Els adjectius: de la gramàtica al discurs

1. Jornades Aprofitament de corpus lingüístics Grup de Recerca per a l’Estudi del Repertori Lingüístic Universitat de Barcelona 6 i 7 de novembre de 2013 Els adjectius: de la gramàtica al discurs Laia Cutillas i Alberich

2. Justificació de l’estudi • Classe gramatical poc estudiada • No són una categoria tan universal com el nom o el verb (Dixon, 2004) • Adquisició més tardana (Ravid & Levie, 2010) • Funcions principals: predicativa (qualificar el nom) o bé atributiva (especificar-lo) • Altres funcions: comparativa, nominal i adverbial

3. Objectius • Analitzar l’ús dels adjectius en un corpus de mostres de llengua en ús • Veure els patrons d’ús segons les variables del corpus • Proposar possibles usos didàctics de l’estudi

4. Els adjectius al currículum • Primària • «Reconeixement d’articles, connectors, noms, adjectius i verbs en un text» • «Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats d’ànim o records, utilitzant llenguatge poètic: adjectius, comparacions, sentits figurats» • «Lectura de poemes i anàlisi i comprensió posterior per entendre el sentit del poema i el seu llenguatge: metàfores, personificacions, comparacions i adjectius» • Secundària • «Ús de procediments per compondre enunciats amb estil cohesionat: aposició, adjectius i oracions de relatiu explicatius, construccions de participi i gerundi, oracions coordinades i subordinades»

5. Metodologia: obtenció del corpus GRERLI-CAT1 • Informants • 79 subjectes de Barcelona • Bilingües català/castellà, català com a llengua de casa • Primària, Secundària, Batxillerat, Adults • Tasques • Veure un vídeo sense text niveu • Produirquatretextos de manera individual • Resultat • 316 textos • 4 textos per informant: expositiu oral, expositiu escrit, narratiu oral i narratiu escrit

6. Metodologia: terminologia • Jo crec . • que aquests grups de nois i noies que se senten . • o veritablement són marginats, . • es formen . • perquè els nois i noies que no ho són, . • els hi veuen uns defectes . • que ells també podrien tindre . • Token= paraula (p. ex. «nois» 2 tokens, «noies» 2 tokens) • Type = paraula diferent (p. ex. «nois» 1 type, «noies» 1 type) • Lemma= forma canònica (p. ex. «nois», «noies»  1 lema «noi») • Analitzador morfològic = dóna el lema i la informació morfològica del token • Etiqueta morfològica = representa els accidents gramaticals del token (categoria, tipus, persona, temps, mode, gènere, nombre, cas...)

7. Metodologia: extracció de les dades • Text transcrit, corregit ortogràficamenti segmentat en clàusules (Berman & Slobin, 1994) • cg04mnwd.net

8. Metodologia: extracció de les dades • Text analitzat morfològicament amb FreeLing • cg04mnwd.morfo • Un un DI0MS0 • diadia NCMS000 • queque PR0CN000 • estavaestar VMII3S0 • a a SPS00 • la el DA0FS0 • guarderiaguarderia NCFS000 • , , Fc • . . Fp • jugant jugar VMG0000 • al al SPCMS • pati pati NCMS000 • jo jo PP1CSN00 • amb amb SPS00 • els_meus el_meu DP1MPS • millors millor AQ0CP0 • amics amic NCMP000 • . . Fp

9. Metodologia: extracció de les dades • Extracció dels adjectius dels textos mitjançant l’etiqueta AQ**** • Un un DI0MS0 • dia dia NCMS000 • que que PR0CN000 • estava estar VMII3S0 • a a SPS00 • la el DA0FS0 • guarderia guarderia NCFS000 • , , Fc • . . Fp • jugant jugar VMG0000 • al al SPCMS • pati pati NCMS000 • jo jo PP1CSN00 • amb amb SPS00 • els_meus el_meu DP1MPS • millors millor AQ0CP0 • amics amic NCMP000 • . . Fp

10. Resultats: ús dels adjectius segons l’edat/etapa escolar

11. Resultats: ús dels adjectius segons el gènere discursiu

12. Resultats: ús dels adjectius segons la modalitat de producció

13. Tipus d’adjectius al corpus • Amb l’edat augmenta: • La complexitat morfològica dels adjectius • fàcil PRI, SEC, BAT, ADU • comprensible BAT, ADU • La varietat de contextos sintàctics on apareixen • La complexitat del sintagma adjectival • Estàvem en una barana de color verd PRI • Les reaccions de la joventut són més passionals i viscerals que no pas racionals ADU

14. Tipus d’adjectius en el corpus: segons la morfologia • No Derivats • Color • blau, verd • Edat • jove, vell • Velocitat • ràpid, lent • Propietat física • dolç, salat • Derivats • Denominals • geni > genial • Deverbals • repetir > repetible • Deadjectivals • gras > grassonet • Deadverbials • lluny > llunyà • Depreposicionals • contra > contrari • Compostos • De dos adjectius • clarobscur • D’un nom i un adjectiu • camatort • D’un adverbi i un adjectiu • benestant • D’una preposició i un adjectiu • superdotat • D’un verb i un nom • cleptòman

15. Tipus d’adjectius en el corpus: segons la posició • Prenominals (1) A mi de gran m’agradaria ser mestra i espero que em toquin uns bons alumnes PRI, cg10fewc (2) L’Evaristo després ens va dir que no teníem que pujar sobre les taules i tot això i ja està, i que era de mala educació pujar per sobre dels seients, i ens va dir que no ho tornéssim a fer SEC, cj05fnsa (3) Després d’un irracional cop de cap ben rebut va entendre que ell no havia de venir a fer res a l’institut BAT, ch05mnwa (4) La primera escena ens mostra la situació típica d’un examen amb el professor passejant i vigilant i els alumnes fent tot allò possible per aconseguir l’esperat èxit acadèmic ADU, cs02mewa

16. Tipus d’adjectius en el corpus: segons la funció • Atributiva (5) Mai m’han agradat els nens entremaliatsPRI, cg10fesc • Predicativa (6) Aquest company pues estava marginat i la gent li feia bromes BAT, ch03mnsa • Comparativa (7)I si veu que algú és més feble que ell també el maltractarà SEC, cj17mesd • Nominal (8) I bueno que de vegades els més grans et molesten SEC, cj12mesc • Adverbial (9) En Pere i la Maria que seuen juntsaprofiten el moment que el professor està girat per copiar desaforadament ADU, ct04mnwb

17. Tipus d’adjectius en el corpus: exemples • Complementant el nom «nen» (11) Un nen tocat del bolet em va ficar el dit a l’ull PRI, cg04mnsd (12) Una vegada un nen una mica limitat em va tirar el borrador SEC, cj10mnwb (13) La veritat és que érem bones estudiants, les típiques nenes maquesADU, cu16fnsd (14) Jo penso que les noies que tinc aquest any a COU, que a segon eren insoportables, eren bastes, agressives, mal educades, a més bastes físicament (...) doncs aquestes noies ara són a COU i s’han convertit en unes nenes fines, educades, a part que acadèmicament funcionen molt bé ADU, ct08fesd

18. Tipus d’adjectius en el corpus: exemples • Complementant el nom «problema» (15) Ara amb aquest lio de l’ESO els problemes són difícilsPRI, cg02fesb (16) Els problemes a l’institut són molt variats SEC, cj20mesd (17) Els diversos problemes i més freqüents que podem trobar entre la relació de companys a les aules són les baralles, la marginació dels companys... BAT, ch16fewd (18) Hi ha hagut un increment del nombre de problemes disciplinarisADU, ct01mewa (19) Es veu que era un noi que sempre havia tingut problemes neurològicsADU ct10mnwd

19. Conclusions • Recurs lingüístic amb una enorme força descriptiva • Criteri per a valorar la riquesa lèxica • Important funció cohesiva en els textos • La quantitat, la complexitat morfològica dels adjectius, la complexitat del sintagma adjectival i també la diversitat de contextos d’ús augmenten amb l’edat

20. Conclusions: aprofitament didàctic • Fer definicions d’adjectius, i comparar-les amb les del corpus CesCa • Examinar textos de diferents gèneres i modalitats del corpus GRERLI-CAT1 i analitzar les semblances i diferències en l’ús dels adjectius • Proposar un nom i que diguin tots els adjectius que el qualifiquen, i després buscar aquest nom al corpus i veure amb quins adjectius hi apareix • Presentar un text del corpus i buscar sinònims al diccionari dels adjectius més bàsics, per millorar-lo amb la finalitat de ser publicat

21. Referències • Cuenca, M. J. (2005). Sintaxi catalana. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. • Demonte, V. (1999). "El adjetivo: clasesy usos. La posición del adjetivo en el sintagma nominal". A I. Bosque, & V. Demonte (Ed.), Gramática descriptiva de la lenguaespañola (p. 129-183). Madrid: Espasa Calpe. • Dickinson, D. (1988). Learningnames for materials: factors constrainingandlimitinghypothesesaboutwordmeaning. CognitiveDevelopment, 3, 15-35. • Dixon, R. M. (1982). Wherehave all the adjectives gone?; andotheressays in semanticsandsyntax. Berlin: Mouton. • Dixon, R. M. (2004). Adjective classes in typological perspective. In R. M. Dixon, & A. Y. Aikhenvald (Eds.), Adjective classes. A cross-linguistic typology (pp. 1-49). Oxford: Oxford University Press. • Mintz, T. H., & Gleitman, L. R. (2002). Adjectives really do modifynouns: the incremental andrestrictednature of earlyadjectiveacquisition. Cognition, 84, 267-293. • Padró, L. (2011). Analizadores multilingües en FreeLing. Linguamatica, 3(2), 13-20 • Picallo, M. C. (2002). "L'adjectiu i el sintagma adjectival". A J. Solà, M. R. Lloret, J. Mascaró, & M. Pérez Saldanya (Ed.), Gramàtica del Català Contemporani (4a ed., Vol. 2, Sintaxi, p. 1641-1688). Barcelona: Empúries. • Ravid, D., & Levie, R. (2010). Hebrew adjectives in laterlanguage text production. First Language, 30(1), 27-55. • Ravid, D., & Berman, R. A. (2006). Informationdensity in thedevelopment of spokenandwritten narratives in EnglishandHebrew. Discourse Processes, 41(2), 117-149.