu insular

3. La Meseta. • Altiplà elevat (altitud mitjana de 600 a 700 metres) • Principal unitat de relleu peninsular • 45 % de la superfície peninsular • Condiciona la disposició de les altres unitats del relleu • Al seu interior es distingueixen dos grans unitats: SubMeseta Nord i la SubMeseta Sud • A més els Monts de Lleó, el Sistema Central i els Montes de Toledo. • Voregen la meseta: el massís Galaic, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Sierra Morena

4. Unitats interiors de la Meseta. • SubMeseta Nord o Conca del Duero: Elevada plana de 700-800 metres d'altitud estesa al llarg d'uns 50.000 km² • Sistema Central: Compost de les serres de Gredos, Béjar, Guadarrama, Ayllón, Gata i l'Estrela • Submeseta Sud: Formada per dos conques, la del Tajo i la del Guadiana, separades pels Monts de Toledo • Muntanyes de Toledo: Divideixen la SubMeseta Sud en dos conques hidrogràfiques, Tajo i Guadiana. Destaquen la Serres de Guadalupe, la Serra de Sant Pere i la de Sant Mamed, esta a Portugal

5. Sistemes que voregen la Meseta. • Serralada Cantàbrica: discorre paral·lela a la costa, amb cims entre els 2.000 i 2.500 metres. Destaquen els Pics d'Europa • Montes de Lleó: a l'extrem nord-occidental de la Meseta • Massís Galaic: cims aplanats, relleu suau, altitud mitjana de 500 metres. • Sierra Morena: discorre al llarg de 400 km pel sud de la Meseta. Destaca Despeñaperros. • Sistema Ibèric: en destaquen les serres d’Albarracín i el Moncayo.

6. Unitats exteriors a la Meseta. • Depressió de l'Ebre • Pirineus: conjunt muntanyós més elevat d'Espanya (Aneto, Mont Perdut i la Maladeta). • Cadena Litoral Catalana: serralada litoral, la depressió prelitoral la serralada prelitoral (Montseny, Montserrat i Montsant) • Sistemes Bètics: Cadena Penibètica (Sierra Nevada). depressions Intrabètiques, sadena Subbètica • Depressió del Guadalquivir

7. Els arxipèlegs: Balears i Canàries. • Illes Balears: • Illes majors: Mallorca, Menorca i Eivissa • Illes menors de Formentera, Cabrera i Conillera • Les Balears formen part del Sistema Subbètic • Altura màxima: serra de Tramuntana • Illes Canàries: • Situades a l'oceà Atlàntic • Són terres d'origen volcànic • Paisatge canari típicament volcànic

8. La hidrografia. Rius curts i amb cabal abundant i regular Nervion, Nalon i Navia Vessant cantàbric Rius llargs i força cabalosos. Miño, Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir Vessant atlàntic Rius Curts i amb una forta irregularitat estacional Túria, el Xúquer i el Segura L'Ebre (928 km): únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània Vessant mediterrani

9. 6.3. El clima.

10. Clima oceànic o atlàntic. Nord i oest d’Espanya Temperatures suaus tot l’any Hiverns temperats i estius frescos i breus Amplitud tèrmica reduïda Precipitacions regulars tot l’any Precipitacions superiors al 800 mm anuals Més de 100 dies de pluja a l’any Característiques

11. Clima mediterranicontinentalitzat. Interior peninsular Temperatures molt contrastades Temperatures mitjanes hivern: entre 4º i 6ºC Temperatures mitjanes estiu: entre 20 i 24ºC Precipitacions escasses i irregulars Precipitaciona inferiors als 500 mm Precipitacions es concentren a la primavera i la tardor Característiques

12. Clima mediterranitípic. Sud i est de la península Temperatures mitjanes anuals entre 14 i 18ºC Hiverns suaus (mitjanes entre 10 i 12º C) Estius càlids entre 22 i 26ºC Temperatures més elevades a l’interior de la vall del Guadalquivir Precipitacions escasses i molt irregulars Precipitacions se concentren a la tardor i primavera. Característiques

13. Clima de muntanya. Zones elevades És el més fred i amb precipitacions més abundants Estius més curts i hiverns més llargs Precipitacions durant tot l’any Precipitacions s’incrementen amb l’altura Als cims més elevats, les neus es produeixen durant molt mesos a l’any Microclimes segons la gradació en altura, l’orientació del relleu i la direcció dels vents Característiques

14. Clima subtropical. Arxipèleg canari Temperatures càlides i constants tot l’any Mitjanes entre 18 i 20º C a la costa i 10º C a les zones altes Precipitacions escasses (entre 100 i 300 mm) L’altitud eleva aquestes xifres a les muntanyes Característiques

15. 6.4. El paisatge.

16. La vegetacióatlàntica. Paisatge ric, però transformat Bosc caducifoli (roure i faig) Altres espècies: bedoll, castanyer, auró, til.ler i grévol A les proximitats dels rius: vern, avellà, salze, servera, moixera , freixa Repoblacions d’espècies no autòctones: eucaliptus i pinars Destrucció del bosc → landes Prats (per a la pastura)

17. La vegetació de l’interior. Grans extensions de terrenys en guaret i de camps conreats Vegetació és de tipus xeròfil Arbres més baixos que a la zona atlàntica. Espècie més estesa: carrasca Menys nombrosa: Surera Escassos boscos (a àrees de muntanya) Boscos de roure i, sobre tot, pinars També boscos de ribera junt als rius formats per oms, salzes, verns i freixes.

18. La vegetaciómediterrània. Activitat humana → desaparició dels grans boscos Espècies més abundant: alzina costanera o carrasca i algunes espècies de pins (pinassa i pi mediterrani) En alguns llocs → sureres Grans àrees de garriga Altres espècies abundants: estepes, brucs i ullastres

19. La vegetació de muntanya. • Distribució de la vegetació en pisos • Cims: zones de roques nues i glaçades • 2) Segon pis: prats • 3) Tercer nivell: landes i matollars • 4) Diferents pisos arboris

20. La vegetaciócanària. Gran varietat Plantes xeròfiles (aulaga, tabaiba i cardones) Arbres (palmeres i dragos) Densos boscos (de laurisilva i de pi canari) Espècies subalpines (violeta del Teide)