La pintura catalana durant la guerra civil i els primers anys del franquisme

1. La pintura catalana durant la guerra civil i els primers anys del franquisme Dimecres 27 de febrer 2013

2. Com va afectar la guerra civil a la pintura catalana? Com van reaccionar els pintors catalans? Bombardeig a Barcelona

3. Tots tres van tornar a Catalunya Artistes que van viure la guerra l’estranger Artistes que es van quedar a Catalunya durant la guerra Carles Fontserè Joan Miró Dalí Joaquim Mir Joaquim Sunyer

4. 1936. Viu a Barcelona (de gener a juny.) Participa en una exposició a Nova York. A finals d’any s'instal·larà a París amb la família. • 1937 i 1938 . Els passa a París. S’implica en la causa republicana. • 1939. A finals d’agost marxa a Varengille –sur- Mer (Normandia ) on hi viurà fins l’any 1940. • 1940. A causa de la Segona Guerra Mundial torna a Espanya i s’estableix a Palma encara que farà llargues estades a Mont-roig i Barcelona. Treballarà de forma discreta. No col·laborarà amb el règim. • 1941. Primera gran retrospectiva al Museu d’Art Modern de Nova York. L’any 1947 s’instal·la durant 9 mesos a la ciutat americana. • 1956. Es traslladà definitivament a Mallorca, on el seu amic l’arquitecte Josep Lluís Sert li havia dissenyat un estudi. Joan Miró 1893-1983 Miró, Barcelona 1935

5. Joan MiróPersonatges asseguts 1936 ..Marquen el començament dels anys cruels i difícils pels quals passava el món. Estan farcides d'oposicions, de conflictes, de contrastos. En dic les meves “pintures salvatges”. El fet de pensar en la mort em va induir a crear monstres que m’atreien i, al mateix temps, em repel·lien. Fou un període en que vaig fugir del meu propi país per la guerra civil i vaig tornar a França. Però no em vaig desesperar gaire temps. Estimo la vida. Vaig entendre que el realisme, una certa classe de realisme, és una manera excel·lent de vèncer la desesperació… Joan Miró

6. Joan Miró .. Aquell ambient de terror em tenia paralitzat i gairebé no podia pintar res, i per això feia exercicis pintant del natural a l’acadèmia de la Grande Chaumière.. Dona nua pujant l’escala 1937

7. Joan Miró Cap d’home 1937

8. Joan Miró 1937

9. Natura morta del sabatot, 1937

10. El mateix Joan Miró explica… ..Estava molt deprimit i desconcertat. Vivia a París.. Un dia, en sortir de dinar, vaig trobar per terra una ampolla trencada, embolicada amb un paper. I em vaig dir amb això pintaré un bodegó. El sabatot l’hi vaig posar segurament pensant en el Bodegó de les botes de Van Gogh. Li vaig demanar a la meva dona que anés a comprar una poma. Hi vaig clavar la forquilla; no pensava pas, en fer-ho, en el soldat que enfonsa la baioneta en el cos de l’enemic sinó que vaig posar-la-hi perquè era un cobert… amb el rosegó de pa no vaig voler representar la imatge de la fam .. ..La guerra civil només era que bombardeigs, morts… i jo volia reflectir aquest moment tant dramàtic i trist. Confesso que no era conscient que estava pintant el meu Guernica… Recordo que tenia la consciència que pintava una cosa tremendament greu.. ..El color és important i contribueix a donar-li una força penetrant.. Bodegó de les botes de Van Gogh

12. Pavelló de la República (Josep Lluís Sert i José Lasarta) Joan Miró realitzarà una gran pintura mural: El segador (Pagès català en revolta) Pagès de gest agressiu, amb la falç a la mà simbolitzant l’actitud revolucionària

13. Joan Miró Dona en revolta 1938 És l’única obra coneguda d’aquest moment en que les imatges fan referència directa a la guerra. Les cases en flames dibuixades esquemàticament en segon terme al·ludeixen al drama dels bombardegis i a la destrucció. La dona en primer terme amb la cama molt deformada amb connotacions fàl·liques, subratlla la cruesa de la guerra.

14. L’autoretrat és un dels temes que apareix més reiteradament a l’obra de Miró. El període comprès entre el 1937 i el 1942 és un dels moments en que s’hi dedicà més intensament. ..Vaig començar el meu retrat.. Obra molt ben feta, molt detallada.. Creieu-me que és una feinada… serà una obra que resumirà tota la meva vida.. Em sembla que serà l’obra més important de la meva vida.. Joan Miró Autoretrat I 1937-1938

15. Miró A U T O R E T R A T II 1938 No hi ha cap referència a una imatge figurativa. Només hi podem veure dos ulls encesos en un espai habitat per peixos, estels i ocells. Destaca la mirada penetrant dels ulls. Representa una pèrdua del jo.. Un univers animista.. Aparició d’un llenguatge nou.

16. Joan Miró Retrat II 1938 Destaca la simetria No observem cap sentiment d'angoixa

17. Joan Miró Le coq 1939 Quadre pintat a Normandia

18. Varengeville, Palma i Mont-roig Sèrie de les Constel·lacions Miró concep la sèrie en el viatge en tren de París a Varengeville El mateix artista va explicar que se sentia molt pessimista i que tot ho veia perdut . Es va tancar en si mateix . Deixa pas a l’evasió per tal d'alliberar-se de la realitat, tot creant un vocabulari de formes que perdurarà fins al final de la seva obra. Nocturn, 1940

19. Crea un univers particular que tenia com a punt de partida els reflexos produïts per la llum damunt l’aigua La dona, l’estel, el sol, la lluna i l’ocell esdevindran temes comuns a partir d’aquest moment.

20. Dones rodejades pel vol d’un ocell 1941 ...Començo gairebé sempre amb els negres… quan el dia següent els torno a veure i estic content ataco els colors… els colors segueixen el dibuix.. Segueixen un cert equilibri, al costat d’un negre poso un vermell i al costat del vermell un blau.. Joan Miró Segon sembla Miró seguia sempre un mateix procediment. Un cop dibuixada una figura o imatge principal, ell continuava emplenat l’espai amb configuracions suplementàries per assolir una composició equilibrada.

21. L’estel matinal 1940 Miró va pintar aquesta obra a Varengeville mentre escoltava música de Bach i Mozart

22. Miró explica que en aquella època .. sentia un profund desig d’escapar. Em tancava deliberadament en mi mateix. La nit, la música i les estrelles van començar a tenir un paper cada vegada més important en la suggestió de les meves pintures.. ..No faig cap diferència entre pintura i poesia.. Les Constel·lacions són producte d’una època difícil però al mateix temps mostren un potencial optimista. Donen lloc a un nou llenguatge més personal, cal·ligràfic…

23. Salvador Dalí 1904-1989 • 1936. A Londres va rebre la noticia de la Guerra Civil i l’afusellament de García Lorca. • ..La opinió pública em demanava que em decidís d’una vegada, que em fes stalinista o hitlerià. No, no, no! Mil vegades no! Continuaria essent com sempre i fins a la meva mort dalinià i únicament dalinià... • ..La política em sembla un càncer que mata la poesia ... • Salvador Dalí Dalí i Garcia Lorca a Cadaquès

24. 1938. Participarà a l’exposició surrealista de París però l’any següent s’anirà apartant del moviment: • Desinterès pels temes polítics i socials • Interès pels diners i el triomf. • Problemes amb Andre Breton • 1940. S’estableix als Estats Units arran de la invasió alemanya. • 1942. Escriu la seva autobiografia: La vida secreta de Salvador Dalí • 1948. Torna a Europa. • 1949. Torna a Espanya. Gran rebuda per part del règim. • 1961. Es comença a gestar el projecte del Teatre-Museu Dalí de Figueres

25. Dalí Construcció tova amb mongetes bullides Premonició de la Guerra Civil 1935 Dalí volia establir-se de nou a Cadaquès però davant la difícil situació que es vivia a Espanya ho va descartar Paisatge rocós. El protagonista és un monstruós cos humà desmembrat en el qual braços i cames s'estrangulen mútuament La presencia de les mongetes s’ha interpretat com la fam..

26. Influències de Goya

27. Dalí Canibalisme de tardor 1936 Representa dos amants que s’estan menjant… Al·legoria al plaer, a l’amor… que porta a la destrucció i a la mort

28. L’enigma de Hitler, 1937 L’enigmad’Hitler, 1937

29. L’obra és una referència al·legòrica a la Conferencia de Munic celebrada el 1938 entre Hitler, Mussolini, el president de França i representants del govern britànic en la qual Hitler va aconseguir una declaració de no agressió de França i Anglaterra. El mateix Dalí la defineix com un reportatge condensat d’una sèrie de somnis provocats pels fets de Munic... Aquesta obra segons Dalí estava desproveïda de qualsevol significat polític. Encara que en alguna ocasió l’artista va declarar la seva fascinació per Hitler. Això i el fet de representar-lo a aquesta pintura van ser motius suficients perquè el grup surrealista decidís la seva expulsió del moviment. La pintura està situada al cap de Creus. A la platja del fons es poden observar una sèrie de persones gaudint de la seva vida, a l’esquerra del quadre sota un paraigua negre, clavat a la sorra, trobem un gos també negre que sembla que els estigui vigilant.

30. El cel gris i amenaçant juntament amb el mar encalmat presagia una tempesta. • El telèfon és negre com les converses de Chamberlain amb Hitler i està penjat sobre una branca seca i morta. El telèfon mig destruït fa al·lusió a les negociacions trencades. El micròfon trencat recorda les pinces d’una llagosta. • La llàgrima que cau de l'auricular fa referència a les noticies que arriben. El cable també està trencat, significa el trencament de la comunicació. • El paraigües tancat al·ludeix a la figura del president francès Chamberlain… Dalí el relaciona amb un ratpenat. Al quadre podem trobar dos ratpenats més, un colgat a la branca i l’altre al plat al costat d’una baina morta. • El plat. El paraigües i el ratpenat pengen sobre un plat buit que simbolitza la fam i sobre el que veiem unes mongetes i la fotografia de Hitler • La dona amagada darrera el paraigües representa l’individu anònim, sense cap identitat. Va vestida de negre i porta un drap a la mà.

31. Dalí Girafes enceses 1936-1937 La protagonista és una dona sense cara , sostinguda per muletes. Al pit i a la cama esquerra apareixen una sèrie de calaixos. Darrera una altra dona, amb el braç alçat i mocador vermell. Al fons una girafa cremant-se

32. Dalí Espanya 1938 La cara del personatge central és tret d’un combat de cavalleria de Leonardo da Vinci A La vida secreta Dalí va escriure.. De tota Espanya martiritzada s’elevà una olor d’encens, de carn de capellà cremada..

33. Dalí El rostre de la guerra, 1940

34. Dalí. Cignes que reflecteixen elefants, 1937

35. Josep Maria Sert 1874-1945 Pintor difícil de situar dintre de cap moviment pictòric. Destacà principalment com a muralista. Va tenir un gran èxit arreu del món (França, Estats Units... ) i va rebre nombrosos encàrrecs de decoració tant d'edificis públics com privats. La seva pintura s’ha comparat amb mestres del Barroc (Rubens), Goya, Tintoretto... Durant la Segona República fou agregat cultural a l'ambaixada espanyola a París. La destrucció de la seva obra a la catedral de Vic el 1936, així com l'assassinat d’un amic seu, canonge de Vic, va fer que s'apropés al règim franquista; malgrat això, no fou un artista afavorit pel nou règim.

36. Sert. Triomf d'Apol·lo, 1913

37. Sert va presentar al pavelló del Vaticà a l’Exposició Internacional de París de 1937 una obra que feia referència a la guerra civil espanyola: La intercesión de Santa Teresa en la Guerra Civil española. També es coneix com Por los mártires de España Durant la guerra civil es van cremar les pintures de la catedral de Vic que el pintor va refer un cop acabada la guerra Va ser un dels encarregats de salvaguardar les obres del Prado durant la Guerra Civil, que foren posades sota la protecció de la Societat de Nacions a Ginebra Pavelló d'Alemanya

38. Sert. Pintures de la catedral de Vic. Acabades l’any 1945.

39. Què passava a Catalunya? Molts artistes participen a la vida política i sindical Importància dels cartells de propaganda Carles Fontserè

40. Els artistes s’afilien als sindicats Els artistes del sindicat de la CNT faran un manifest a tots els artistes de Catalunya en el que defensen una noció col·lectiva i igualitària del treball dels artistes: ...L’artista rebel, ara sense esperances, sotmès a imposicions reconquerirà el seu dret a viure com un productor més .. L’art no podrà ser mai una producció en sèrie ni col·lectiva, cada artista ha de tenir la seva pròpia personalitat. Abolits els privilegis.. cap artista per important que sigui s’ha de sentir superior al més humil dels treballadors...

41. Carme Millà 1907-? Una de les poques dones cartellistes Sindicalista CNT 1938

42. Josep Alumà 1897-1974 Cartellista publicitari 1932

43. Durant el conflicte Alumà va treballar per la República. Després de la guerra i a causa d’un cartell sobre l'Exèrcit Popular el van condemnar a mort. Sortosament la pena va quedar reduïda a cadena perpetua. Finalment només va passar uns pocs anys a la presó. Després de sortir de la presó la seva carrera artística no va ser la mateixa. Va fundar una Acadèmia de pintura

44. Carles Fontserè 1916- 2007 Cartellista anarquista. Va destacar pels seus treballs per a la CNT, la FAI i el POUM durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola. El 1939 es va exiliar a França i posteriorment a Mèxic i Nova York. Va treballar amb Cantinflas i al costat de Salvador Dalí a Hollywood

45. Carles Fontserè Va ser el cartell més votat entre els lectors del diari ARA (2011)

46. Funció propagandística dels cartells Importància del missatge. Estils diferents

47. Antoni Lienas 1936 Relació amb la pintura expressionista

48. Cartells republicans Influències de l’art clàssic, del cinema...

49. Importància dels cartells durant la guerra civil a tot Espanya Juan Antonio Morales Los Nacionales 1937

50. Cartells del bàndol franquista