310 likes | 700 Views
EL NOUCENTISME. IGNASI SABATER Llengua catalana i literatura. Definició Característiques Cronologia Gèneres Eugeni d'Ors Guerau de Liost Josep Carner. 1- Definició. Moviment cultural i polític al servei de la burgesia catalana nacionalista i conservadora. 2- Característiques.
E N D
EL NOUCENTISME IGNASI SABATER Llengua catalana i literatura
Definició • Característiques • Cronologia • Gèneres • Eugeni d'Ors • Guerau de Liost • Josep Carner
1- Definició Moviment cultural i polític al servei de la burgesia catalana nacionalista i conservadora
2- Característiques • cultura • ideologia política a-conjunció de i 1914 creació Mancomunitat de Catalunya classicisme Enric Prat de la Riba mediterranisme
NO imprevisió NO atzar NO passions NO determinisme • Creació d’ una infraestructura normalitzadora de la llengua i la cultura catalanes: • Institut d’Estudis Catalans (1907) • Escola Catalana d’Art Dramàtic (1913) • Biblioteca de Catalunya (1914) • Escola de Bibliotecàries (1915) • Xarxa de Biblioteques Populars • 1906- I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
IEC Secció Filològica (1912) • Normes ortogràfiques (1913) • Diccionari ortogràfic (1917) • Gramàtica (1918) • Diccionari la llengua catalana (1932) POMPEU FABRA
5- Eugeni d'Ors periodista (Barcelona 1881-1954) filòsof Crític d'art Assagista
“Glosari” La Veu de Catalunya 1906 Xènius
La Ben Plantada 1911 Teresa: representant de la - pàtria - dona catalana • catalanisme estètic i moral • mediterranisme • arbitrarisme
Eugeni d'Ors defineix aquesta nova estètica: • Noucentisme • Arbitrarisme • Civiltat • Imperialisme • Classicisme
Noucentisme rebuig del Romanticisme
Imperialisme objectiu: aconseguir la societat ideal marcar les intervencions polítiques per aconseguir un estat burgès modern per afavorir el model cultural al qual s'aspirava
Arbitrarisme Desrealització de la realitat mitjançant abstraccions per tal d'arribar a l'ideal objectiu: arribar a una estètica ideal rebuig del determinisme de la pròpia psicologia de les tradicions de la societat • s'oposa totalment al'espontaneisme • manifestació - del poder de triar - d'aplicar les convencions artificioses que calguin
Civiltat model de vida europeu perfecte Imperialisme + Arbitrarisme = Civiltat neutralització dels conflictes que sorgien als nuclis industrials
Classicisme • La burgesia recorregué al món clàssic per a fornir-se d'uns models d'actuació • El model clàssic els donava: • ordre • raó • seny • mesura • harmonia principis vàlids per aconseguir: • estabilitat social • dinamisme cultural
6- Guerau de Liost Jaume Bofill i Mates Olot, 1878 - Barcelona, 1933 puntal del Noucentisme pel seu ordre mètode civisme poeta polític Lliga Regionalista periodista La Veu de Catalunya
ASSAIG • La llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona, 1916 • Les joventuts catalanes, 1919 • L'altra concòrdia, 1930 • Una política catalanista, 1933 POESIA • La muntanya d'ametistes, 1908 • En els somnis, 1913 • La ciutat d'ivori, 1918 • Selvatana d'amor, 1920 • Ofrena rural, 1926 • Sàtires, 1927 • Sàtires clericals, 1978
7- Josep Carner Príncep dels Poetes Col·laborador de l'IEC Col·laborador de La Veu de Catalunya Diplomàtic Gènova Costa Rica Le Havre Beirut París Mèxic BRUSEL·LES
poesia ironia tendresa joc reflexió prosa teatre PRETEXT POEMA
Diverses etapes en la seva producció poètica L'aprenentatge: el Modernisme 1896-1905 Professionalització: el Noucentisme 1906-1921 Descoberta del simbolisme 1921-1939 Poesia metafísica 1939-1970
A narració, conte, poesia i teatre actituds antimodernistes ideologia modernista: el poeta en conflicte amb la societat El llibre dels poetes (1904) L'aprenentatge: el Modernisme 1896-1905
C Descoberta del simbolisme 1921-1939 Intensa activitat literària: • molts articles contra la dictadura • la descoberta del Postsimbolisme (iniciat a França i a Anglaterra) • la traducció de poesia xinesa El cor quiet (1925)
D Poesia metafísica 1939-1970 1941 Nabí Jonàs Nínive temàtica religiosa • enyorament de la pàtria • paper de l'ésser humà • en el món... Poema narratiu estructurat en 10 cants
Carner assumeix tota la tradició catalana (culta i popular)i tots els moviments europeus Carner ha enriquit la llengua amb uns 3000 mots: • arcaismes, • estrangerismes • dialectalismes seguint els procediments propis de la llengua (composició, prefixació i parasíntesi)