EL SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE QUALITAT DE LA UIB

1. EL SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE QUALITAT DE LA UIB Mª Jesús Mairata Creus Maria Palou Oliver Servei d’Estadística i Qualitat Universitaria

2. SUMARI 0. PRESENTACIÓ I IDEES CLAU 1. CONTEXTE. L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR I L’EXIGÈNCIA D’UN SISTEMA DE GARANTIA DE QUALITAT: • Antecedents • L’Espai Europeu d’Educació Superior • El marc europeu de la qualitat • La qualitat a la universitat espanyola • 2. CONCEPTES BÀSICS • Qualitat: Definició, evolució del concepte i el cicle de millora contínua. • Sistema de Garantia de Qualitat

3. SUMARI 3. EL SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE QUALITAT (SGIQ) DE LA UIB • Política de qualitat, aspectes organitzatius i normatius • Definició i estructura dels procediments, interrelació de procesos • Sistema de medició • Millora contínua • Informació pública i rendiment de comptes • Participació de tots els grups d’interès

4. PRESENTACIÓ I IDEES CLAU

5. 0. PRESENTACIÓ I IDEES CLAU L’APOSTA DE LA UNIVERSITAT ESPANYOLA PER LA QUALITAT S’INICIA A PRINCIPIS DE LA DÈCADA DELS 90 1

6. 0. PRESENTACIÓ I IDEES CLAU L’EEES IMPULSA LA CREACIÓ DE L’ENQA, QUE ESTABLEIX UNS CRITERIS I UNES DIRECTRIUS EN MATÈRIA DE QUALITAT 2

7. 0. PRESENTACIÓ I IDEES CLAU EXIGÈNCIA D’UN SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE QUALITAT PER PART DE LES UNIVERSITATS I D’UN CONTROL EXTERN PER PART DE LES AGÈNCIES. 3

8. 0. PRESENTACIÓ I IDEES CLAU LA PARTICIPACIÓ DELS ESTUDIANTS I DELS ALTRES GRUPS D’INTERÈS I LA INFORMACIÓ PÚBLICAESDEVENEN IMPRESCINDIBLES EN LA GARANTIA DE QUALITAT. 4

9. 0. PRESENTACIÓ I IDEES CLAU EL SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE QUALITAT EXIGEIX DESENVOLUPAR EL CICLE PDCA 5

10. 1. CONTEXTE. L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR I L’EXIGÈNCIA D’UN SISTEMA DE GARANTIA DE QUALITAT

11. ANTECEDENTS

12. 1. INTRODUCCIÓ. SITUACIÓ DE PARTIDA Dècada 50: Universitat elitista. Control polític rigorós Dècada 60: Transformacions socials. Es concedeix autonomia a les universitats 1978: Constitució. Estat de les Autonomies. Aparició de gran nombre d’universitats 1983: LRU

13. Antecedents • Programa experimental (1993-1994) • Projecte Pilot Europeu (1994-1995) • Pla Nacional d’Avaluació (1996-2000) • II Pla Nacional de Qualtitat (vigència 6 anys - Derogat a 2003) • LOU (21 de decembre de 2001). • Creació de l’ANECA i de les agències autonòmiques. • El Programa d’Avaluació Institucional

14. L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR

15. Situació de partida: • Sistemes d’educació superior diversos, molt complexos, amb normes i estructures laberíntiques • Impossibilitat de mobilitat, dificultat en les homologacions, reconeixement de titulacions i accés al mercat laboral europeu • Exigència: transparència i comparabilitat L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR La construcció de l’EEES s’inicia amb la Declaració de la Sorbona (1998) i es consolida amb la Declaració de Bolonya (1999)

16. Objectius estratègics generals: • Disminució de l’atur en la Unió Europea • Millora de la qualitat de l’educació superior a Europa • Punt de referència per als estudiants i professors de la resta del món L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR

17. L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR Països membres de l’Espai Europeu d’Educació Superior: Des de 1999: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya,Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Hongria, Islàndia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca,Romania, Suècia i Suïssa. Des de 2001: Croàcia, Xipre, Liechtenstein i Turquia. Des de 2003: Albània, Andorra, Bòsnia i Hercegovina, República de Macedònia, Rússia, Sèrbia i Vaticà. Des de 2005: Armènia, Azerbaitjan, Geòrgia, Moldàvia i Ucraïna. Des de maig de 2007: Montenegro

18. Eixos principals de l’EEES: Estructura Reconeixement EEES Qualitat L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR

19. L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR Eixos principals de l’EEES: Estructura Reconeixement EEES Sistema de titulacions estructurat en tres cicles Qualitat

20. L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR Eixos principals de l’EEES: Estructura Reconeixement EEES • Mobilitat i reconeixement de qualificacions i títols al voltant d'Europa mitjançant: • Crèdit europeu o ECTS • Suplement europeu al títol • Model educatiu centrat en les competències Qualitat

21. L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR Eixos principals de l’EEES: Estructura Reconeixement EEES Qualitat Millora contínua de la qualitat dels estudis. Exigència de SGIQ juntament a SGEQ.

22. L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR Eixos principals de l’EEES: Estructura Reconeixement EEES • Mobilitat i reconeixement de qualificacions i títols al voltant d'Europa mitjançant: • Crèdit europeu o ECTS • Suplement europeu al títol • Model educatiu centrat en les competències Sistema de titulacions estructurat en tres cicles Qualitat Millora contínua de la qualitat dels estudis. Exigència de SGIQ juntament a SGEQ.

23. El compromís establert en la Declaració de Bolonya és aconseguir aquests objectius abans de 2010. L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR Conseqüències legislatives d'aquest compromís: • Ley orgánica 4/2007, de 12 de abril, de universidades, que modifica la Ley orgánica 6/2001, de 21 de diciembre. • Real decreto 1125/2003, de 5 de septiembre, por el cual se establece el sistema europeo de créditos y el sistema de cualificaciones en las titulaciones universitarias oficiales. • Real decreto 1044/2003, de 1 de agosto, por el cual se establece el procedimiento para la expedición del suplemento europeo al título. • Real decreto 1393/2007, de 29 de octubre, por el cual se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales.

24. EL MARC EUROPEU DE LA QUALITAT

25. EL MARC EUROPEU DE LA QUALITAT L’European Association for Quality Assurance in Higher Education (ENQA): • A conseqüència del Projecte Pilot europeu (1994-95) es va crear a l’any 2000 l’European Network for Quality Assurance in Higher Education amb la finalitat de promoure la cooperació europea en matèria de garantia de qualitat a l’Educació Superior que posteriorment es va transformar en l’ENQA. • Mitjançant el Comunicat de Berlín (2003) els ministres varen convidar a l’ENQA a desenvolupar un conjunt consensuat de criteris, procediments i directrius de garantia de qualitat.

26. EL MARC EUROPEU DE LA QUALITAT • A l’any 2005 l’ENQA va publicar Standards and guidelines for Quality Assurance in the European Higher Education. • Les directrius de l’agència europea guien les polítiques i les actuacions de les universitats europees en matèria de qualitat. • La legislació universitària espanyola ha recollit totalment les línees mestres apuntades per ENQA

27. EL MARC EUROPEU DE LA QUALITAT Criteris i directrius europees per a la garantia de qualitat: • L’informe, en línees generals, recull els criteris i les directrius europees per a: • la garantia interna de qualitat de les institucions d’Educació Superior • la garantia externa de qualitat de l’Educació Superior • les agències de garantia externa de qualitat • També estableix un sistema de revisió per a les agències de garantia de qualitat

28. EL MARC EUROPEU DE LA QUALITAT • Els principis fonamentals que impregnen l’informe són: • Els interessos dels estudiants així com els dels empleadors i els de la societat en general • La gran importància de l’autonomia institucional lligada a la responsabilitat i al retre comptes • La necessitat de conjugar un sistema de garantia de qualitat intern i extern

29. EL MARC EUROPEU DE LA QUALITAT • Criteris i directrius europees per a la garantia interna de qualitat: 1. Política i procediments per a la garantia de qualitat • Les institucions han de tenir una política i uns procediments de garantia de qualitat dels seus programes i títols. • Han d’impulsar una cultura que reconegui la importància de la qualitat i han d’implantar una estratègia de millora contínua. • La participació dels estudiants i dels altres grups d’interès en el sistema de garantia de qualitat és imprescindible

30. EL MARC EUROPEU DE LA QUALITAT • Criteris i directrius europees per a la garantia interna de qualitat: 2. Aprovació, control i revisió periòdica dels programes i títols • Les institucions han de disposar de mecanismes formals per a l’aprovació, revisió periòdica i control dels seus programes i títols. 3. Avaluació dels estudiants • Els estudiants han de ser avaluats utilitzant criteris, normes i procediments que estiguin publicats ii que siguin aplicats de manera coherent

31. EL MARC EUROPEU DE LA QUALITAT • Criteris i directrius europees per a la garantia interna de qualitat: 4. Garantia de qualitat del professorat • Les institucions han de disposar de mitjans que garanteixin que el personal docent està capacitat i és competent per al seu treball. 5. Recursos d’aprenentatge i recolzament als estudiants • Les institucions han de garantir que els recursos disponibles per a recolzar l’aprenentatge dels estudiants són adequats i apropiats per a cadascun dels programes oferts

32. EL MARC EUROPEU DE LA QUALITAT • Criteris i directrius europees per a la garantia interna de qualitat: 6. Sistemes d’informació • Les universitats han de garantir que recopilen, analitzen i utilitzen informació pertinent per a la gestió eficaç dels seus títolsi d’altres activitats. • El coneixement de la institució és el punt de partida per una garantia de qualitat eficaç (taxes d’èxit, empleabilitat dels graduats, satisfacció dels estudiants, indicadors d’activitat, etc.)

33. EL MARC EUROPEU DE LA QUALITAT • Criteris i directrius europees per a la garantia interna de qualitat: 7. Informació pública • Les institucions han de publicar regularment informació actualitzada, imparcial i objectiva, tant quantitativa com qualitativa, sobre els programes i títols que ofereixen

34. EL MARC EUROPEU DE LA QUALITAT b) Criteris i directrius europees per a la garantia externa de qualitat: • Juntament amb els sistemes de garantia interna de qualitat han d’existir sistemes externs. • Els agents principals són les agències. • De manera cíclica les agències realitzaran avaluacions externes. • Les agències han d’elaborar informes periòdics i públics que recullin i analitzin el treball realitzat i els seus resultats

35. EL MARC EUROPEU DE LA QUALITAT c) Criteris i directrius europees per a les agències: • Les agències per a poder dur a terme de manera regular procediments de garantia externa de qualitat han de ser independents i estar acreditades prèviament per ENQA. • Els criteris i procediments de garantia externa de qualitat han d’estar definits prèviament i estar disponibles públicament. • L’ENQA revisarà cíclicament a les agències per comprovar si es compleixen els criteris europeus.

36. EL MARC EUROPEU DE LA QUALITAT. EL REGISTRE EUROPEU DE GARANTIA DE QUALITAT DE L’EDUCACIÓ SUPERIOR (EQAR) • L’EQAR es va fundar el març de 2008. • El seu objectiu és incrementar la transparència de la garantia de la qualitat de l’EEES. • El registre està format per representants d’estudiants, agències, universitats i institucions d’educació superior. • L’EQAR gestionarà i publicarà un registre de les agències de garantia de qualitat que operen a Europa i que compleixen els Criteris i Directrius per a la Garantia de Qualitat a l’EEES.

37. EL MARC EUROPEU DE LA QUALITAT. EL REGISTRE EUROPEU DE GARANTIA DE QUALITAT DE L’EDUCACIÓ SUPERIOR (EQAR) • Totes les agències desprès de superar un procés d’avaluació externa front aquests criteris de qualitat podran sol·licitar el seu ingrés a l’EQAR.

38. LA QUALITAT A LA UNIVERSITAT ESPANYOLA

39. LA QUALITAT A LA UNIVERSITAT ESPANYOLA SISTEMA DE GARANTIA DE QUALITAT (INTERN I EXTERN) DELS TÍTOLS OFICIALS Universitat PLANIFICACIÓ I DISSENY DESENVOLUPAMENT DE LA TITULACIÓ RESULTATS Agència d’Avaluació Agència d’Avaluació VERIFICACIÓ AVALUACIÓ DE PROCÉS ACREDITACIÓ

40. LA QUALITAT A LA UNIVERSITAT ESPANYOLA Verificació: La verificació és l’avaluació d’un projecte de títol oficial enviat per la Universitat al CU. Acreditació: L’acreditació és l’avaluació dels resultats obtinguts per una titulació prèviament verificada i implantada. Tots els títols oficials s’han de sotmetre cada sis anys a un procés d’acreditació. L’acreditació comprovarà que la titulació es desenvolupa adequadament. Inclourà una visita externa a la institució.

41. La millora de la qualitat del sistema d’educació superior pretén aconseguir uns nivells d’excel·lència que facilitin el reconeixement de les qualificacions i els títols en tota Europa • Els processos d’avaluació i acreditació dels nous estudis promouran la millora contínua del sistema educatiu LA QUALITAT A LA UNIVERSITAT ESPANYOLA.

42. LA QUALITAT A LA UNIVERSITAT ESPANYOLA La nova ordenació que estableix el RD 1393/2007 implica que el disseny i l’elaboració dels nous graus ha d’incloure el SGIQ del titol i que tot el seu desenvolupament posterior s’han de realitzar amb paràmetres de qualitat i tenint en compte que seran avaluats. Per tant, s’han de recollir de forma sistemàtica i custodiar evidències que acreditin el procés realitzat.

43. LA QUALITAT A LA UNIVERSITAT ESPANYOLA. LA VERIFICACIÓ 1. DESCRIPCIÓ DEL TÍTOL 2. JUSTIFICACIÓ 3. OBJECTIUS 4. ACCÉS I ADMISSIÓ D’ESTUDIANTS 5. PLANIFICACIÓ DELS ENSENYAMENTS 6. PERSONAL ACADÈMIC 7. RECURSOS MATERIALS I SERVEIS 8. RESULTATS PREVISTOS 9. SISTEMES DE GARANTIA DE LA QUALITAT 10. CALENDARI D’IMPLANTACIÓ

44. QUINS SÓN ELS REQUISITS MÍNIMS QUE EXIGEIX UN SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE QUALITAT? • Tenir, i demostrar que s’utilitza, un sistema de recollida d’informació. • Analitzar la informació recollida i utilitzar-la contínuament per a millorar la universitat i les titulacions. • Tenir en compte les expectatives i necessitats dels grups d’interès, especialment dels estudiants, i que aquests participin activament en el sistema. • Informació públicai rendició de comptes.

45. 2. CONCEPTES BÀSICS

46. 2. CONCEPTES BÀSICS. QUALITAT La qualitat és una forma de pensament on l’excel·lència regeix les decisions i les activitats de tots i cada un dels integrants de l’organització. El concepte de qualitat ha evolucionat al llarg del temps. Existeixen múltiples definicions d’aquest concepte, alguns exemples són: a) Juran: “Adequació a l’ús i absència de defectes” b) Crosby: “Compliment de les especificacions” c) ISO 9000:2000: “Grau en el que un conjunt de característiques inherents compleix amb els requisits” d) La qualitat és la propietat o conjunt de propietats inherents a un producte o servei que té la capacitat de satisfer les necessitats de l’usuari i dels diferents grups d’interès, optimitzant l’us dels recursos interns

47. 2. CONCEPTES BÀSICS. ALGUNES REFLEXIONS SOBRE LA QUALITAT • Els productes i serveis tenen qualitat quan satisfan les necessitats o expectatives dels clients • La qualitat real és la que percep el client, com a resultat de la comparació del producte o servei amb altres i amb les seves pròpies expectatives • La qualitat és dinàmica i el que avui satisfà el client deixa de fer-ho demà • La qualitat total és un sistema que integra esforços de tots per a definir, desenvolupar, mantenir i millorar la qualitat amb l’objectiu d’oferir un producte o servei amb el cost més econòmic possible, donant satisfacció total al client

48. 2. CONCEPTES BÀSICS. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA QUALITAT I LA SEVA GESTIÓ Edat mitjana Producció artesanal. Fer les coses bé sense importar el cost Revolució Francesa PRIMERS INTENTS D’ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT REVOLUCIÓ FRANCESA (1794) El taller nacional de calibres tenia l’objectiu d’estandaritzar les municions per a diferents tipus de fusils. Inspecció de qualitat. Revolució Industrial Subministre de productes a una societat desproveïda. El cost té gran importància, però no la qualitat. 1920 Walter A. Shewart desenvolupa el Control Estadístic de processos Grans empreses com Ford, American Telephone & Telegraph, Western Electric, etc. comencen a aplicar diferents tècniques de qualitat II Guerra Mundial S’impulsa el Control Estadístic de Processos (SPC) degut a la necessitat de proveir de productes una indústria de la guerra. Necessitat de produir molt i molt aviat per proveir els exercits.

49. 2. CONCEPTES BÀSICS. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA QUALITAT I LA SEVA GESTIÓ Un cop acabada la II GM Transvasament d’idees i conceptes a Japó Conferències de Deming i Juran a Japó. Creació del Premi Deming (1951) Japó – increment de la preocupació per la qualitat – Auge de la industria Japonesa USA – No s’incentiva la qualitat – La indústria americana només té interès per produir i vendre a un mercat mundial desbastit – Declivi de la industria USA ’80’s Front l’auge de la indústria japonesa, la Qualitat passa a ser un element estratègic fonamental a la indústria USA. Creació del model Malcom Baldridge Primera versió de les normes ISO 9000 (1987). ’90’s Impuls de la Gestió de la Qualitat Total Introducció del model EFQM (creat en 1988, però introduït a 1991)

50. 2. CONCEPTES BÀSICS. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA QUALITAT I LA SEVA GESTIÓ Internet i Noves tecnologies Qualitat Total Assegurament de la qualitat Control sistemàtic de processos Inspecció Artesania 1800 1900 1960 1980 1990 2000