(1945 – 2010) 65 aniversari del bombardeig HIROSHIMA, NAGASAKI. La primera decisió nuclear i les seves conseqüències

1. (1945 – 2010)65 aniversari del bombardeigHIROSHIMA, NAGASAKI.La primera decisió nuclear i les seves conseqüències.

2. A mitjans de 1945, el resultat de la Segona Guerra Mundial estava pràcticament decidit. Havia arribat el moment de fer plans per tal d’organitzar la post-guerra.

3. Entre el 4 i el 11 de febrer de 1945, es va desenvolupar la CONFERÈNCIA DE IALTA, a la vora del Mar Negre, (1) amb la participació de Franklin D. Roosevelt (president dels Estats Units), Winston Churchill (Primer Ministre britànic) i Iósif Stalin (Secretari General del Partit Comunista de la Unión Soviètica).

4. Davant la immediata victòria dels Aliats van debatre el nou ordre polític a Europa, i la forma d'acabar la guerra a Àsia. (2)

5. La Unión Soviètica (URSS), encara que combatia a Europa, no estava en guerra amb Japó. Es va acordar que declararia la guerra en un termini màxim de tres mesos després de la rendició alemanya, per accelerar el final de la contesa a Àsia. A canvi, la URSS es quedaria la illa de Sajalín, les illes Kurils; s'acceptaria la independència de Mongòlia respecte a Xina, i es garantiria la propietat soviètica dels ferrocarrils de Manchuria i Port Arthur. (3)En Yalta van aparèixer els primers símptomes de l'enfrontament entre Estats Units (EE.UU) i la URSS pel repartiment del món en zones d'influència. (4)

6. Abril - Maig de 1945. FI DE LA GUERRA EN EUROPA. El 16 d'abril les tropes soviètiques inicien el setge de Berlín. El 30 d'abril, Adolf Hitler se suïcida. El 2 de maig Berlín capitula. El 8 de maig es signa la capitulació incondicional d'Alemanya, i el 9 la rendició. La guerra a Europa havia acabat. Quedaven dos assumptes pendents: la rendició del Japó i la configuració de l'ordre mundial posterior a la guerra; ambdós temes estaran dramàticament relacionats.

7. La rendició de Japó era sol qüestió de temps: des de 1944 les derrotes militars havien acabat amb el subministrament de matèries primeres a l'arxipèlag japonès. Per això, la producció industrial de Japó era molt inferior respecte a abans de la guerra (5).

8. ELS BOMBARDEJOS INCENDIARIS. L'ocupació de Iwo Jima, el 23 de febrer de 1945, va proporcionar la base des de la qual es van llançar, entre el 9 i el 24 de març, els bombardejos incendiaris sobre les ciutats japoneses. Van ser atacades principalment Tòquio, Yokohama, Nagoya, Osaka i Kobe. (6)

9. Es van traslladar al Pacífic milers de tones de bombes de magnesi i napalm que ja no podien usar-se a Europa perquè la destrucció de Berlín, Dresden, i la infraestructura industrial alemanya, havien esgotat els objectius civils i militars. (7) Les bombes van ser llançades sobre les ciutats japoneses en vols a baixa altura, ja que moltes no tenien sistemes de defensa antiaérea (8).

10. Els bombardejos van provocar més de 300.000 víctimes, la destrucció de 70 nuclis urbans i de gairebé tota la infraestructura industrial. (9) A la fi de març els bombardejos van cessar: s'havien esgotat els objectius i les existències de bombes incendiàries. (10)

11. Es va posar de manifest una crueltat que no s'havia donat en el cas dels bombardejos realitzats sobre la població civil europea. (11) El general Curtis Li May, responsable de l'operació, va declarar posteriorment: "Si jo hagués perdut la guerra, hauria estat tractat com un criminal de guerra. Afortunadament, estem en el costat dels vencedors."(12)

12. NEGOCIACIONS DE PAULa situació de Japó va empitjorar encara més quan les tropes d'EUA van ocupar Okinawa a la fi de juny.. Sense indústries, sense flota de transport i sense combustible per a moure els escassos vaixells de guerra que li quedaven, i amb l'únic recurs militar dels pilots suïcides, la situació va forçar al govern japonès a la urgència de posar fi a la guerra. (13)

13. El 22 de juny de 1945, en una reunió del Consell Suprem de Guerra, l'emperador Hirohito va proposar començar les negociacions per a acabar la guerra el més aviat, sense condicions prèvies i usant la mediació de la Unión Soviètica, ja que, formalment, no estaven enfrontats. (14)

14. Seguint les instruccions del Consell, els dies 11 i 12 de juliol, l'ambaixador de Japó a Moscou, Naotake Sato, es va reunir amb el ministre d'exteriors soviètic, Viacheslav Molotov. La preservació de la Casa Imperial japonesa era innegociable. Calia evitar, d'entrada, la petició d'una rendició incondicional. (15) L'intercanvi de propostes es va allargar fins al 21 de juliol. (16)

15. Tot aquest procés de negociació va ser controlat pels EE.UU, ja que els criptógrafos nord-americans havien desxifrat els codis japonesos, incloent el codi Púrpura, utilitzat per l'Oficina d'Exteriors japonesa per a xifrar la correspondència diplomàtica secreta. (17) Els missatges entre Tòquio i les ambaixades eren llegits pels nord-americans gairebé al mateix temps que els destinataris oficials.

16. EL PROJECTE MANHATTAN. Un mes abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial, el 2 d'agost de 1939, Albert Einstein havia enviat una carta al president dels EUA, Franklin D. Roosevelt. En base als advertiments dels científics nuclears Leó Szilárd, Edward Teller i Eugene Wigner, arribats d'Europa, Einstein va advertir a Roosevelt del perill que els nazis poguessin arribar a produir bombes nuclears. (18)

17. En 1940, Vannevar Bush va organitzar del Comitè d'Investigació de la Defensa Nacional, amb l'objectiu de desenvolupar els estudis científics orientats a la guerra. (19) El 9 d'octubre de 1941, Roosevelt va ordenar el desenvolupament de l'arma atòmica.Una xarxa de laboratoris universitaris i grups industrials van començar les investigacions per a construir-la (20) . Es va organitzar un equip de físics, químics i matemàtics d'alt nivell, en el Laboratori Nacional de Los Àlamos (Nou Mèxic), propietat del Departament d'Energia i administrat per la Universitat de Califòrnia.(21)

18. Entre altres eminències, van participar Robert Oppenheimer, Enrico Fermi, Edward Teller, Hans Bethe, Richard Feynman, John von Neumann, John Van Vleck, Felix Bloch, Robert Serber, Stanley Frankel, etc. Estaven dirigits pel general Leslie Richard Groves, militar de sòlida formació científica, supervisor de la construcció del Pentàgon, i un dels autors de la idea de realitzar bombardejos incendiaris sobre Japó. (22)

19. Per a construir la bomba atòmica era necessari disposar de certa quantitat de material nuclear fisible (inestable), per això es va decidir desenvolupar una doble investigació a partir de dos tipus de substàncies, el que va dur a fabricar dues bombes diferents. La bomba que posteriorment cauria sobre Hiroshima, anomenada Little Boy, estava basada en un isòtop de l'urani, l'Urani-235. La bomba que li correspondria a Nagasaki, anomenada Fat Man, va utilitzar un isòtop del plutonio, el Plutonio-239, resultat de la fissió nuclear de l'Urani-238.

20. Després de dos anys i mig de treball, el 16 de juliol de 1945, es va realitzar la primera explosió d'una bomba de plutonio, coneguda com la prova “Trinity”, en el desert de Alamogordo (Nou Mèxic). En aquells moments Alemanya ja s'havia rendit. L'amenaça denunciada per Einstein en la carta a Roosevelt no havia arribat a concretar-se.

21. CONFERÈNCIA DE POTSDAMA l'endemà de l'explosió Trinity, el 17 de juliol de 1945, va començar en Postdam, prop de Berlín, una reunió de governants de la Unión Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, que es va perllongar fins al 2 d'agost. A l'inici de la conferència, el president Truman va tenir notícia de l'èxit de l'explosió nuclear de Alamogordo, ho va comunicar als representants britànics i ho va ocultar inicialment als russos(25).

22. La conferència havia de decidir, entre altres temes, com s'administraria Alemanya, l'ordre mundial de la postguerra, la concreció dels tractats de pau, i l'estudi dels efectes de la guerra. Durant la Conferència es va manifestar novament la confrontació entre la URSS i els EUA. Seguint l'acord de Yalta es va decidir que la URSS declararia la guerra al Japó el 8 d'agost. (26)

23. Es van redactar dos documents finals: l'Acord de Postdam i la Declaració de Postdam. La Declaració, elaborada per EUA, Regne Unit, i el Kuomintang xinès, tractava sobre les condicions de la rendició de Japó. Estava redactada en termes molt durs, sense prendre en consideració el que es sabia de la situació de Japó, i de les condicions de negociació rus – japoneses. Es buscava provocar la negativa del govern japonès: la decisió de llançar la bomba atòmica ja estava pràcticament presa. (27)

24. LA TEORIA DEL “MIG MILIÓ” Els bombardejos atòmics no tenien relació amb la situació de la guerra contra Japó, però la teoria del “mig milió” continua sent predominant en els EUA; es tracta d'una justificació repetida en multitud de llibres i documents, i utilitzada ocasionalment com argument polític (28). La teoria del “mig milió” justificava el llançament de la bomba atòmica per tal d’evitar la possible mort de 500.000 soldats nord-americans en el curs de la invasió de l'arxipèlag japonès, però no existeix cap anàlisi seriosa que justifiqui ni la xifra, ni la necessitat d'invasió abans de la rendició de Japó. (29)

25. La desclasificació de documents i el treball dels historiadors, han desacreditat la teoria del “mig milió”, demostrant que la decisió de llançar un atac nuclear es va prendre per motius molt diferents... - Estudiar els efectes d'una explosió nuclear sobre àrees habitades. (30) - Demostrar la superioritat militar dels EUA sobre la URSS en la situació d'enfrontament provocada per l'inici de la “Guerra Freda”; especialment per la inevitable ocupació de Manchukuo. (31) - Comparar els efectes dels dos tipus de bomba fabricats. (32)

26. Truman, d'acord amb el seu assessor personal, James Byrnes, i altres persones del seu entorn, va decidir rebutjar les alternatives que plantejaven científics, com Leo Szilard, i polítics i militars, com l'expresident Herber Hoover, Eisenhower, o els generals Marshall, William Leahy i Henry Arnold, entre altres; aquells que tenien objeccions ètiques, criteris diferents i disposaven d'informació sobre els desitjos de rendició del Japó, i la millor manera de posar fi a la guerra amb un mínim de baixes. (33) Els opositors eren conscients de l'extrema debilitat militar del Japó, de la seva incapacitat per a mantenir la subsistència de la població, i del control que es podia exercir sobre la figura de l'Emperador.

27. LA PRIMERA DECISIÓ: HIROSHIMAL'elecció d'Hiroshima com primer objectiu responia a l'interès d'estudiar les conseqüències de l'explosió en una zona densament habitada. (34) Hiroshima tenia més de 300.000 habitants, i el blanc es va fixar en el pont Aioi, situat en ple centre urbà. La bomba estava preparada per a explotar a uns 600 metres d'altura, augmentat així la destrucció. Hiroshima no havia estat atacada en els bombardejos incendiaris de març pel seu escàs valor industrial i militar. (35)

28. A les 08:15 del matí del 6 d'agost de 1945 la bomba d'urani “Little Boy” va ser llançada, desviant-se de l'objectiu gairebé 250 metres. La detonación va ser equivalent a 13 kilotones (13 milions de quilos) de TNT. Va crear una bola de foc de 250 metres de diàmetre i centenars de milers de graus de temperatura, que es va elevar a centenars de metres d'altura en pocs segons. Unes 80.000 persones, van morir instantàniament, altres 70.000 van resultar ferides de diversa consideració. En 1950 s'estimava en unes 150.000 les persones mortes com a conseqüència de càncers i malalties a llarg termini causades per la radiació. (36)

29. Setze hores després de l'explosió, el president Harry Truman anunciava al món l'ús de la bomba atòmica (37). Vint-i-quatre hores més tard, el 8 d'Agost, la URSS declarava la guerra a Japó i començava la invasió de Manchuria (Manchukuo)

30. LA SEGONA DECISIÓ: NAGASAKI Sense esperar resposta del govern japonès, Truman va ordenar un segon bombardeig nuclear el 9 d'agost. L'objectiu era la ciutat de Kokura, però la poca visibilitat van dur al grup d'avions a bombardejar l'objectiu secundari, que era la ciutat de Nagasaki. (38) Es tractava d'una ciutat que no havia sofert pràcticament danys en tota la guerra. La bomba de plutoni, “Fat Man”, va explotar a les 11 i 2 minuts amb una potència de 22 kilotones; un error en el llançament la va desviar 3 quilòmetres del blanc.

31. Unes 55.000 persones van morir instantàniament en Nagasaki. Cap a finals de 1945 es valorava que 30.000 persones més havien mort per les seqüeles. (39) Les característiques del terreny (la ciutat estava formada per una sèrie de petites valls) van fer que una part de Nagasaki escapés a la destrucció. El 15 d'Agost, l'emperador Hirohito va acceptar la rendició del Japó, que es va signar el 9 de setembre (40).

32. UN DEBAT (ENCARA) OBERTAlguns historiadors nord-americans expliquen que, en les ocasions que en el seu país s'ha qüestionat la decisió de llançar les bombes atòmiques, el debat ha portat a una enumeració de les atrocitats de guerra comeses per Japó: l'ús d'armes químiques, les desenes de milers de dones convertides en esclaves sexuals, les matances i tortures en les illes del Pacífic, etc. Així, com si la brutalitat del bombardeig atòmic busqués la seva justificació en la brutalitat de l'adversari, s'ignoren les distincions entre militars i civils. Com si la violència despietada justifiqués la resposta de qualsevol classe de violència despietada, en una escalada creixent i inacabable.(41).

33. LA RESPOSTA A L'HORROR La destrucció d'Hiroshima i Nagasaki va provocar un sentiment d'horror associat a les paraules “nuclear” o “atòmic”. Una part de la comunitat científica, entre ella alguns dels investigadors vinculats al projecto Manhattan, van iniciar, una persistent campanya informativa sobre les implicacions militars, materials i ètiques de les armes nuclears.

34. Ja al desembre de 1945, Einstein declarava: “En l'actualitat, els físics que van participar en la construcció de l'arma més tremenda i perillosa de tots els temps, es veuen aclaparats per un similar sentiment de responsabilitat, per no parlar de culpa. (...).” (42) El perill mundial es va fer més evident quan es va saber que la URSS havia provat la seva primera bomba nuclear, el 9 d'agost de 1949, en el polígon de Semipalatinsk. A aquesta explosió van seguir altres, de potència creixent, en 1951, 1953 i 1955, aquesta última d'una bomba d'hidrogen. El pacifisme va començar a aparèixer públicament com un moviment social.

35. El testimoni del comandant Claude Eatherly, turmentat per la seva participació en el bombardeig, i l'activitat de diverses personalitats científiques, van ajudar a crear un moviment que va cristal•litzar en el Manifest Russell – Einstein, en 1955, i en les conferencies Pugwash, a partir de 1957. El Manifest, redactat per Bertrand Russell i signat per Albert Einstein abans de la seva mort, va ser presentat a Londres el 9 de juliol de 1955, amb el suport de 11 personalitats científiques de primera línia . (43) En plena “Guerra Freda”, el Manifest alertava sobre el perill de proliferació de l'armament nuclear, i demanava solucions pacífiques als conflictes internacionals.

36. ÀTOMS PER A LA PAUEn 1946, immediatament acabada la guerra, els EE.UU van crear la Comissió d'Energia Atòmica (CEA). Dotada d'elevats pressupostos estatals, la CEA va impulsar tot l'entramat industrial nuclear, primer militar i després civil. Sota la direcció del capità Hyman Rickover, l'Armada nord-americana va començar, en 1949, la investigació de l'ús de l'energia nuclear com sistema de propulsió que permetés als submarins fer llargs recorreguts sense sortir a la superfície a repostar combustible. El disseny del reactor nuclear que va impulsar als submarins atòmics és, encara avui, el model bàsic dels reactors nuclears d'ús civil.(44)

37. El 8 de desembre de 1953, amb un discurs pronunciat pel president dels EUA Dwight D. Eisenhower en l'Assemblea General de l'ONU, es va iniciar la campanya “Àtoms per a la Pau”, es tractava d'una gran operació de propaganda per a donar una imatge positiva de l'energia nuclear. Se sabia que la URSS i el Regne Unit es disposaven a posar en funcionament reactors nuclears civils, el que farien en 1954 i 1956, respectivament. En EUA, es va subvencionar a General Electric i Westinghouse perquè construïssin un reactor propi, que va entrar en funcionament en 1957. A partir d'aquell moment es van divulgar tot tipus de profecies irracionals sobre les millores que l'energia nuclear aportaria a la Humanitat. (45)

38. A partir de la famosa frase de Lewis Strauss (membre de la CEA) de que les centrals nuclears generarien tanta electricitat que seria “massa barata per a facturar-la”, va començar una campanya presentant l'energia nuclear com la base d'un futur d'abundància, benestar i avanços tecnològics. Repetida continuadament, la campanya va acabar ofegant las veus i els criteris més racionals i cautelosos. (46) La combinació de propaganda nuclear i por al comunisme, característica de la “Guerra Freda”, va dur a una proliferació nuclear militar i civil impulsada pels pressupostos estatals.Les centrals nuclears generaven la matèria primera per a poder fabricar armes nuclears.

39. LA PROLIFERACIÓ NUCLEAR MILITAR I CIVILEn el terreny militar, la carrera d'armaments va crear la anomenada teoria de “l'Equilibro de Terror” entre els EE.UU i la URSS, segons la qual, la primera potència en armes nuclears provocaria un desequilibri en l'escenari internacional: seria capaç de destruir a l'altra. En el terreny civil, la persecució del somni d'una font d'energia inesgotable i centralitzada va portar a la construcció desenfrenada de centrals nuclears, al marge de qualsevol càlcul d'impactes ambientals o d'una mínima racionalitat econòmica. (47) Evolución de la fabricación de armamento nuclear Evolución de la construcción de centrales nucleares

40. Les conseqüències que la tecnologia nuclear escapés del laboratori marquen avui la nostra vida quotidiana, i la seguirà marcant durant milers d'anys en el futur. Actualment existeixen en el món més de 20.000 armes de destrucció nuclear (48). La voluntat de disposar d'aquest tipus d'armament en els països situats en zones del món amb conflictes i inestabilitat augmenta la inseguretat global. L'ús de materials radioactivos en la munició convencional incrementa les seqüeles de sofriment i mort en les víctimes civils en cada guerra (49).

41. Des de l'inici de proliferació, en 1945, s'han comptabilitzat un mínim de 300 accidents amb alliberament de substàncies radioactivas que han contaminat territoris i persones (50). Three Milers Island (1979), Txernòbil (1986), Tokaimura (1997 i 1999), Mihama (2004) o Kashiwasaki - Kariwa (2007), són tan solament els episodis més coneguts d'una cadena de successos de contaminació radioactiva que s'inicien amb la primera explosió nuclear i es projecten cap al futur.

42. L'energia nuclear determina multitud d'aspectes de la vida actual. Únicament un exemple: L'Organització Mundial de la Salut de les Nacions Unides no té autonomia en el tema nuclear, està subordinada a l'Associació Internacional de l'Energia Atòmica en tot el referent a malalties o efectes de la radiació en les persones i el medi ambient. Hiroshima i Nagasaki van ser l'inici d'una cadena de destrucció, però també de benefici: Una minoria de persones s'ha lucrado amb la proliferació nuclear civil i militar. La llista és extensa, i tan solament hem mostrat el seu començament.

43. Cúpula Genbaku en Parc Memorial de la Pau d'Hiroshima. Una de les poques construccions que es va mantenir en peu després del bombardeig. Monument al hipocentro de l'explosió nuclear en Nagasaki.

44. REFERÈNCIES (PER AVANÇAR FER CLIC AMB EL RATOLÍ) (1) Sobre la Conferencia de Ialta, i les seves implicacions en el final de la guerra, informació genèrica en http://es.wikipedia.org/wiki/Conferencia_de_Yalta(2) Després d'haver acabat la batalla de les Filipines, EUA es disposava a començar l'assalt final al Japó.(3) L’acord que permetia a la URSS recuperar territoris i propietats en http://www.historiasiglo20.org/GLOS/yalta.htm, una versió textual en anglès en http://www.ndl.go.jp/constitution/e/etc/c04.html(4) La divisió es mostra en les discussions sobre el futur de Polònia i el bloc de l'Est, la futura organització de les Nacions Unides i el futur d'Alemanya. Indiquen l'inici del pols EUA – URSS quan la guerra encara no ha finalitzat. Es detallen en la versió anglesa de la Wikipèdia http://en.wikipedia.org/wiki/Yalta_Conference(5) Pot comprovar-se la evolució del PIB de Japó en http://en.wikipedia.org/wiki/Military_production_during_World_War_II . També pot seguir-se la evolució de la producció industrial d’armament en http://www.historylearningsite.co.uk/weapons_and_manpower.htm ,en tots dos casos es comprova la caiguda de l’economia japonesa.(6) La relació de ciutats bombardejades es troba a: http://en.wikipedia.org/wiki/Strategic_bombing_during_World_War_II(7) L'últim bombardeig sobre Dresden, una ciutat devastada per 6 bombardejos previs, realitzat per la Vuitena Força Aèria dels EUA es va efectuar el 17 d'Abril de 1945, quan ja Berlín estava assetjat. http://en.wikipedia.org/wiki/Bombing_of_Dresden_in_World_War_II

45. REFERÈNCIES (PER AVANÇAR FER CLIC AMB EL RATOLÍ) (8) Poden obtenir-se detalls dels bombardejos en http://www.exordio.com/1939-1945/militaris/batallas/bombardeos-de-tokio.html o en http://lacomunidad.elpais.com/memoria-historica/2010/2/11/bombardeos-sobre-japon-horror-las-bombas-incendiarias(9) Altres fonts eleven la xifra a mig milió. En http://en.wikipedia.org/wiki/Strategic_bombing_during_World_War_II també apareixen detallats els percentatges de zones urbanes i infraestructures destruïdes. Com aproximació a l'aspecte humà veure “La tumba de las luciérnagas” http://www.youtube.com/watch?v=zWYpbkaFpI0(10) http://www.exordio.com/1939-1945/militaris/batallas/bombardeos-de-tokio.html(11) Relacionant les dades de http://en.wikipedia.org/wiki/Strategic_bombing_during_World_War_II relatives als bombardejos sobre Alemanya (25 ciutats) i Japó (67 ciutats). Del total, 17 ciutats van tenir percentatges de destrucció superiors al 50 % a Alemanya, enfront de 33 a Japó. Destaca el cas de la ciutat de Toyama, que va ser destruïda en un 99,5%. Els detalls sobre la tipologia de bombardeig també són il·lustratius, ja que adonen de la minuciosidad i l'acarnissament en la destrucció.(12) Sobre la personalitat del general Le May http://en.wikipedia.org/wiki/Curtis_LeMay . Sobre la frase concreta i el seu context http://ww2db.com/person_bio.php?person_id=509(13) Encara que la posició de Japó ha estat presentada sempre com de resistència fins al suïcidi existien postures favorables a entrar en una negociació dintre del govern i del Consell Suprem de Guerra, i també en la cort imperial. Per a més detalls veure http://es.wikipedia.org/wiki/Rendici%C3%B3n_de_Jap%C3%B3n .(14) Veure http://en.wikipedia.org/wiki/Hirohito . En http://es.wikipedia.org/wiki/Rendici%C3%B3n_de_Jap%C3%B3n s'apunta que un element de negociació consistia a fer veure a la URSS que la no declaració de guerra del Japó els havia permès dedicar-se en exclusiva a la guerra a Europa.

46. REFERÈNCIES (PER AVANÇAR FER CLIC AMB EL RATOLÍ) (15) El punt de la preservació de la figura de l'emperador després de la rendició serà un dels més delicats. La falta de concreció d'aquest punt crearia confusió respecte al concepte de “rendició incondicional”, la confusió s'allargaria durant setmanes i seria una de les excuses per a l'ús de la bomba atòmica. El tractaven els japonesos era evitar que l'emperador fos considerat criminal de guerra. Veure http://en.wikipedia.org/wiki/Japanese_war_crimes i http://es.wikipedia.org/wiki/Douglas_MacArthur#Posguerra_en_Jap.C3.B3n(16) Sobre les condicions de l’intercanvi veure http://es.wikipedia.org/wiki/Rendici%C3%B3n_de_Jap%C3%B3n#Intentos_de_acuerdo_con_la_Uni.C3.B3n_Sovi.C3.A9tica(17) Veure http://es.wikipedia.org/wiki/PURPLE i la part corresponent en http://es.wikipedia.org/wiki/Rendici%C3%B3n_de_Jap%C3%B3n#Intentos_de_acuerdo_con_la_Uni.C3.B3n_Sovi.C3.A9tica(18) El texto complet de la carta pot llegir-se a http://www.exordio.com/1939-1945/codex/Documentos/cartaeinstein.html(19) Vannervar Bush va ser també un notable científic en el campo preparatori de la informàtica. Veure http://es.wikipedia.org/wiki/Vannevar_Bush(20) Una aproximació al pes científic i industrial del projecte Manhattan en http://www.atomicheritage.org/index.php?option=com_content&task=view&id=46(21) Sobre Los Alamos http://www.atomicheritage.org/index.php?option=com_content&task=view&id=47&Itemid=62 y http://www.lanl.gov/history/

47. REFERÈNCIES (PER AVANÇAR FER CLIC AMB EL RATOLÍ) (22) Apunts biogràfics breus del grup de científics en http://exordio.com/1939-1945/personajes/cientificos-nucleares.html . Sobre el general Groves http://en.wikipedia.org/wiki/Leslie_Groves , també interessant la recreació del personatge en la pel·lícula “Creadores de Sombras” http://en.wikipedia.org/wiki/Fat_Man_and_Little_Boy(23) Sobre les dificultats d’obtenir material fisible http://es.wikipedia.org/wiki/Proyecto_Manhattan(24) Sobre els detalls de la prova http://es.wikipedia.org/wiki/Prueba_Trinity , i sobre les primeres reflexions étiques http://es.wikipedia.org/wiki/Robert_Oppenheimer#Trinity(25) Existeix una certa confusió sobre el coneixement que tenia la delegació soviètica dels avanços nuclears dels EUA, diverses fonts apunten que Truman ho va comentar informalment amb Stalin en termes genèrics. Veure http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/potsdam_decision.htm(26) Un breu apunt dels punts de desacord i dels inicis de la confrontació en http://www.exordio.com/1939-1945/codex/Conferencias/postdam.html(27) En el redactat de la Declaració de Postdam relativa al Japó se exclou la participació de la URSS. “The Potsdam Declaration or the Proclamation Defining Terms for Japanese Surrender (not to be confused with the Potsdam Agreement) was a statement issued on July 26, 1945 by Harry S. Truman, Winston Churchill, and Chiang Kai-Shek which outlined the terms of surrender for Japan as agreed upon at the Potsdam Conference. The agreement stated that if Japan did not surrender, "They would face prompt and utter destruction." http://en.wikisource.org/wiki/Potsdam_Declaration(28) Les justificacions del bombardeig contenen moltes falàcies, un resum de les principals i dels seus desmentits en http://www.lewrockwell.com/raico/raico22.html .

48. REFERÈNCIES (PER AVANÇAR FER CLIC AMB EL RATOLÍ) (29) La controvèrsia és considerable, com a mostra http://www.forosegundaguerra.com/viewtopic.php?f=21&t=8280 . Un interessant anàlisi en profunditat en http://www.wagingpeace.org/articles/2007/07/23_decision_to_risk.htm(30) Descontant la desinformació pensada per fer digerible el bombardeig a l’opinió pública es pot entendre la “lògica” en http://es.wikipedia.org/wiki/Bombardeos_at%C3%B3micos_sobre_Hiroshima_y_Nagasaki#Elecci.C3.B3n_de_los_objetivos(31) Entre altres anàlisis http://en.wikipedia.org/wiki/James_F._Byrnes#World_War_II_and_beginning_of_the_Cold_War y també http://www.umich.edu/~historyj/pages_folder/articles/Hiroshima_and_Nagasaki.pdf(32) La bomba d’urani no havia estat provada. Una anàlisi en clau optimista en http://www.world-nuclear.org/info/inf52.html(33) El general Groves també era partidari de llançar la bomba. Un article que analitza el paper jugat per l'entorn de Truman es troba en Gar Alperovitz; destaca especialment el coneixement que tenia Truman de la voluntat de rendició del Japó i la seva utilització de l'ambigu concepte de “rendició incondicional” http://www.ncesa.org/html/hiroshima.htmlSobre James Byrnes i la influència que exercia http://en.wikipedia.org/wiki/James_F._ByrnesUn cronologia en que es detallen les reticències ètiques, polítiques i militars, i dels esforços per tal d’evitar el bombardeig en http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/history/pre-cold-war/hiroshima-nagasaki/decision-drop-bomb-chronology.htm(34) Una reflexió posterior sobre la ciutat i les seves circumstàncies http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/history/pre-cold-war/hiroshima-nagasaki/eyewitness-father-siomes.htm

49. REFERÈNCIES (PER AVANÇAR FER CLIC AMB EL RATOLÍ) (35) Contrasta la seva absència en el llistat d’objectius de la Vuitena Força Aèria http://en.wikipedia.org/wiki/Strategic_bombing_during_World_War_II#United_States_strategic_bombing_of_Japan amb la falàcia propagada per Truman de que Hiroshima era una base militar. http://en.wikipedia.org/wiki/File:Trumann_hiroshima.ogg , és remarcable que Truman intentés justificar el bombardeo d’Hiroshima en dues ocasions abans d’ordenar el bombardeig de Nagasaki. http://www.doug-long.com/hst.htm (8/9/45).(36) En 1948 EE.UU. creó va crear la Atomic Bomb Casualty Comisión, per estudiar els efectes de la radiació a llarg termini http://en.wikipedia.org/wiki/Atomic_Bomb_Casualty_Commissiones va descobrir que havien “morts no desitjats” http://es.wikipedia.org/wiki/Bombardeos_at%C3%B3micos_sobre_Hiroshima_y_Nagasaki#Comisi.C3.B3n_de_V.C3.ADctimas_de_la_Bomba_At.C3.B3mica(37) Altres falàcies són les relatives al rebuig de Japó de la petició de “rendició incondicional” i al bombardeig d’Hiroshima com a resposta a Pearl Harbour http://es.wikipedia.org/wiki/Bombardeos_at%C3%B3micos_sobre_Hiroshima_y_Nagasaki#Harry_Truman_a_los_estadounidenses(38) Informació i reflexions des del punt de vista cristià en http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/history/pre-cold-war/hiroshima-nagasaki/article-kohls-gary_2001-08-09.htm(39)Entre altres fonts, la part final de http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/nagasaki.htm(40) En http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/surrender.htm i http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/surrender.htm

50. REFERÈNCIES (PER AVANÇAR FER CLIC AMB EL RATOLÍ) (41) Sobre la insensibilitat en EE.UU. cap a les víctimes japoneses dels bombardejos hi ha dades en l’anàlisi ja citat http://www.wagingpeace.org/articles/2007/07/23_decision_to_risk.htmSobre les atrocitats comeses pels militars japonesos una revisió exhaustiva en http://es.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%ADmenes_de_guerra_del_Imperio_del_Jap%C3%B3n (42) Part del discurs en http://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein#Actividad_pol.C3.ADtica(43) Sobre la complea i turmentada personalitat de Claude Eatherly es pot consultar la referència biogràfica en http://ww2db.com/person_bio.php?person_id=510 , i un interessant reflexió de Salvador López Arnal en el llibre “CASI TODO LO QUE USTED DESEA SABER SOBRE LOS EFECTOS DE LA ENERGÍA NUCLEAR EN LA SALUD Y EL MEDIO AMBIENTE”. També recentement s’ha reeditat la correspondència d’Eatherly amb el filòsof pacifista Günther Anders. “El piloto de Hiroshima. Más allá de los límites de la conciencia”. Editorial Paidós. Sobre el Manifest Russell – Einstein, redacció, firmants, etc. Informació bàsica en http://es.wikipedia.org/wiki/Manifiesto_Russell-Einstein Sobre les Conferencies Pugwash http://en.wikipedia.org/wiki/Pugwash_Conferences_on_Science_and_World_Affairs(44) Veure http://en.wikipedia.org/wiki/United_States_Naval_reactor i http://en.wikipedia.org/wiki/Nuclear_reactor_technology#History_-_Early_reactors(45) Veure http://en.wikipedia.org/wiki/Nuclear_optimism i la popularització de Disney http://en.wikipedia.org/wiki/Our_Friend_the_Atom(http://www.youtube.com/watch?v=ZcdRQkJulAU)