1. El segle XVIII

1. L’absolutisme monàrquic 1. El segle XVIII arriba amb la guerra de Successió (1702-14) es produeix quan es viu com guerra civil mort Carles II sense descendència directa i nomena Felip d’Anjou com a successor cal entendre-la en es decanta amb donat el el context de la disputa per l’hegemonia a Europa (s’estén per Espanya, França, sud d’Alemanya, PP.BB. i mar del Nord) 1.1. La monarquia absoluta dels Borbó recolzament diferenciat que tenen els aspirants al tron la mort de l’emperador Josep I d’Àustria (1711) i Carles d’Àustria és nomenat emperador les victòries d’Almansa (1707), Brihuega i Villaviciosa (1711) per part de Felip V donat que i acaba amb cosa que trenca les preses de Barcelona i Cardona (1714) i Mallorca (1715) se signa el la Gran Aliança de l’Haia (Àustria, Holanda i Anglaterra) vol evitar l’enfortiment francès • Tractats d’Utrecht-Rastatt (1713-4): • admet Felip de Borbó com a rei sempre que no s’uneixi a França • els territoris europeus de la monarquia passen a Àustria, Saboia i PP.BB. • Gibraltar i Menorca passen a domini anglès • Anglaterra obté el monopoli del comerç d’esclaus amb Amèrica

2. perfils actuals (símbols, bandera) i ideologia reformista que prepara la irrupció liberal de les Corts de Cadis Felip V (1701-46) Ferran VI (1746-59) Carles III (1759-88) El segle XVIII és ocupat per acaba amb 1. El segle XVIII • administració: • creació de cinc departaments: Estat, Gràcia i Justícia, Guerra i Marina, Índies (1714) i Hisenda (1754) • abolició de part dels furs territorials a la corona d’Aragó dins d’un procés de centralització es dedica a • recuperar les possessions perdudes (Nàpols i Sicília: 1738, Menorca: 1781, alguns ducats italians) • defensar les colònies i el comerç americà (Guerra dels 7 Anys, 1756-63: pèrdua de Florida a canvi de Luisiana) • anul·lar l’hegemonia anglesa (al costat de França: tres pactes de família: 1734, 1743 i 1761) reformes interiors accelerades amb hisenda: projecte de contribució única, que no s’arriba a implantar política activa de defensa: construcció de vaixells i reforma de la marina implica despotisme il·lustrat (Carles III) provoca en els camps de • societat: • honestedat totes les professions (1783) • reforma estudis universitaris i mitjans • impuls escoles d’arts i oficis • fundació acadèmies de lletres i ciències 1.2. El reformisme borbònic • segueix la desigualtat davant l’impost (personal i territorial) • els impostos indirectes (consum i comerç ext.) són els més importants • el dèficit se sufraga amb deute públic i vals reials ajudat en els camps de església (regalisme): expulsió dels jesuites (1767) ministres com Campomanes, Floridablanca, Aranda, Olavide, Cabarrús, Jovellanos i autors com Feijoo, Cadalso, A. de Campmany • economia: • -limitació privilegis Mesta • -colonització terres (Olavide a Sierra Morena) • liberalització del comerç interior (gra) i americà (s’acaba el monopoli de Cadis: 1765) • disminució de la importància dels gremis • suport activitat industrial: alliberament fabricació (1768), abandonament gestió Reals Fàbriques (1761), aranzels (1782), tractats comercials, ... • foment de les Societats Econòmiques d’Amics del País (1ª: comte Peñaflorida, 1765) • no s’arriba a liberalitzar el mercat de terres (amortització, mayorazgos) • cultura: • fundació Biblioteca Nacional (1714) i les Acadèmies de Llengua (1714), Medicina (1734), Història (1735), ... i de València (1742), Barcelona i Sevilla (1751), ... • creació de centres d’estudi científic: Gabinete de Historia Natural, Jardín Botánico, Escuelas de Mineralogía, Ingenieros Industriales, ... església: signatura Concordat (1753)

3. A finals de l’AR 1. El segle XVIII elements de continuïtat • fi pestes • absència grans fams • millores agrícoles • mesures poblacionistes • pautes RDA (TM: 36%o; TN: 42%o) • crisis subsistència es veuen com són elements de transformació pervivència de la societat estamental (divisió en estaments, desigualtat jurídica, immobilisme) degut a malgrat creixement important (vora 50%; a tocar del 100% a Catalunya) població • economia de base agrària: • ocupava més del 80% població i era la primera font de riquesa • bona part de la terra amortitzada • marc d’explotació: senyoria • pagesos: jornalers i arrendataris (foros, censos, emfiteusi, rabassa morta) • estructura propietat: latifundis i minifundis viu afecten 1.3. Societat i economia a finals de l’Antic Règim (1) • difusió nous conreus (blat de moro i patates al nord) • expansió seda (València) • especialització producció (vi i aiguardent a la costa medit.) • intensificació conreus (regadiu) al voltant de ciutats agricultura viu indústria tradicional (artesania) organitzada en gremis • comerç interior: dèbil, gairebé limitat a mercats locals i comarcals (degut a l’economia d’autoconsum i als problemes de transport) • comerç colonial: millora al llarg del XVIII i reactiva les activitats manufactureres d’exportació malgrat • dificultats: • clima i sòl desfavorables • manca de terres (amortitz.) • manca d’inversions

4. 1. El segle XVIII elements de transformació • creació manufactures reials (Guadalajara, La Granja) • impuls manufactures privades (seda, metal·lúrgia) • Catalunya: • inici ind. tèxtil cotonera (a partir 1736: Barna) i expansió cap a Mataró i l’interior: fabricació d’indianes • ind. llanera: reorientació cap a la fabricació de robes de qualitat • colònies: compra cotó i venda productes acabats • cap 1780: filadores angleses (modif: bergadana) • altres: mobles, llibres, joies, armes, mitges, etc (a partir de la liberalització del comerç colonial) manufactura destaca afecten • fundació companyies comercials (fracàs degut a pirateria, contraban i competència estrangera) • liberalització: transport des de qualsevol port (beneficis per a Catalunya) 1.3. Societat i economia a finals de l’Antic Règim (2) comerç destaca