Canvi Climàtic i enginyeria civil Reptes i oportunitats

1. Canvi Climàtic i enginyeria civil Reptes i oportunitats Frederic Ximeno Director general de polítiques ambientals i sostenibilitat

2. CANVI CLIMÀTIC: ESTEM A LA UNIÓ EUROPEA

3. COMPROMISOS FINS AL 2012 • Espanya____ +15% • França _____ 0% • Itàlia _______ -6,5% • Alemanya___ -8% • Regne Unit__ -12,5% • Portugal ____ +27% • Holanda ____ -6% • Irlanda _____ +13% • Grècia ______ +25% • PROTOCOL DE KYOTO (2008-2012) Reducció 5,2 % respecte els nivells de 1990, als països Annex-1, la UE es compromet a disminuir en conjunt el 8%, amb objectius diferents per país

4. COMPROMISOS FINS AL 2020 • POSICIÓ UNILATERAL EUROPEA (2012-2020) • Reduir, com a mínim, el 20%de les emissions fins 2020, i un 30% al 2012 si hi ha acord internacional • Paquet Energia i Clima • La UE té un camí traçat que avança: Després de Copenhague cal un canvi d’estratègia negociadora, no un canvi d’estratègia d’acció Els estats es mouen: el Regne Unit estableix, per llei, un objectiu de reducció d’almenys un 80% les emissions per l’any 2050, amb accions domèstiques i a l’estranger, comparat amb els nivells de 1990. França ha aprovat una llei ambiental “Grenelle Environmental” i discuteix una taxa; Alemanya ha aprovat llei energia que estableix un 30% renovables x electricitat...

5. Paquet Energia i Clima • PAQUET ENERGIA I CLIMA (2008) • 14 de febrer de 2007 Resolució Parlament Europeu • 23 de gener de 2008 La Comissió presenta el Paquet • 17 de desembre de 2008 Acord Consell i Parlament Europeu • El paquet europeu definitiu de 6 normes

6. Paquet Energia i Clima • PAQUET ENERGIA I CLIMA (2008) 1 DIRECTIVA DE REVISIÓ DEL MERCAT EUROPEU DE DRETS D’EMISSIÓ 2 LA DECISIÓ DE L’ESFORÇ COMPARTIT LA CAPTURA I EMMAGATZEMATGE DE CARBONI (DIRECTIVA) 3 4 LA NOVA DIRECTIVA DE LES ENERGIES RENOVABLES 5 LA REGULACIÓ DE LES EMISSIONS GEH EN NOUS VEHICLES 6 LA DIRECTIVA DE LA QUALITAT DELS COMBUSTIBLES TEMES CLAUS 20+20+20 pel 2020 TOT EN UN PAQUET

7. Accions per fer front al canvi climàtic a Catalunya El punt de partida • Assegurar que Catalunya compleix amb la seva part de responsabilitat d’acord amb l’escenari de compliment del Protocol de Kyoto, que Espanya ha acordat amb la UE, és a dir, limitar les emissions difuses al +37% de mitjana entre 2008 i 2012 (20% addicional es compensen amb accions a tercers països (300 M€ anuals aprox.) • 2007  les nostres emissions se situaven un 43% per sobre les emissions de l’any base (1990). Representa unes 8 tones per càpita.

8. Compromís del Protocol de Kyoto per al període 2008-2012 Any base + 37% Any base + 15% Any base • Accions per fer front al canvi climàtic a Catalunya 43% d’increment de les emissions l’any 2007 respecte de l’any base

9. Accions per fer front al canvi climàtic a Catalunya • Mitigació • Adaptació Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic de Catalunya Convenció Catalana del Canvi Climàtic Acord de Govern Comissió Interdepartamentaldel Canvi Climàtic Estudis de base  Pla d’Adaptació (2012)

10. Accions per fer front al canvi climàtic a Catalunya Programa 5.33 Objectius de reducció d’emissions en els sectors difusos i especificació dels esforços

11. Desplegament del Pla 2008-2010. Resultats i conclusions • Estem en la senda de compliment i 2005 es reafirma com l’any del pic de les emissions a Catalunya. • La situació conjuntural actual, l’evolució decreixent del consum de combustibles en transport, la reducció de les emissions de les instal·lacions de la Directiva, així com les tendències decreixents en emissions per càpita i intensitat energètica dels últims anys, fan apuntar a una reducció notable de les emissions totals per l’any 2008.

12. Desplegament del Pla 2008-2010. Resultats i conclusions • Es valora que el Desplegament del Pla té lloc a un ritme alt: • Més del 85% de les accions adoptades al Pla en desenvolupament • 14 actuacions addicionals • 180 actuacions  per fer front al canvi climàtic • 88 accions  Programa 1 – 5.33  emissions difuses • És necessari un futur anàlisi quantitatiu (en kg CO2) per a ajudar a avaluar l’efectivitat de les polítiques dutes a terme i a identificar els punts de millora

13. A Europa, i crec que aviat als USA i Xina, el canvi climàtic és un factor decisiu de les polítiques sectorials, sobretot: energia i mobilitat –també en l’agricultura, la producció industrial i els residus. És una oportunitat per a superar la crisi amb un nou model econòmic: innovació, nous nínxols laborals Integració de les polítiques ambientals • Només es resol atacant les causes. No es pot abordar al final de la línia. Els principis sostenibilistes serveixen. • El canvi climàtic i les seves implicacions territorials han actualitzat els objectius que ja s’iniciaven l’any 1988 amb el procés de Cardiff o amb l’informe Brundland

14. L’OPCIÓ PER L’ECONOMIA ECOEFICIENT EN CARBONI

15. EL CO2 TÉ PREU I GENERA ACTIVITAT ECONÒMICA 120.000 M€ • Directament: el CO2 té preu i l’administració regula • Indirectament: El cost de l’energia fòssil creix • Indirectament: Economia baixa en carboni requereix innovar

16. L’ECONOMIA VERDA GUANYA ADEPTES • New Green Deal del en “Green economy report” (ONU) • Pla de Govern dels USA • Estudi d’INFRAS/IWW (UE-15): costos externs del transport per a l’any 2000 • Externalitats del transport de Catalunya, estimats pel DPTOP/ATM GOVERNAMENTAL • Informe SMART 2020 • Action for a Sustainable America (ASA):Microsoft, Boeing, Starbucks, Lafarge, New Belgium Beer, Kettle Foods, The Holland Inc, End Footwear, ShoreBank Pacific, Gray’s Harbor Paper, Nestle Waters North America, …) EMPRESARIAL 14

17. L’ECONOMIA VERDA GUANYA ADEPTES • New Green Deal: emmarcat dins el “Green economy report” (ONU), es presenta com la resposta viable a la crisi econòmica i financera mundial i aposta per l’evolució cap a una economia que integri la sostenibilitat. S’estima que d’aquí al 2030 es podran assolir:  20 milions de nous llocs de treball en energies renovables.  1 milió de nous llocs de treball a la UE vinculats a la reducció del 20% de GEH.  150.000 llocs associats a la fabricació de vehicles més eficients. GOVERNAMENTAL 15

18. L’ECONOMIA VERDA GUANYA ADEPTES Empreses amb estratègia corporativa de lluita contra el canvi climàtic Empreses per esdevenir neutres en CO2

19. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I RENOVABLES

20. MODEL ENERGÈTIC: MENYS CONSUM + RENOVABLES I… UE: -20% Consum d’energia final Intensitat energètica (menys consum x més eficiència) Tecnologia per – CO2) % obtingut de renovables renovables UE: 20% 2010 2020 Temps?

21. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I RENOVABLES. DMAH proposa per Espanya el Pla Pont amb un horitzó sense nuclears

22. DMAH proposa per Espanya el Pla Pont amb una data de tancament de nuclears

23. Afavorir l’estalvi i l’eficiència energètica. • Assolir els objectius d’implantació de les energies renovables • Afavorir que es proveeixi un subministrament de qualitat dins de criteris ambientals correctes • Eficiència energètica a la planificació territorial i d’infraestructures • Innovació tecnològica en la gestió de xarxes energètiques: Smart grids (xarxes intel·ligents) • Generació local d’energia renovable • Sistemes d’emmagatzematge energètic • Gestió de la demanda • Demanda responsable

24. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I RENOVABLES: Tecnologia

25. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I RENOVABLES

26. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I RENOVABLES: SMART GRID Boulder, Colorado

27. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I RENOVABLES: CASES, EDIFICIS, BARRIS INTEL·LIGENTS

28. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I RENOVABLES: EÒLICA MARINA, BIOMASA Decret per 3.500 MW eòlics Microeòlica

29. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I RENOVABLES: reciclar, rehabilitar i repensar la ciutat

30. Model territorial i ocupació del sòl (estructura urbana, consum de sòl, capacitat d’acollida del territori, mobilitat, estructura i identitat del sòl no urbanitzat, fragmentació territorial, riscs naturals i tecnològics, etc.) • Cicle de l’aigua (riscs hidrològics, protecció dels recursos hídrics, estalvi i qualitat de l’aigua, etc.) • Ambient atmosfèric (qualitat de l’aire, condicions acústiques, lumíniques i electromagnètiques) • Gestió de residus i de materials en la urbanització i l’edificació • Biodiversitat i patrimoni natural en general. Connectivitat ecològica • Paisatge Eficiència energètica Construcciósostenible

31. OPORTUNITATS I REPTES EN LA MTIGACIÓ DEL CANVI CLIMÀTIC2. LA RENOVACIÓ DE LA CIUTAT CONSTRUÏDA Reciclatge urbanístic: EL CO2 com a referència PREMISES • Compactació dels assentaments urbans. PDU, POUM • Expansió prudent. PTP, PDU, POUM • Optimizació dels teixits urbans existents. PTP , POUM, PMU • Densitats raonablement altes. PTP, PDU, POUM • Assignació flexible i mixta dels usos del sòl. POUM, PMU, PP • Mobilitat sostenible i integrada amb els usos del sòl. PDU, POUM, PMU, PPU, PEU, PDM, PITC, PTV • Xarxes coherents de sistemes d’espais lliures urbans i naturals. Incorporació del criteri de biodiversitat. PDU, POUM, PMU, PPU, PEU, PEIN • Permeabilizació i desfragmentació del territori. PDU, POUM, PEU • Manteniment de l’estructura i la funcionalitat dels sòls lliures. PDU, POUM, PEU • Manteniment i millora de la identitat i de la qualitat paisatgística dels ambients rurals i urbans. PTP, PDU, POUM, PMU, PEU • Mesures de prevenció de totes les formes de contaminació i programes de descontaminació. PDU, POUM, PMU, PEU, PMQA, • Foment de la construcció sostenible. PDU, POUM, PMU, PEU, PH

32. MOBILITAT: tecnologia

34. MOBILITAT: canvi modal, electrificació i optimització de les infraestructures existents

35. Un únic camí: descarbonitzar el transport • el canvi modal per a les persones i les mercaderies • reduir la dependència del transport • Gestió de les infraestructures construïdes • Canviar les bases en les decisions estratègiques

36. Model de mobilitat insostenible • El gran retrocés de l’ús dels transports col·lectius + • L’increment continu de la mobilitat basada en transport privat per carretera • Fragmentació del territori, • Pèrdua de biodiversitat, paisatge i recursos naturals • Risc de dispersió urbana generat per les infrastructures viàries • Augment d’emissions de CO2 • Augment de PM10,NOx

37. Avaluació estratègica de corredors • Visió general del territori i de la interdependència de les xarxes de diferents modes de transport • Introducció de criteris ambientals a les decisions estratègiques: quines infraestructures, com i quan? • Gestió de les infraestructures existents: velocitat variable, gestió de peatges, infraestructures flexibles (carrils BUS-VAO transformables a tramvia) • Fixa objectius del repartiment model per corredor • Valora alternatives de gestió del transport per aconseguir el canvi modal • Determina la conveniència o no de realitzar determinada infraestructura viària i valora les alternatives • Avalua els efectes ambientals a la seva escala: la connectivitat ecològica i la fragmentació territorial són un dels vectors ambientals més importants a considerar

38. ACTUACIONS FERROVIÀRIES ACTUACIONS VIÀRIES • Avaluació estratègica de corredors: PTMB Corredor radial Delta del Llobregat – Barcelona • Gran flux de mobilitat amb important potencial de transvasament modal • Corredor ben tractat, amb un increment de la capacitat en transport públic d’estructura interna (nova línies de rodalies Barcelona – Castelldefels, carril BUS-VAO a la C-245 amb reducció de capacitat viària, línia 9 fins al Prat. • Les infraestructures planificades permetran assolir els objectius ambientals

39. Optimització de les infraestructures existents: gestió • Gestió de peatges • Velocitat variable • Carrils BUS-VAO • Zones Verdes i Blaves • Plans de Mobilitat d’empresa i polígon • Centres de gestió del trànsit • Intercanviadors • ...

40. L’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC: infraestructures “climate-proof”

42. CONCLUSIONS: Infraestructures sota un nou paradigma

43. INFRAESTRUCTURES SOTA UN NOU PARADIGMA • Els sistemes formats per infraestructures intel·ligents és el repte del segle XXI • Anàlisi del risc, disseny i execució de les infraestructures de protecció sota un nou paradigma Infraestructures climate – proof, intel·ligents, funcionals, flexibles i adaptables. • Repte i oportunitat pels enginyers de camins: canviar la construcció per la gestió d’allò construït. Per tant, el reciclatge del "hardware" i una gran inversió en el "sofware" (edificis intel·ligents, velocitats variables, gestió de peatges, smart grids, sistemes d'emmagatzematge energètic, automatismes...) • Un gran repte pels enginyers de Caminis, Canals i Ports

44. Sense carbó ni corrent altern, sense una xarxa de carreteres ens vam sumar dels primers a la revolució industrial… Estem en la mateixa disposició de captar els senyals del segle XXI? Filadora bergadana, Ramon Farguell 1789 Moltes gràcies per la seva atenció