20 likes | 196 Views
5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I). El colonialisme deixa, com a principal conseqüència, les majors desigualtats de la història de la humanitat: el 20% de la població (països rics) controla el 80% de la riquesa, mentre dos terços de la humanitat viuen en la pobresa.
E N D
5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I). El colonialisme deixa, com a principal conseqüència, les majors desigualtats de la història de la humanitat: el 20% de la població (països rics) controla el 80% de la riquesa, mentre dos terços de la humanitat viuen en la pobresa Pobresa i colonialisme coincideixen: el colonialisme és la principal causa de pobresa Baixa renda per càpita Malnutrició Característiques del Tercer Món Analfabetisme Fort creixement demogràfic i alta mortalitat Repartiment molt desigual de la riquesa Dependència econòmica i tecnològica Les diferències entre rics i pobres continuen creixent: neoclonialisme i dependència
5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (II). Neocolonialisme: control econòmic directe i polític indirecte dels països rics sobre els països pobres ELS MECANISMES DEL NEOCOLONIALISME SEGONS UN LÍDER DEL TERCER MÓN “El neocolonialisme actual representa l’imperialisme en la seua etapa final, pot ser la més perillosa (...). L’essència del neocolonialisme és que l’Estat que el pateix és, en teoria, independent i té tots els atributs externs de la sobirania internacional. En realitat, el seu sistema econòmic i, amb ell, la seua política estan dirigits des de fora. Els mètodes i la forma d’aquesta direcció poden presentar diverses formes. Per exemple, en un cas extrem, les tropes del poder imperialista poden ocupar el territori de l’Estat neocolonial i controlar el seu govern. Tot i això, més sovint ocorre que el control neocolonialista és exercit mitjançant mesures econòmiques o monetàries. L’Estat neocolonial serà obligat a comprar els productes manufacturats de la potència imperialista mitjançant la prohibició d’importar productes competidors del país que siga. El control sobre la política del govern de l’Estat neocolonial s’assegura amb pagaments pel cost de portar endavant l’Estat, el control sobre el nomenament de funcionaris civils que ocupen llocs des del qual es poden dictar polítiques i el control monetari sobre el canvi internacional a través de la imposició d’un sistema bancari controlat pel poder imperialista (...). El resultat del neocolonialisme és que el capital estranger s’utilitza per a l’explotació més que per al desenvolu- pament de les regions menys desenvolupades del món. La inversió, amb el neocolonialisme, augmenta molt més del que disminueix la distància entre els països rics i pobres del món.” K. KRUMAH: Neocolonialisme. L’última etapa de l’imperialisme, Siglo XXI, Mèxic, 1966. Comercial o intercanvi desigual Financera: depenen dels crèdits de bancs estrangers (deute extern) i de les inversions de multinacionals estrangeres que busquen mà d’obra barata i beneficis fiscals Triple dependència dels països pobres Tant els interessos dels crèdits com els beneficis de les multinacionals se’n van dels països pobres als rics No tenen diners per investigar i han de comprar la tecnologia cara als països rics (i pagar les royalties de patents) Conclusió: els diners van dels països pobres als rics, augmentant les diferències i impedint que els pobres puguen eixir de la pobresa