ESCOLA INCLUSIVA

1. ESCOLA INCLUSIVA • Una escola inclusiva és una escola on poden aprendre junts alumnes diferents, malgrat siguin molt “diferents” (P.Pujolàs, 2005) • Junts, no només en un mateix centre, sinó també en una mateixa aula. • La inclusió, és una qüestió de justícia • Les raons a favor de la inclusió són fonamentalment ètiques • La inclusió escolar –com la inclusió social- és un valor • Els alumnes severament retardats no han de ser ja mai més tancats en institucions aïllades i deshumanitzadores; no han de ser amagats a les cases; no han de ser rebutjats per les escoles públiques; no han de ser retirats de la societat. (L.Brown) Seminari mestres d'educació especial, 2009 - eap g-10 la selva

2. RETARD MENTAL Criterisinternacionalsacceptats: la CIE-10, el DSM-IV i la classificació de l’AAMR (Associació Americana de Retard Mental). Se centra en tres criteriscomuns: 1 - Nivellintel·lectualsignificativament inferior a la mitjana (inferior a 69-75 segonselscriteris). 2 - Capacitatd’adquirirhabilitatsbàsiques per al funcionament i la supervivència: comunicació, autocura, habilitatsdomèstiques i vocacionals, utilització de la comunitat, autodirecció, salut i seguretat, habilitatsacadèmiques i oci. 3 - Inici anterior als 18 anys. Seminari mestres d'educació especial, 2009 - eap g-10 la selva

3. RETARD MENTAL Criteris de diagnòsticsegons el DSM-IV Retard mental lleu CI 50-55 a 70. Formen l’ “etapa educable” són al voltant del 85 % de les persones afectades pel trastorn. Solen desenvolupar habilitats socials i de comunicació durant els anys preescolars (0-5 anys d'edat), tenen insuficiències mínimes en les àrees sensorio motores i amb freqüència no són distingibles d'altres nens sense retard mental fins a edats posteriors. Acostumen adquirir habilitats socials i laborals adients per a una autonomia mínima, però poden necessitar supervisió, orientació. Actuals USEE Retard mental moderat CI 35-40 a 50-55. Aquest grup constitueix al voltant del 10 % de tota la població amb retard mental. Adquireixen habilitats de comunicació durant els primers anys de la infantesa. Poden aprofitar-se d'una formació laboral i, amb supervisió moderada, atendre a la seva pròpia cura personal. Poden beneficiar-se d‘ensinistrament en habilitats socials i laborals, però és improbable que progressin més enllà d'un segon nivell en matèries escolars. Els propis de l’USEE Seminari mestres d'educació especial, 2009 - eap g-10 la selva

4. ALUMNES AMB NEE • Dificultats en atenció inicial i en mantenir-la en el temps • Impossibiliat de percebre i discriminar elsaspectesrellevants • Manca de memòriad’aprenentatge i retenciód’informació • Baixgrau de simbolització , classificació i abstracció • Nul·lesestratègies per aprendre a planificar • Greusimpediments en la generalitzaciódelsaprenentatges • Caldrà adaptar la resposta educativa a les seveslimitacions i potencialitats, • Assegurarl’atenció • Donar ordressenzilles,utilitzarvocabulari al seuabast, utilitzardibuixos i codis… • Oferirsituacionsencaminades a estimular que l’alumneposi en relació les sevesexperiències i aprenentatgesprevis, • Estructurar de forma conscientl’ambienteducatiu i flexibilitzar-lo Seminari mestres d'educació especial, 2009 - eap g-10 la selva

5. SÍNDROME DE DOWN • No hi ha dues persones amb síndrome de Down iguals. • Cada una té les seves pròpies característiques i les seves necessitats, les seves il·lusions i els seus desenganys, les seves qualitats i els seus defectes. Seminari mestres d'educació especial, 2009 - eap g-10 la selva

6. Seminari mestres d'educació especial, 2009 - eap g-10 la selva

7. TRETS DISTINTIUS • Els SD acostumen a tenir dificultats a nivell del llenguatge per causes orgàniques (dificultats respiratòries, auditives, control de llengua, hipotonia muscular, ...) i congènites (aparició tardana del llenguatge, dificultats d’establir nexes, deficient articulació, ...) • Hi un retard maduratiu principalment en el creixement, en el desenvolupament psicomotor, i alteracions colaterals • Normalment tenen un millor pronòstic en l’escala visomotra que l’auditiva. La funció cognitiva i social amb programes d’estimulació poden assolir un bon desenvolupament, malgrat el retard inicial. Seminari mestres d'educació especial, 2009 - eap g-10 la selva

8. CONSIDERACIONS EN L’APRENENTATGE • S’ha d’anticipar les tasques a fer. • Ritme més lent que els altres, associat a una memòria immediata pobre, per la qual cosa hi ha necessitat de repetició constant dels aprenentatges per tal de poder-los adquirir. Poc aprenentatge fortuït • Greus dificultats per generalitzar, i per assolir un nivell de raonament abstracte • Us d’un llenguatge directe i no metafòric • Cal desenvolupar mecanismes automàtics a nivell d’hàbits personals, d’autonomia i destreses Seminari mestres d'educació especial, 2009 - eap g-10 la selva

9. PROPOSTES • S'haurà d'elaborar un pla individualitzat, obert i flexible, que parteixi de les competències bàsiques i que li proporcioni en el llarg de la seva etapa educativa, continguts d'autonomia personal, d'índole familiar,  d'habilitats socials i d'integració laboral. • No hem de pensar en un SD, sinó en la Mònica una nena més diferent que els altres alumnes amb un ritme propi d’aprenentatge, amb capacitat d’aprendre i amb el dret de tenir una autonomia semblant a la nostra que ens convida a fer una tasca diferenciada. Seminari mestres d'educació especial, 2009 - eap g-10 la selva

10. BIBLIOGRAFIA Josep M. Corretger et al (2005). Síndrome de Down: Aspectos médicos actuales. Ed. Masson, Fundación Catalana del Síndrome de Down. Candel, I. Programa de Atención temprana. Intervención en niños con síndrome de Down y otros problemas del desarrollo. Ed. CEPE, http://blocs.xtec.cat/olgaventosa/category/retard-mental/ http://www10.gencat.cat/catsalut/archivos/publicacions/planif_sanit/qsm/neces_cat.pdf Seminari mestres d'educació especial, 2009 - eap g-10 la selva