ELS MERCATS NO SEDENTARIS. CAP ON VAN? Barcelona, 28 d’octubre del 2010

1. ELS MERCATS NO SEDENTARIS. CAP ON VAN? Barcelona, 28 d’octubre del 2010 Ponència: Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç Miquel Àngel Fraile, Secretari General de la Confederació de Comerç de Catalunya

2. Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç 1. Els mercats no sedentaris reforcen l’atractiu del comerç. A Catalunya disposem de més de 570 mercats no sedentaris, de periodicitat setmanal. I més de 390 de fires- mercat, de periodicitat anual. Sent un canal de distribució, en si mateix, la seva localització en la trama urbana, complementa l’atractivitat del comerç urbà.

3. Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç 1. Els mercats no sedentaris reforcen l’atractiu del comerç. Els mercats no sedentaris, omplen els espais i vies públiques. Els dies de mercat, són referència per a nombrosos desplaçaments en l’interior de la població i, des de poblacions veïnes. Només les fires- mercat, generen 6,6 milions de visitants cada any.

4. Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç 2. Els reptes de futur. Els canvis socials (incorporació laboral de la dona; importància de la immigració) influeixen molt en els mercats no sedentaris. Els reptes de futur passen per consolidar el canal de distribució que conformen.

5. Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç 3. Amb quins criteris hauríem de reforçar els mercats no sedentaris? 3. 1. Acord català en els mercats de marxants. El Govern de Catalunya hauria de negociar amb les entitats representatives del comerç i amb les entitats municipalistes, per tal d’assolir una regulació catalana detallada, independent i autònoma de l’activitat, en exercici de la competència exclusiva per regular les modalitat de venda que estableix l'article 121 de l'Estatut d’Autonomia de Catalunya.

6. Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç 3. Amb quins criteris hauríem de reforçar els mercats no sedentaris? 3.2. Millora contínua. La nova normativa hauria de ser la conclusió, de la reflexió per desenvolupar un Pla Sectorial, actualitzant el Llibre Blanc. Amb la participació de: - Marxants i les entitats representatives del comerç -Ajuntament i les seves entitats representatives - Generalitat de Catalunya Amb l’objectiu d’ impulsar un procés de millora contínua de les condicions de treball dels marxants i de la imatge dels mercats de marxants.

7. Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç 3. Amb quins criteris hauríem de reforçar els mercats no sedentaris? 3. 3. Criteris clars en les concessions administratives. Els criteris a aplicar en els procediments de selecció hauran de ser clars, senzills, objectius i predictibles. Hauran de fonamentar-se en qualsevol raó imperiosa d’interès general de conformitat amb el Dret comunitari. La durada mínima de les llicències en cap cas hauria de ser inferior als 8 anys, per tal de permetre l’amortització de les inversions i la justa retribució dels capitals invertits, d’acord amb els criteris generalment considerats per al càlcul d’amortització lineal sobre vehicles i elements de transport, útils i immobilitzat material.

8. Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç 3. Amb quins criteris hauríem de reforçar els mercats no sedentaris? 3.4. Delimitació de l’espai públic per al mercat no sedentari. Cal incloure en la delimitació de la Trama Urbana Consolidada (TUC) la dimensió del mercat no sedentari. Cal evitar que els canvis d’emplaçament del mercat no sedentari, siguin per caprici o, com a mínim, poc justificats i sense tenir en compte els perjudicis ocasionats als marxants. El procediment de canvi d’emplaçament hauria d’estar sotmès a informació pública.

9. Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç 3. Amb quins criteris els hauríem de reforçar els mercats no sedentaris? 3. 5. Coordinació supra municipal. Cal coordinar les dates dels mercats no sedentaris, a nivell comarcal. Cal coordinar els criteris generals d’autorització, a nivell català.

10. Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç 3. Amb quins criteris hauríem de reforçar els mercats no sedentaris? 3.6. Regulació clara. Regulació comuna. Claredat en: - els criteris d’atorgament de les autoritzacions. - el període de vigència de les autoritzacions: mínim de 8 anys. - l’indret precís on es pot exercir l’activitat. - la dimensió del lineal de parada, que no hauria de ser inferior als 4 metres. - els productes concrets per a què es vàlida l’autorització. - l’obligatorietat d’exhibir l’autorització, de forma visible. També cal promoure un acord per tal d’aproximar criteris en matèria de les taxes que graven l’activitat dels marxants.

11. Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç 3. Amb quins criteris els hauríem de reforçar? 3.7. Transmissibilitat de l’autorització. La normativa hauria de donar seguretat jurídica a la transmissibilitat, en els casos de : - familiars de primer o segon grau de consanguinitat o afinitat -treballadors assalariat del marxant amb una antiguitat mínima de cinc anys de vinculació laboral amb aquest. La persona adquirent es subrogarà en els drets i deures de la persona transmitent durant la resta del període de vigència de l’autorització.

12. Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç 3. Amb quins criteris hauríem de reforçar els mercats no sedentaris? 3.8. Serveis addicionals a la ciutadania. L’indret de localització del mercat haurà d’estar dotat de punts de connexió a l’enllumenat i, a xarxes segures wi-fi. Així com dels següents serveis a disposició dels clients: - seguretat, - lavabos i - atenció sanitària d’urgència. La xarxa wi-fi, amb seguretat, permetria facilitar el pagament amb targeta.

13. Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç 3. Amb quins criteris hauríem de reforçar els mercats no sedentaris? 3.9. Reconeixement professional. La importància de promoure un reconeixement de la professionalitat del marxant, com a element valoratiu en l’accés a les concessions administratives dels mercats.

14. FINAL • L’activitat del mercats no sedentaris i del comerç és la mateixa. Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç

15. FINAL • Junts ens reforcem. Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç

16. ELS MERCATS NO SEDENTARIS. CAP ON VAN? Barcelona, 28 de setembre del 2010 Ponència: Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç Miquel Àngel Fraile, Secretari General de la Confederació de Comerç de Catalunya