MARES I FILLS/ES DE LA NOSTRA CLASSE

1. MARES I FILLS/ES DE LA NOSTRA CLASSE Aquest projecte s’ha dut a terme a l’escola de Rellinars a l’etapa d’Educació Infantil amb nens de 3,4 i 5 anys. Una escola que busca compartir un llenguatge On es treballa per aprendre a parlar de forma clara, sincera i respectuosa i per desenvolupar la capacitat d’expressar i comprendre els propis pensaments i els dels altres amb tot tipus de llenguatge. (PEC escola de Rellinars. Juny 2009) “La relació entre una mare i el seu fill pertany a aquest univers immaterial, privat i íntim capaç de sobreviure a qualsevol situació per molt malament que vagin les coses” (Bru Rovira “Maternitats”). Maria Balsach i Maria Casanovas

2. Podríeu pensar idees que se us passin pel cap veient aquesta fotografia?

3. És a partir d’una conversa col·lectiva on introduïm als alumnes a parlar sobre les mares i els fills les quals les tenen projectades a través del canó de projecció. COM S’INICIA EL PROJECTE Què hi veieu en la foto? Com es deuen sentir? S’estimen? Viuen aquí? Són rics o pobres?

4. MIREM MÉS FOTOS I DIEM SENSE PENSAR EL QUE ENS TRANSMETEN O EL QUE VEIEM. Ric, malalt, pobre, content, guapo, trist, enamorat, estimat, petó, amor, sabater, calor, fred, cansada, dolenta, trista, bona, mare trista, fill content. Mare contenta i fill trist, color, piga, malalt, negre, petó, riure, emoció, amor, ric. Trista, amor, abraçada, carinyo, negres, 2 bebès, malalts, tristos, contents, guapos, dormint, lletjos, menjar, petits, flors, cotxet, cul. Amor, iaia, bebè, Pare, carinyo, petons Arrugues, abraçades, Mama, malalt, mocador, Petons, rics, pobres, enfadats, Contents, dormint. Cabanya, mare, contenta, Palla, trist, camp, embarassada, bebè panxa, coll llarg, roba rica, pobres, poble, barret, malalt pèl, tristos, no tenen casa.

5. ENS TORNEM A MIRAR LES FOTOS I BUSQUEM SEMBLANCES I DIFERÈNCIES Arribem entre tots a la següent conclusió: • Que a totes hi ha amor i també sempre hi ha una mare i un fill. • S’estimen, es donen petons, abraçades, ens fan riure, ens cuiden quan estem • Malalts, ens ensenyen coses, ... • Mestra: i ens cuidaria igual la mama que una senyora del carrer? • Noooo, perquè no es de la família. • M’ajuda a vestir. • M’explica un conte. • Em fa el dinar, em fa un petó a la nit. • Em tapen a la nit. • Ens renyen quan ens portem malament. • Mestra: i com es que et renyen? • Perquè no ho torni a fer. • Mestra: perquè us estimen molt i volen el millor per vosaltres.

6. CADA NEN ESCULL UNA IMATGE I S’INVENTA UNA HISTÒRIA Hi havia una vegada una mare i un pare que van tenir un fill. Eren molt pobres. La casa estava una mica trencada. Hi va haver un terratrèmol i es va morir el seu pare. Van sortir a fora plorant perquè es van quedar sense casa i van anar a viure a una altre casa. La senyora es va posar un mocador al cap perquè era una senyoreta i totes les senyoretes anaven amb mocador. Fem les conferències i les gravem

7. MIREM LES CONFERÈNCIES I EN PARLEM • Conferència de l’Iris: • Mestraque us ha semblat? • Jo li canviaria la veu. • Mestra: perquè? • Ha parlat molt fort. • Mestra: jo no hi estic d’acord. • I deia “iiiiiii”. • No ha tocat al micro i no s’ha posat les mans a la boca. • No m’agrada que veu aigua. • Mestra: això està bé, a les conferències ho fan. Esteu d’acord amb el Jan? • No. No m’agrada que mogués els peus. • Mestra: doncs a mi m’ha agradat molt. • És que estava pensant i per això deia “iiiiii”. • Ha parlat fort. • Mestra: molt bé. Alt i fort sense cridar. • M’ha agradat tot.

8. ELS HI PROPOSEM ALS ALUMNES FER-SE FOTOS AMB LES SEVES MARES COM HO FA EN BRU ROVIRA. Cada nen és el fotògraf d’un altre tot utilitzant una càmera digital. Ells trien com es volen fer la foto (lloc, posició, ...) tenint com a referent les fotografies que ja han vist del Bru Rovira.

9. COM SÓN D’IMPORTANTS LES MARES • Perquè té una veu molt bonica. • Molt, perquè l’estimo molt perquè juga amb mi. • Perquè jugo a pilota amb la mama. • Perquè l’estimo molt i perquè sempre em posa pel·lícules. • Perquè em fa les coses, com planxar la nostra roba, ... • Mestra: i que faríeu si no tinguéssiu la mama? • No ho sé, perquè si el papa no hi fos amb la Carla ho solucionaríem. • si no hi fossin el papa i la mama i el Guillem tampoc hi fos, ... Jugaria. • Mestra: i com menjaries? • Com cuinaria... No menjaria. Li diria a la germana de la Marina que vingués a cuinar. • La mama és molt important, però molt molt. Em posa pelis després em fa petons i abraçades molt fortes. I em • deixa agafar el meu germanet. • I si el papa tampoc hi és? • Amb els tiets. Aniria amb la germana de la Marina. • Molt, perquè si es mort què? • Molt perquè sempre em posa un cacaolat per esmorzar. • Per mi és molt important perquè juga amb mi i m’explica un conte quan li demano. • Per mi també és molt important perquè em fa el dinar i em deixa veure la tele i em llegeix un conte. • La mama parla amb mi i em porta a l’escola i també juga amb mi a la play i al Rayo Mcqueen. • La meva mama juga amb mi al Rayo Mcqueen. I és molt important per mi perquè em fa pessigolles Fan un dibuix de com en són d’importants les seves mares

10. COL·LOQUEM A LA ISABEL MUÑOZ I EN BRU ROVIRA A LA NOSTRA LÍNIA DEL TEMPS MIREM PER MITJÀ D’INTERNET UNA NOTICIA QUE PARLA SOBRE L’EXPOSICIÓ DE FOTOS DE LA ISABEL MUÑOZ La Isabel Muñoz ens explica en pròpia persona les fotos de l’exposició que nosaltres anirem a veure al CaixaFòrum

11. FEM UNA SORTIDA PER VEURE L’EXPOSICIÓ INFÀNCIA Ens convertim amb fotògrafs i fem les fotos que més ens agraden Posteriorment en parlem

12. FEM PLÀNOLS PER MUNTAR UNA EXPOSICIÓ DE LES NOSTRES FOTOGRAFIES A LA CLASSE Els escanegem i els nens/es expliquen allò que han fet a través del canó de projecció

13. MIREM UN POWER POINT DE FOTOGRAFIES DE MARES I FILLS D’ANIMALS Parlem que tant les persones com als animals tenen mares però sorgeix la pregunta: les plantes tenen mare? A través d’internet investiguem la pregunta i a partir d’aquí sorgeixen noves preguntes Com ens reproduïm?

14. DONEM UN LLIBRE VIATGER ON ELS NENS HAN D’ENGANXAR FOTOS DE LES SEVES MARES AMB LES SEVES MARES I EXPLICAR I ESCRIURE ALGUN PETIT RECORD QUE LES MARES TINGUESSIN Arrel d’això ens adonem que totes les mares tenen mares. En aquestes imatges que porten els alumnes, n’hi ha algunes que són en blanc i negre... els demanem si saben el perquè. El Jan respon la pregunta dient: “perquè eren d’una època molt antiga i cameres de fotos molt antigues, ser que són antigues perquè vaig anar a una fira d'antiguitats.”

15. BUSQUEM FOTOGRAFIES A DIFERENTS LLOCS (REVISTES, INTERNET, ...) DE MARES I FILLS I EN FEM UNA CLASSIFICACIÓ.

16. A TRAVÉS D’UN POWER POINT LA MESTRA PRESENTA EN ELS ALUMNES TOT EL QUE HEM TREBALLAT FINS ARA I PENSEM UN TÍTOL PER L’EXPOSICIÓ ENS MIREM UNA ALTRA VEGADA LES FOTOS DEL BRU ROVIRA I LES REPRESENTEM

17. QUAN JO SIGUI MARE O PARE ... Quan jo sigui pare jugaré a futbol amb el meu fill Quan jo sigui mare portaré al meu fill o filla a veure flors i papallones i aniré a casa a posar les flors a un gerro. Quan jo sigui mare portaré els meus fills amb ambulància al cole

18. FEM EL DÍPTIC PER LA CONFERÈNCIA I L’EXPOSICIÓ Ens mirem altres díptics, tríptics, ... d’altres exposicions que vam recollir del Caixa Forum, i decidim fer en petit grup el nostre díptic per la conferència i l’exposició de “Mares i fills/es de la nostra classe”

19. PREPAREM L’EXPOSICIÓ

20. ANEM A MIRAR L’EXPOSICIÓ QUE TENIM AL PASSADÍS DE PRIMÀRIA DEL BRU ROVIRA QUE ÉS DIU MATERNITATS Ens posem en contacte via mail amb en Bru Rovira i a través d’ell ens deixen la exposició mòbil de “Maternitats”.

21. FEM LA CONFERÈNCIA I ELS HI ENSENYEM LES EXPOSICIONS ALS PARES, FAMÍLIA, COMPANYS, AMICS I CONEGUTS. Els pares fan una valoració de la conferència. En fem un resum i ens el llegim. Ens mirem la conferència i en parlem

22. ELS HI EXPLIQUEN I ENSENYEN L’EXPOSICIÓ A LA RESTA DE L’ESCOLA

23. PENGEM EN EL BLOC DE L’ESCOLA UN BREU RESUM DEL PROJECTE I POSEM UNA FOTO DEL BRU ROVIRA AMB UNA PREGUNTA PER TAL DE QUE ELS PARES O ALTRE GENT TANT DE L’ESCOLA COM DE FORA HI PARTICIPIN. Ens anem mirant el bloc de l’escola i anem participant-hi, aportant preguntes, comentaris, ...

24. 8 respostes a “Ignaguració de l’exposició de mares i fills/es de la nostra classe” Mireia i Jan diu: maig 20th, 2010 at 13:35 A nosaltres ens transmet tendresa, amor, carinyo… relació entre mare i fill. Carme diu: maig 20th, 2010 at 17:33 Em suggereix tendresa, amor, bellesa…m’agrada molt tot el que esteu fent a la classe amb “les maternitats”.Sou uns bons fotògrafs, uns bons explicadors, sabeu muntar exposicions! Sou fantàstics. Xavi diu: maig 20th, 2010 at 22:35 Hola petits i Maria, us felicito per aquesta gran exposició que heu “regalat” als nostres ulls. Moles gràcies, us ha quedat molt xula. xavi Marta Moreno diu: maig 21st, 2010 at 13:51 Hola a tots;Que maco quant tens per primer cop al teu fill i l’olores, el mires, el remires, el beses, el llepes, el protegeixes …. Quants sentiments nous en poca estona.Maria i petis m’agradat molt l’exposició, moltes felicitats Marta Moreno sara mojal diu: maig 22nd, 2010 at 02:39 el sentiment és amor un dels més purs que existeixen, el de una mare cap a unfill/a i el més pur, el de un fill/a la seva mare. Olga Puig i Salarich diu: maig 22nd, 2010 at 18:55 Hola a tots,Aquesta imatge és tota emoció! Ens transmet amor, tendresa, protecció i una gran complicitat entre totes les mares, que estimem els nostres fills fins a l’infinit.felicitats per l’exposició! fer-nos emocionar és fantàstic! Olga Cris i Moi diu: maig 24th, 2010 at 07:18 Tendresa i confiança. Estima incondicional! Gràcies als Petits i a la Maria per compartir amb nosaltres tantes vivències i aprenentatges que ens fan ser millors persones. Petits i Maria diu: maig 26th, 2010 at 14:30 Nosaltres ens ho hem passat molt bé muntant l’exposició de la nostra classe. Quan nosaltres veiem a la mama sentim que l’estimem molt, ens posem contents, ens agrada molt que jugui amb nosaltres, … com es que ens estimeu tant? com es que jugueu tant amb nosaltres? perquè sou tant maques? Gràcies per venir a escoltar-nos la conferència i per veure la nostra exposició “Mares i fills/es de la nostra classe”

25. QUÈ ÉS EL QUE MÉS M’HA AGRADAT DEL PROJECTE?

26. PARLEM DEL QUE HEM FET • El Bru Rovira feia fotos de mares i fills. • El Bru Rovira i la Isabel Muñoz feien fotos de nens i mares i fills de tot el món. • En Bru Rovira va néixer abans de la Isabel Muñoz. • El meu papa va néixer tres punts després que en Bru Rovira. • Jo he après a fer fotos. • En uns altres països els nens i les mares són diferents. Parlen anglès i alguns altres castellà. • Els nens i les nenes que són d’un altre país no poden parlar igual, alguns parlen xino. • Tots els nens no poden ser del mateix poble. • Les plantes són diferents perquè no tenen mare. • Els animals i nosaltres també tenim mare. Les plantes no tenen mare. • La nostra mare té una altre mare. • Tothom va néixer en una mare • Sinó no naixeríem. • Jo he après a mirar fotos. • A dins de la panxa de la mare neix un nen o una nena. • Hem après a fer una exposició. • Té un bebè a dins la panxa de la mama.

27. PARLEM DEL COM HO HEM FET PER APRENDRE • He fet conferències. • Fent fotos. • Hem parlat de les conferències, del Bru Rovira i de la Isabel Muñoz. • He dibuixat el que m’agradava fer amb la mama. • He dibuixat una mama i un fill. • Hem parlat de com penjar les fotos a la classe. • He dibuixat la mama i la filla i la mama sempre em fa abraçades. • A ficar-me en una foto i a mirar-la. • A muntar una exposició. Fotos. • La mama sempre em fa petonets i quan surto del cole em porta un esmorzar per anar al parque. • Hem vist com es muntava una exposició, com estan col·locades les fotos. A sota les fotos hi havia cartells. • Hem enganxat en un llibre la foto de la mama amb la “starka” (àvia)

28. Quin ús en fem de les noves tecnologies a l’aula?

29. “Mares i fills/es de la nostra classe” s’inicia amb unes fotografies fetes per en Bru Rovira, periodista, anomenades “Maternitats”, en les quals apareixen mares i fills/es d’arreu del món, a través de les quals ens apropa a realitats que poden ser molt adverses com la guerra, la malaltia, la fam, la pobresa, la catàstrofe natural, ... Però malgrat això, capten la maternitat com una relació única on hi sobresurten la bellesa i l’amor. “La relació entre una mare i el seu fill pertany a aquest univers immaterial, privat i íntim capaç de sobreviure a qualsevol situació per molt malament que vagin les coses” (Bru Rovira “Maternitats”). Amb aquest treball que nosaltres hem titulat “Mares i fills/es de la nostra classe” hem abordat diversos aspectes, entre ells observar, aprendre a mirar una imatge, la imatge com a mitjà per representar quelcom, hem iniciat un treball fotogràfic, hem vist i i ens hem fixat en que cal tenir en compte a l’hora de muntar una exposició, hem dibuixat un croquis per muntar-la, hem fet conferències de les fotos, hem conegut a dos reporters i els hem situat en el temps. També hem treballat les emocions i els nostres propis sentiments ,la sensualitat, la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre (la diversitat de les persones que hi ha en el món), hem reflexionat sobre la figura de la mare i que malgrat qualsevol situació, el sentiment (de felicitat, amor, ...) de la mare amb el seu fill preval per davant de tot, també hem vist que la vida mai s’acaba, que sempre hi ha una mare i com n’és d’important per nosaltres. Treballar així ens ha permès intercanviar idees, opinions, experiències, a valorar les aportacions dels altres nens i nenes, a aprendre a respectar millor al torn de paraula, a contrastar informacions, a exercitar el dubte, a resumir, imaginar, a pensar i a actuar, a treballar en grup (parlar, escoltar, argumentar, consensuar, ...), a ser capaços d'adreçar-nos als altres, a intentar comprendre als altres, a reflexionar sobre el que hem fet (revisant tot el que hem documentat per poder-ho compartir i aprendre dels altres), a fer més i millors preguntes (sobre la vida d’aquestes mares i fills, ...), ... Entre moltes d’altres coses.

30. Objectius: • Ser capaç d’escoltar, dialogar i imaginar. • Aprendre a gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer preguntes ben fetes, pensar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera cada vegada més estructurada. • Ser capaç d’expressar i identificar les emocions i saber-se posar en el lloc de l’altre. • Conèixer altres realitats (hi ha d’altres nens igual que ells en el món que passen fam, viuen guerres, treballen, ...) • Fer visible la figura de la mare com element fonamental en la vida humana. • La imatge com a mitjà de representació. • Aprendre a mirar una imatge. • Iniciar-se en l’ús de la càmara fotogràfica. • Conèixer com es munta una exposició i ser capaç de muntar-ne una amb tot el que comporta: fer una conferència, un croquis de com penjar les fotos, ... • Utilitzar les TIC com a mitjà de representació i comunicació tant pels nens com pels pares. • Conèixer en Bru Rovira i la Isabel Muñoz i situar-los en la línia del temps. • Tenir interès per produir textos i saber-los interpretar. • Donar a conèixer en els altres la nostra manera de pensar; utilitzant el canó projecto per mostrar en els altres nens el dibuix realitzat. • Àrees: • Descoberta d’un mateix i dels altres: • - Identificació i expressió de certs sentiments: tendresa, amor, ... Que transmeten les imatges a través de diversos llenguatges: corporal, plàstic i verbal. • - Sensibilitat i percepció de les necessitats i interessos dels altres. Capacitat de saber-se posar en el lloc de l’altre. • - Exercitació d’hàbits d’escolta, ús adequat del seu torn de paraula. • - Valoració positiva de les aportacions dels companys. • - Afirmació i argumentació de les pròpies argumentacions. • - Iniciativa per fer propostes i comunicar d’experiències. • - Seguretat i confiança en les possibilitats d’aprenentatge i satisfacció pels progressos assolits. • - Creixement personal en el desenvolupament de la maternitat.

31. Descoberta de l’entorn: • - Observació i identificació d’unes qualitats d’una imatge. • - Ús de diferents recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions: dibuix i fotografia. • Iniciació en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. • Observació de com es reprodueixen animals i plantes i comparació entre aquest i les persones. • Utilització del llenguatge plàstic per expressar el llenguatge oral. • - Curiositat i iniciativa per la descoberta, fer-se preguntes, intentar contestar-les, compartir l’experiència amb els altres companys. • L’ús del dibuix com a mitjà de representació de sentiments o vivències. • - Situació dels objectes en l’espai a l’hora de fer un plànol per muntar l’exposició, fent ús de la memòria espacial. • - Expressió de la pròpia opinió. • Comunicació i llenguatges: • - Participació i escolta activa en situacions de la conversa. • - Comprensió del llenguatge no verbal com a expressió de les emocions. • - Curiositat i interès per gaudir de les fotografies del Bru Rovira i la Isabel Muñoz usant estratègies per mirar, escoltar i llegir. • - Interès per compartir sensacions i emocions provocades per les imatges. • - Ús i valoració progressiva de la llengua oral per evocar sentiments i emocions per expressar idees i vivències com a forma d’organitzar i d’accedir al propi pensament. • - Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral. • - Ús de la llengua per mostrar acords i desacords. • - Utilització de les TIC com a mitjà de comunicació i representació. • - Iniciativa i interès per produir textos escrits.