1 / 60

Discapacitats Comunicatives

Discapacitats Comunicatives. Escola d’estiu Jaume Miret 2 juliol 2012. Comunicació i llenguatge. Comunicació Intercanvi de sentiments , opinions o qualsevol altre tipus d’informació . Llenguatge

kipp
Download Presentation

Discapacitats Comunicatives

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Discapacitats Comunicatives Escolad’estiu Jaume Miret 2 juliol 2012

  2. Comunicació i llenguatge Comunicació • Intercanvi de sentiments, opinions o qualsevolaltretipusd’informació. Llenguatge • Sistema de signes que utilitzemelshumans per a comunicar-nos: la parla, l’escriptura o altrestipus de senyals.

  3. Dèficits i trastorns que dificulten la comunicació i el llenguatge • Trastorn de l’espectre autista • Deficiència auditiva • Dèficit motriu • Dany cerebral • Dèficit cognitiu • Trastorn específic del llenguatge • Quequeig • Retard de llenguatge • Retard de parla • Dislalies • Dificultats fonològiques

  4. LA HIPOACÚSIA • És una disminució o pèrdua de l’agudesa auditiva. Una persona es considera normoacúsica quan el seu llindar auditiu és igual o més baix de 20dB en totes les freqüències representades. • La hipoacúsia té una incidència del 2,8/1000 nounats vius. • La hipoacúsia severa i pregona té una incidència d’ 1/1000.

  5. CLASSIFICACIÓ DE LES SORDESES • SEGONS EL GRAU DE PÈRDUA AUDITIVA • Pèrdualleu: umbral auditiu entre 20 i 40 dB • Pèrduamitjana: umbral auditiu entre 40 i 70 dB • Pèrdua severa: umbral auditiu entre 70 i 90 dB • Pèrdua pregona: umbral auditiu superior a 90 dB

  6. CLASSIFICACIÓ DE LES SORDESES • SEGONS LA LOCALITZACIÓ DE LA LESIÓ • Sordeses de transmissió o conductives:hi ha una alteració en la transmissió del so a l’oïda externa i/o mitjana, poden ser temporals o permanents. • Sordesesneurosensorials o de percepció: la lesió es localitza a l’oïda interna o a la via auditiva. • Sordesesmixtes: la causa és conductiva i sensorial.

  7. CLASSIFICACIÓ DE LES SORDESES • SEGONS EL MOMENT D’APARICIÓ DE LA LESIÓ • Hipoacúsia prelocutiva : es produeix durant la gestació o durant el primer any de vida. • Hipoacúsia perilocutiva: es produeix al voltant del període de l’adquisició del llenguatge. • Hipoacúsia postlocutiva: es produeix un cop el llenguatge oral ja està instaurat

  8. CLASSIFICACIÓ DE LES SORDESES • SEGONS L’EVOLUCIÓ • Estable: quan la pèrdua auditiva es manté sense canvis fins a l’edat adulta. • Progressiva: quan la pèrdua auditiva va augmentant al llarg del temps. • Fluctuant: quan la pèrdua auditiva és inestable periòdicament.

  9. CLASSIFICACIÓ DE LES SORDESES • SEGONS L’AGENT CAUSAL • Genètiques: • Sindròmiques ( es coneixen els gens que la provoquen) • No sindròmiques ( no es coneixen els gens que la provoquen) • Adquirides: • Prenatals • Perinatals • Postnatals • D’origen desconegut

  10. DETECCIÓ DE LA SORDESA • Sordeses prelocutives :detecció per screaning neonatal universal, que es du a terme en el moment de néixer en el hospital on neix l’infant. • Sordeses perilocutives i postlocutives : detecció per part del metge ORL, el pediatra, la família o l’escola

  11. Audiograma de sons familiars

  12. L’AUDIOGRAMA • La intensitat:està situada a l’eix de coordenades i fa referència al volum. Es mesura en decibels (dB) • La freqüència: fa referència a sonsgreus (timbal), mitjans (plats de cuina) i aguts (xiulet). Es mesura en cicles per segon (Hz)

  13. CONSEQÜÈNCIES DE LES PÈRDUES AUDITIVES • Pèrdueslleus (20-40 dB): Poden existir algunesdislàlies i dificultats en l’aprenentatge. El nenhisentperò no potcomprendretot el que sent, especialment en ambientssorollosos. • Pèrduesmitjanes (40-70 dB): El llenguatge es desenvolupaespontàniament , peròambretards en la sevaevolució. Apareixendificultats de comprensió i d’accés a la lectura i a la lectoescriptura. De vegades la sordesapot pasar desapercebuda i pensar que sónnensrebels. Es recomanal’ús de pròtesi auditiva.

  14. CONSEQÜÈNCIES DE LES PÈRDUES AUDITIVES • Pèrduesseveres (70-90 dB):Només escolta la veu a intensitatsmoltelevades i el llenguatge oral no es desenvolupa de manera espontània. Necesiten pròtesi auditiva i reforçlogopèdic per adquirir el llenguatge oral • Pèrdues Pregones(90-120 dB):Com que no existeixl’estimulació auditiva, hipothaveralteracionsimportants en el desenvolupament global . Les funcionsd’alerta, orientació, estructuracióespaial-temporal i el desenvolupament social están compromesos. Necesiten pròtesi i suportlogopèdic per desenvolupar el llenguatge oral

  15. TIPUS DE PRÒTESIS

  16. L’AUDIÒFON • “És un dispositiu actiu destinat a millorar , corregir o rehabilitar l’audició dels deficients auditius mitjançant una adaptació de les seves característiques específiques i apropiades a les capacitats de percepció i tolerància de l’infant sord “

  17. L’IMPLANT COCLEAR • És una pròtesi auditiva que utilitza un tipus d’estimulació diferent a la dels audiòfons i precisa d’una intervenció quirúrgica per a la seva aplicació. • L’ implant permet corregir les pèrdues auditives que no han pogut beneficiar-se d’un audiòfon convencional.

  18. IMPLICACIONS DE LA PÈRDUA AUDITIVA • El fet de no sentirsuposa una manca de control del que passa al seuvoltant i provoca inseguretat. • El llenguatge no es pot adquirir de manera natural. • Però,sersord, no significa tenir un dèficitpsíquic. Elssordstenen les mateixespossibilitatsintel.lectuals que elsoientsperò el seu ritme d’ aprenentatgeésdiferent. • Tenenintenció comunicativa peròsónpoccompetents en el codilingüístic del grup familiar i social que elsenvolta.

  19. IMPLICACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE • El nensord no sent les sevesvocalitzacions i no pot imitar les de l’adultperquè no les sent. • Per adquirir el llenguatge oral necessita un procés de reeducacióespecífic. • El llenguatgeadquiritéslimitat. • El ritme d’aprenentatgeéslent. • Com que tenendificultats de comunicació, elsadults controlen molt les converses i així no s’afavoreixl’expansió lingüística.

  20. IMPLICACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU • L’ audició i el llenguatge limitats redueixen les interaccions socials i apareixen desajustaments en el procés d’ensenyament-aprenentatge. • Els sords, només amb la vista no poden captar tota la informació que s’origina al seu voltant. • Solen tenir un nivell de coneixements més pobre i els costa desenvolupar les funcions cognitives verbals: relacionar, raonar, deduir… • Tendim a ser molt concrets amb ells perquè ens entenguin. • Cal crear-los situacions de conflicte cognitiu.

  21. IMPLICACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT AFECTIU • Els problemes de comunicació, la manca d’ informació i un llenguatge limitat comporten repercussions en el desenvolupament afectiu i social. • L’entonació i el ritme de la veu trasmeten estats d’ ànim que ells no poden captar. • No entenen els canvis d’ humor de les persones que els envolten ni les conseqüències de determinades conductes. • Poden manifestar conductes inadequades per manca de coneixement.

  22. IMPLICACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT AFECTIU • Els pares solen ser més permissius perquè els costa comunicar-se amb ells i esdevenen més capriciosos i tenen poca tolerància a la frustració. • Depenen molt dels altres i poden ser menys autònoms. • Cal anticipar totes les situacions noves per tal que es puguin adaptar als canvis.

  23. IMPLICACIONS EN LA COMPRENSIÓ DEL LLENGUATGE ESCRIT • Si el llenguatge oral és limitat, hi haurà dificutats per comprendre l’escrit i per tant els textos escrits s’han d’adaptar sempre al seu nivell i interessos. • Caldrà adaptar els textos escrits i ensenyar-li estratègies per organitzar la informaciò escrita.

  24. AJUTS TÈCNICS • DESPERTADORS: • Sistemes vibratoris • Sistemes lluminosos • Sistemes acústics • GENERALMENT TOTS VENEN AMB ELS DOS O TRES SISTEMES

  25. AJUTS TÈCNICS • Amplificador PHONEAR • Portàtil, sistema bobina molt potent. • Telèfon SOLAC Dispositiu vibratori amb so i llum. • Telèfon BANG OLUFSEN • BEOCOM • Molt bona resposta en les freqüències greus.

  26. AJUTS TÈCNICS • Amplificador telèfonic • Amplificador individual per a un o mésemissors • Transmissorsveu/text per a líniatelefònica • Senyallluminosa i/o sonora peltelèfon • Despertadors(Sistemesvibratoris, lluminosos ,acústics) • Alarma nadons • Alarma timbres de la porta i del telèfon • Bucle inductiu • Bucle magnètic • Freqüència modulada • Teletext • Mòbils (missatges) • Ordinadors

  27. TrastornEspecífic del llenguatge • Inici retardat i desenvolupament alentit del llenguatge que no pot relacionar-se directament amb un dèficit sensorial, motor, deficiència mental, trastorns psicopatològics, privació socio-afectiva, ni amb lesions cerebrals evidents • Dificultats per organitzar, estructurar i codificar els elements del llenguatge

  28. Diferència Retard simple del llenguatge Trastorn específic del llenguatge Permanent Dificultats a nivell comprensiu i/o expressiu Repercusió important en l’aprenentatge de l’escriptura Greus dificultats fonològiques, semantiques i morfosintàctiques Perfils heterogènis Patrons d’error en els procesos d’adquisició Resposta lenta a la intervenció Interaccions socials limitades • Transitori • Dificultats a nivell expressiu • Alteracions fonològiques i sintàctiques • Lèxic límitat • Escasa repercusió en l’aprenentage del llenguatge escrit • Perfils homogenis • Evolució paral·lela a l’estàndar • Bona resposta a la intervenció

  29. Tipologies ( Rapin i Allen) • Trastornsexpressius • Dispraxia verbal. • La producció i articulació del llenguatgeésmolt pobra • La comprensióestà preservada o ésmolt superior a la producció.

  30. Tipologies ( Rapin i Allen) • Dèficit de programaciófonològica. • Parla inintel·ligible per substitucionsfonètiques i errors de seqüenciació. • Predomini de frases curtes o paraulesaïllades. • Comprensió normal o quasi normal. • Algunesdificultats en la recuperaciólèxica i en ferrelacionssemàntiques

  31. Tipologies ( Rapin i Allen) • Trastornsexpressius – receptius • Agnòsia verbal auditiva • Incapacitat per decodificar la fonologia • Percepció de so ,però no de llenguatge. • Parla inintel·ligibleamberrorsfonològics • Sintaxíconsistent en paraulesaïllades • Possibilitat de desenvolupar i comprendre un llenguatge gestual

  32. Tipologies ( Rapin i Allen) • Trastornsexpressius – receptius • Dèficitfonològic – sintàctic • Expressiómolt afectada • Comprensiómillor que expressió, però afectada en discurscomplex • Llenguatgeespontanipocfluent i ambvocabularireduit • Sintaxis rudimentària, empobrida • Fonologicamentpresència de: omissions, distorsions i substitucions • Semàntica i pragmàtica “preservades” • És el méscomú

  33. Tipologies ( Rapin i Allen) • Trastorns del processador central • Dèficitlèxic – sintàctic • Dificultats de comprensió en enunciats complexos, hipotètics o abstractes. • Articulació preservada • Parla fluent • Dificultats en l’evocació de les paraules ,

  34. Tipologies ( Rapin i Allen) • Trastorns del processador central • Trastornsemàntic – pragmàtic • Dèficitimportant de comprensió • Parla fluida • Dificultats en la comprensiódelselementspragmàtics del llenguatge. No comprenen les interaccionsambelsaltres • Dificultats en la recuperaciólèxica • Estructura gramàtical normal

  35. Trastorn de l’espectre autista • Actualment parlem del TEA com un continuum al llarg del qual es distribueixen tots els TGD, Autisme(Kanner) T. de RettT. D. I S. Asperger • Gran diversitat d’individus que es caracteritzen per dificultats en: • Comunicació • Relació (socialització) • Inflexibilitat mental • Els que tenen autisme, en l’evolució i sidesenvolupen el llenguatge acaben tenint les característiques

  36. Autisme • L’autisme és un trastorn de la intercomunicació i la interacció psicobiològic que es crea en els 30 primers mesos de vida i que dóna lloc a un deteriorament del desenvolupament emocional i cognitiu i afecta a totes les àrees de la vida d’una persona. Es considera una de les patologies més greus del desenvolupament, la conducta i la comunicació. • Incidència: Autismo Europa: 1 de cada 150 persones Autismo Speaks: 1 de cada 110 • Es dóna més en nens que en nenes (4:1) • Es desconeix la causa

  37. Autisme • Tretscomunicatiusméssignificatius • Apareixenabansdels 3 anys • Alteracióqualitativa de la interacció social, manifestada almenys per dos de les següentscaracterístiques • Importantalteració de l’ús de comportaments no verbals, comsón el contacte ocular, expressió facial, posturescorporals i gestos reguladors de la interacció social • Incapacitat per desenvoluparrelacionsambcompanysadequades al nivell de desenvolupament • Absència de la tendènciaespontània per compartir ambaltres persones plaer, interessos, objectius…(per ex. no mostrar, portar o assenyalarobjectesd’interés) • Falta de reciprocitat social o emocional

  38. Autisme • Tretscomunicatiusméssignificatius • Alteracióqualitativa de la comunicació manifestada almenys per 2 de les següentscaracterístiques • Retard o absència total de desenvolupament del llenguatge oral (no acompanyatd’intents per a compensar-homitjançatmodesalternatius de comunicació: gestos o mímica) • En subjectesamb una parla adequada, alteracióimportant de la capacitat per iniciar o mantenir una conversa • Utilització estereotipada i repetitiva del llenguatge o llenguatgeidiosincràtic • Absència de joc realista espontani, variat, o de jocimitatiu social propi del nivell de desenvolupament

  39. Trastorn de Rett • Tretscomunicatiusméssignificatius • Aparició de les següentscaracterístiquesdesprés del periode de desenvolupament normal • Pèrduad’implicació social a l’inici del trastorn( tot i que l’interaccció social es desenvolupaposteriorment • Greuafectació del desenvolupament del llenguatgeexpressiu i receptiu, ambretard psicomotor greu

  40. Trastorndesintegratiu infantil • Tretscomunicatiusméssignificatius • Desenvolupament normal durantels 2 primersanys de vida manifestat per la presència de comunicació verbal i no verbal i relacionssocials • Pèrduaclinicament significativa (abansdels 10anys) d’habilitatsadquirides en les àrees de. • Llenguatgeexpressiu o receptiu • Habilitatssocials o comportamentadaptatiu • Anormalitat s en: • Alteracióqualitativa de la interacció social (alteració de comportamentsverbals i no verbal,absència de reciprocitat social o emocional…) • Alteracionsqualitatives de la comunicació ( retard o absència de llenguatge oral, incapaciat per iniciar o mantenir una conversa, utilització estereotipada i repetitiva del llenguatge)

  41. Trastornd’Asperger • Tretscomunicatiusméssignificatius • Alteracióqualitativa de la interacció social manifestada almenys per 2 de les següentscaracteristiques • (Mateix que en l’autisme): • Importantalteració de l’ús de comportaments no verbals, comsón el contacte ocular, expressió facial, posturescorporals i gestos reguladors de la interacció social • Incapacitat per desenvoluparrelacionsambcompanysadequades al nivell de desenvolupament • Absència de la tendènciaespontània per compartir ambaltres persones plaer, interessos, objectius…(per ex. no mostrar, portar o assenyalarobjectesd’interés) • Falta de reciprocitat social o emocional

  42. Trastornd’Asperger • El trastorn causa un deterioro clinicament significatiu de l’activitat social, laboral i altres àrees importants de l’activitat de l’individu • No hi ha retard en el desenvolupament del llenguatge!!! • No afectació de CI

  43. Diferències entre autisme i síndrome d’Asperger Autisme S. Asperger Torpesa motriu CI més alt (millor verbal) Alteracions en to , ritme i entonació Interessos restringits, obsessions Interés pels altres, falten recursos • Habilitats motrius • CI més baix (millor manipulatiu-perdeptiu) • Alteracions majors en el llenguatge • Esteriotípies, autosensorialitat • Aïllament

  44. Característiques del llenguatgedels Asperger • Primeres paraules, poden apareixer amb un lleuger retard,però el seu llenguatge augmenta rapidament • Aclaparador en el seu discurs si es tracten temes del seu interès. No té mesura • Vocabulari singular, solen utilitzar paraules sofisticades que generalment no corresponen a la seva edat • Melodia inadequada, no utilitzen inflexions de veu • Tendència a la interpretació literal, escasa o nul·la comprensió del llenguatge metàforic • Dificultat per a respectar torns de paraula i d’acció • Utilització inadequada dels pronoms • Ecolàlia • Escassa interpretació i utilització del llenguatge no verbal • Freqüent utilització de neologismes i verbalització involuntària dels seus pensaments

  45. Dèficitmotriu/Trastorn motor • Afectacióproduida per una lesió o malformació al cervell que pot afectar el moviment, el to muscular, la postura, i també el llenguatge i la comunicació • Afectacionscongènites • Malformacions • Paràlisi cerebral • Espina bífida • Distròfiesmusculars

  46. Dèficitmotriu/Trastorn motor • Alteracions motores que poden afectar la comunicació • Afectacionscongènites • Malformacions • Paràlisi cerebral (afecta 2 de cada 1000 nounats) • Espina bífida • Distròfiesmusculars

  47. Dèficitmotriu/Trastorn motor • Alteracions motores que poden afectar la comunicació • Afectacionsadquirides, dany cerebral sobrevingut • Ictus • Traumatismecranio-enceflic • Malaltiesinfeccioses, encefalitis herpètica, encefalitis infecciosa.. • Tumorscerebrals • Malaltiesneurodegeneratives, Escleròsi múltiple, ELA, Parkinson, Alzheimer… • Poden afectar la comprensió i/o expressió oral i/o escrita(lectura i escriptura)

  48. Dèficitmotriu/Trastorn motor • Elstrastornsmotors i el llenguatge • Segons el tipus i el grau de la lesió el llenguatge i la comunicació es poden veuremoltcompromesos. • Les dificultatsmésimportantsacostumen a esser en la parla. • En la majorpartdels casos afecten elsorgansbucofonadors i per tant dificulten l’alimentació , el control del babeig i el desenvolupament de la parla • Si elsproblemes motores interfereixen la intel·ligibilitat de la parla i/o l’accés a la lectura i l’escripturacaldràutilitzarelssistemesaugmentatius i/o a alternatiusde comunicació: plafons de comunicació, ordenador (sintetitzadors de veu), llengua de signes…

  49. Dèficitmotriu/Trastorn motor • Elstrastornsmotors i el llenguatge • Poden afectar la comprensió i/o expressió oral i/o escrita(lectura i escriptura) • En alguns casos tot i tenirbastantpreservadesaquesteshabilitats , el sol fetd’exercitar-les els agota, ja que necessitenferesforços per mantenirl’atenció • Si elsproblemesmotorsinterfereixen la intel·ligibilitat de la parla i/o l’acces a la lectura i l’escripturacaldràutilitzarelssistemesaugmentatius i/o alternatius de comunicació • Video youtube ( videos de interés dif. motores

  50. Sistemes augmentatius i/o alternatius de comunicació • Estan dissenyats per a persones amb dificultats de comunicació, llenguatge i parla que no poden accedir al llenguatge oral de manera normalitzada • Poden ser usuaris de SAAC persones amb discapacitat motora, amb retard mental, autisme, sordesa, o amb TEL • Segons la seva utilització es poden classificar en dos tipus • Comunicació alternativa, aquests sistemes substitueixen totalment el llenguatge i la parla • Comunicació augmentativa o complementaris ens referim a una comunicació de suport o ajuda, amb un doble objectiu: • Promoure i reforçar la parla • Proporcionar un mitjà de comunicació mentre aquesta no apareix

More Related