Download
1 / 21
210 likes | 369 Views
La Santa Espina. Lletra: Àngel Guimerà Música: Enric Morera. La Santa Espina, una de les sardanes més populars de Catalunya, és emblemàtica perquè és com una mena d’himne patriòtic pels catalans.
E N D
La Santa Espina Lletra: Àngel Guimerà Música: Enric Morera
La Santa Espina, una de les sardanes més populars de Catalunya, és emblemàtica perquè és com una mena d’himne patriòtic pels catalans. La lletra i la música es pot trobar en la web “Altavoz del Frente” que és una pàgina dedicada a la difusió i al coneixement de les cançons republicanes i anti-feixistes de la guerra civil. Va ser prohibida per les dictadures de Primo de Rivera i de Franco. El general Losada, Governador Civil de Barcelona, va difondre una circular el 5 de setembre de 1924, prohibint la seva difusió. Deia així: “Habiendo llegado a este Gobierno Civil, en forma que no deja lugar a dudas, que determinados elementos han convertido la sardana “La Santa Espina” en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su música con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acordado prohibir que se toque y cante la mencionada sardana en la via publica, salas de espectáculos y sociedades y en las romerias o reuniones campestres, previniendo a los infractores de esta orden que procederé a su castigo con todo rigor” Tota aquesta gent ja no hi son, i el nostre país continua....
Però la cosa continua, i en el debat de l’Estatut del 1932 el diputat Carrasco i Formiguera va dir: “Som i serem gent catalana, tan si es vol com si no es vol. Pues si lo hemos de ser, sí lo seremos ¿Por qué no habéis de tener vosotros la generosidad de dejarnos serlo, en aquella medida, en aquella proporción que Catalunya quiera serlo?. Es a partir d’aquesta afirmació que va afegir: “dejadnos también ser españoles” I ara a l’any 2008, en plena democràcia i desenvolupament de la Comunitat Europea, la cosa continua igual. Aquest manifest de 20 intel·lectuals espanyols així ho confirma. També si ha adherit Tele-5, que ha ofert els seus mitjans de comunicació. Jo penso que hem d’actuar en defensa pròpia. Per començar no obrim el canal de televisió Tele-5. I per la nostra part procurar llegir, escriure i parlar en català
Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol, que no hi ha terra amb més ufana sota la capa del sol. Déu va passar-hi en Primavera i tot cantava al seu pas. Canta encara la terra entera i canta que cantaràs. Canta l’ocell, el riu, la planta, canten la lluna i el sol. Tot treballant la mare canta i canta al peu del bressol. I canta a dintre de la terra lo passat jamai passat, i jorns i nits de serra en serra com tot canta al Montserrat Un país que te poetes i músics per fer creacions com aquesta està destinat a perviure
Per superar les dificultats no hi ha res com la resiliència La resiliència és una paraula poc habitual. En català, s’empra en enginyeria per tal de descriure la capacitat d’un material per recobrar la seva forma original després d’haver estat deformat per una pressió. En anglès, a més, s’utilitza per a descriure les qualitats humanes en analogia amb el sentit que se li dóna en enginyeria. És la capacitat que té una persona d’afrontar amb èxit unes condicions de vida adverses. Això implica dues actituds bàsiques: la resistència i l’esperit constructiu. La resiliència és revela en moments d’adversitat, de dificultat i ens faculta per a reeixir en aquelles circumstàncies mitjançant l’enginy i l’habilitat de la persona. La resiliència està formada per dos components que són, d’una banda, la resistència a la destrucció, és a dir, la capacitat de protegir la pròpia integritat quan està sotmesa a una forta pressió i, d’altre banda, la capacitat de construir una vida positiva malgrat les circumstàncies dificultoses. La resiliència ens allunya també de la desesperació, que no és altra cosa que el realisme sense esperança, ens allunya del cinisme, que és incapaç de veure els aspectes positius de la realitat i també ens separa de les il·lusions irreals. Apliqueu aquestes qualitats als pobles i obtindreu un país fort i ben estructurat Tot això, i més, ho trobareu en el llibre d’en Francesc Torralba,“Cent valors per a viure”
