1 / 44

LA DINÀMICA EXTERNA DE LA TERRA

LA DINÀMICA EXTERNA DE LA TERRA. Tema 8. Processos geològics Meteorització (=debilitar) Erosió (= rompre, desgastar) Transport Sedimentació Litificació El vent Les glaceres Les aigües Escorrentia Rius i torrents Aigües subterrànies (aqüífers ). TREBALL Modelat càrstic.

cachez
Download Presentation

LA DINÀMICA EXTERNA DE LA TERRA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. LA DINÀMICA EXTERNA DE LA TERRA Tema 8

  2. Processos geològics Meteorització (=debilitar) Erosió (= rompre, desgastar) Transport Sedimentació Litificació El vent Les glaceres Les aigües Escorrentia Rius i torrents Aigües subterrànies (aqüífers). TREBALL Modelat càrstic

  3. Processos geològics Def: són tots aquells processos que tenen la capacitat de modificar la superfície terrestre. Def agent geològic: qualsevol elements que té la capacitat de modificar la superfície terrestre (aigua, vent, Tª, ev)

  4. Meteorització (=debilitar) • Def: procés pel qual els agents geològics debiliten l’estructura de les roques o de la superfície de l’escorça. • Pot ser de tres tipus: • Física o mecànicagelifracció • Canvis de Tª • QuímicaOxidació • carbonatació • Biològica

  5. Meteorització Física • Consisteix en la debilitació de l’estructura de les roques a causa de la formació de fissures.

  6. Aquestes fissures es formen a partir de: • Gelifracció: és un procés que consisteix en que dins les petites fissures de les roques s’hi va acumulant vapor d’aigua, el qual es congela quan les Tº disminueixen prop del 0ºC. En conseqüència l’aigua congelada augmenta de mida, provocant una pressió a els parets de les fissures, fent que aquestes es facin més grans.

  7. Canvis de Tª: les fissures són provocades pels canvis brusc de Tª a curt termini, generalment és a nivell diari, és a dir durant el dia hi ha Tª de 40ºC i al vespre de 5ºC. De manera que quan augmenta la Tª les molècules es dilaten (eixamplen) i per tant augmenten de volum i quan disminueix la Tª les molècules es contreuen i per tant disminueixen de volum. Tot plegat provoca que aquests canvis fassin petites fissures que al llarg del temps tornaran més grans. • Aquest tipus de meteorització es dóna sobretot als deserts.

  8. Deftermoclàstia: rotura de les roques a causa dels canvis bruscs de Tª. DefAmplitut tèrmica: és els graus que hi ha entre la màxima Tª i la mínima.

  9. Meteorització Química • Consisteix en la debilitació de les roques a causa de les reaccions químiques que es donen en la composició de les roques. Per tant el que debilita les roques és el canvi que hi ha en la seva composició.

  10. Oxidació: Consisteix en debilitar les roques o l’escorça terrestre a partir de canvis en la seva composició de les roques a causa que els elements químics reaccionen generalment amb l’aigua, convertint les molècules més inestables i susceptibles a l’erosió. • Per exemple aquelles roques que dins la seva composició tenen Ferro (Fe), aquest en contacte amb l’aigua dóna lloc a Fe2O3 (òxid de ferro) el qual és molt més dèbil, de manera que si en una roca es formen precipitacions de Fe2O3

  11. Aquesta roca es romprà per la zona on hi ha el precipitat. Roca Precipitat de Fe

  12. En alguns casos aquests precipitats formen figures peculiars i que s’assemblen a arrels, de fet antigament es pensava que eren arrels fossilitzades, però avui dia es sap que són precipitats de magnesi (MgO) o de ferro (Fe2O3), en el cas del magnesi són de color negre mentre que les de ferro són vermelloses. Aquestes formacions s’anomenen dentrites.

  13. Carbonatació: a igual que la oxidació consta d’un canvi químic en la composició de les roques. • En aquest cas les roques han de tenir en la seva estructura Carboni (C) i Calci (Ca). • A Mallorca és un dels processos més característics, ja que és el responsable del modelat càrstic.

  14. Consisteix en que la roca mare està formada per CaCO3 (Carbonat calci), la qual té una consistència molt dura però en el moment que entra en contacte amb l’aigua hi ha una reacció química que el converteix en HCaCO3 (Bicarbonat calci) el qual perd consistència i debilita a la roca. CaCO3 + H2O  HCaCO3

  15. Meteorització Biològica: • Consisteix en la debilitació de les roques a causa de les accions dels ev. • Ex talp, abellerols, humans

  16. Erosió (=desgast) Def: procés pel qual els agents geològics rompen l’estructura de les roques o de la superfície de l’escorça. En conseqüència es formen uns trossos de material els quals s’anomenen sediments. Aquests sediments poden rebre diferents noms segons la seva morfologia, que ve donada per la magnitud del transport.

  17. S’anomenen còdols, en el moment que han sofert una elevada acció de transport, de manera que solen ser arrodonits. Mentre que si presenten cares ben definides s’anomenen detritus.

  18. Transport Def: procés pel qual els agents geològics transporten els sediments del seu lloc d’origen a una zona al·lòctona. Els agents geològics que duen a terme el transport són el vent i l’aigua. En el cas de l’aigua es poden diferenciar diferents tipus, depenent de la força de l’aigua com de les dimensions del sediment

  19. Arrossegament: es dóna quan les mides dels sediments són tant grans que són transportats pel fons. En alguns casos provoquen acumulacions de petits sediments com a conseqüència d’aquest arrossegament. • Rodament: té lloc quan els sediments són de menor mida que els anteriors, de manera que són transportats per damunt el fons però donant voltes. D’aquesta manera es formen còdols.

  20. Saltació: es produeix quan els sediments no pesen tant i el corrent d’aigua els pot transportar de manera que van pegant bots. • Suspensió: les partícules són transportades pel corrent sense tocar el llit fluvial i tampoc se’ls veu en superfície. Evidentment són sediments de dimensions reduïdes. • Flotació: les partícules són transportades per damunt la superfície de l’aigua a causa de la seva poca densitat.

  21. Sedimentació Def: procés pel qual els agents geològics deixen de du a terme la seva funció i dipositen els sediments en determinades depressions. Aquestes depressions s’anomenen conques sedimentàries.

  22. A les conques sedimentàries és on s’hi formen les roques sedimentàries. El procés de formació de les roques s’anomena litificació. Les roques sedimentàries es formen per l’acumulació de sediments a les conques sedimentàries, de manera que segons l’aport de sediments es formaran els diferents estrats (= cada una de les franges que es poden veure a les roques)

  23. Depenent del tipus de sediments les roques sedimentàries es poden classificar en: - Roques detrítiques: formades a partir de fragments d'altres roques. Es classifiquen segons el diàmetre de la partícula que les forma i bàsicament són els conglomerats, gresos i argilites.

  24. - Roques químiques: formades a partir de la precipitació de substàncies dissoltes en aigua. Bàsicament tenim el guixos, les sals (halita), calcàries oolítiques.

  25. - Roques bioquímiques: formades a partir de la precipitació de substàncies dissoltes en l'aigua degut a l'activitat de certs organismes que ho han afavorit: calcàries fossilíferes, creta, calcàries estromatolítiques o d'escull.

  26. - Roques calcàries: formades per minerals calcaris (de calci) però poden tindre una mica d'argila i altres minerals

  27. - Roques orgàniques: formades per l'acumulació de matèria orgànica. Bàsicament els carbons i el petroli, Estrictament són poc abundants però tenen una importància econòmica enorme. És on hi podem trobar els fòssils. Alguns tipus són: • argiloses (argila, marga, pissarra) • calcàries (creta, calcària ) • silícies (arena , gres) • combustibles (carbó mineral) • salines (algeps, sal gemma , i altres sals precipitades per l'aigua)

  28. El vent Pàg 149 juntament amb l’estructura del desert

  29. Les glaceres Pàg 150 Estructura Tipus

  30. Les aigües Escorrentia Les aigües d’escorrentia són aquelles que circulen per damunt la superfície terrestre i són provocades per aigües torrencials, és a dir gran quantitat de precipitacions en poc temps. Aquest tipus d’aigües tenen la característica de tenir un gran poder erosiu, de manera que formen xaragalls.

  31. Els xaragalls són petits torrentons que van replegant l’aigua de la superfície i la porten als torrents. Es diu que allà on comencen els xaragalls s’anomenen albellons, punts de la superfície terrestre per on surt l’aigua subterrània. Quan la superfície terrestre té diferent consistència, poden arribar a formar els pilars coronats

  32. Rius i torrents Els rius es caracteritzen per tenir un cabal d’aigua permanent, generalment el cabal augmenta a l’època de desgel, és a dir a les primaveres, per això hi podem trobar una determinada flora i fauna. En canvi els torrents es caracteritzen per no tenir un cabal fix ja que aquest depèn de la pluviometria, per això la fauna que hi podem trobar està especialitzada en suportar temps de sequera, ex ferreret

  33. L’estructura tant dels rius com dels torrents és similar, per això hi podem diferenciar 3 zones: Part mitja Canal de desguàs Part baixa Canal de dejecció Part alta Conca de recepció

  34. 1. Part Alta o Conca de recepció: aquesta zona és la part més alta del torrent, generalment es troba a les muntanyes, per això és la zona on hi ha més pendent de manera que l’aigua porta més velocitat i en conseqüència té més poder erosiu. És on hi podem trobar els blocs de pedra més grans. Té forma en V

  35. 2. Part Mitjana o Canal de desguàs: és la intermèdia i es caracteritza perquè el pendent és més suau, de manera que l’aigua ja ha perdut un poc de força i les roques de mides considerables es comencen a dipositar. També és on s’hi formen els meandres (= són desviacions accentuades del curs fluvial), en el cas dels rius, fins i tot poden arribar a formar petites llacunes.

  36. 3. Part Baixa o Canal de dejecció: és la zona del torrent on el pendent es quasi nul, per tant la velocitat de l’aigua és molt baixa de manera que es dipositen els sediments més petits. En alguns casos aquests es van acumulant i formen els deltes, en els rius.

More Related