LES ORACIONS SIMPLES I LES ORACIONS COMPOSTES

1. LES ORACIONS SIMPLES I LES ORACIONS COMPOSTES

2. ÍNDEX 1. Definició d’oració 2. Tipus d’oracions 2.1. Oracions simples 2.2. Oracions compostes a) Coordinades b) Juxtaposades c) Subordinades

3. 1. Definició d’oració Un enunciat amb un verb (o més) en forma personal. 2. Tipus d’oracions •Simples Un verb en forma personal. •Compostes Més d’un verb en forma personal. 2.1. Oracions simples Les oracions simples es classifiquen segons tres criteris: ▫ Segons la naturalesa del verb a) Oracions de predicat nominal Construïdes amb els verbs copulatius: ser, estar i semblar o parèixer. Exemple: En Pep sembla simpàtic. Atribut b) Oracions predicatives (o de predicat verbal) El nucli de la predicació és el verb (amb o sense complements). Es classifiquen en: •Transitives Presència obligatòria de complement directe (objecte damunt del qual recau l’acció expressada pel verb). Exemple: El meu company escriu articles d’opinió.

4. •Intransitives Absència de complement directe. Exemple: Viu a Girona. Verbs bivalents: Verbs que poden tenir funció transitiva o intransitiva: beure, llegir... Exemple: Beuaigua. (transitiu)/ Beu poc. (intransitiu) CD •Reflexives El subjecte i el CD/CI és la mateixa persona; l’acció realitzada per l’agent recau sobre ell mateix. Presència d’un pronom feble amb funció sintàctica. Exemple: El noi es renta. / El noi es renta la cara. CD reflexiu CI reflexiu CD •Recíproques El subjecte i el CD/CI s’intercanvien les accions. Presència d’un pronom feble amb funció sintàctica. Exemple: L’Anna i l’Albert s’ajuden. CD recíproc •Passives pronominals Formades per un subjecte pacient, el pronom es/se (sense funció sintàctica) i el verb. Aquestes oracions tenen un verb amb forma activa però amb un significat passiu. Exemple: Es construeixen nous habitatges. Subjecte

5. ▫ Segons la relació entre sintagma nominal i sintagma verbal •Oracions impersonals Sense subjecte gramatical: fenòmens meteorològics; construccions amb el verb haver-hi i el verb semblar+(que)+oració subordinada; impersonals pronominals (pronom es/se i un verb intransitiu). Exemples: Plou. / Hi ha vint alumnes en aquesta classe. / Sembla que plourà avui. / Es viu prou bé en aquest poble. ▫ Segons la modalitat oracional Segons l’actitud o la intenció de l’emissor, tenim: a) Enunciatives (o declaratives) Informen sobre un fet (presenten un fet, un pensament..., com a real). •Afirmatives Exemple: Avui hem fet un examen de llengua. •Negatives Exemple: Avuino he vist la Maria. b) Interrogatives Plantegen una pregunta. Es classifiquen en: •Directes Tenen forma interrogativa, amb signe d’interrogació. Exemple: Què vols?

6. •Indirectes Sense signes d’interrogació, però amb un contingut interrogatiu. Exemple: Vol saber si estudies prou. •Totals Pregunten sobre la totalitat de l’oració. La resposta pot ser sío no. Exemple: Has dormit bé? •Parcials Demanen sobre un aspecte de l’oració. La pregunta es formula amb elements interrogatius (què, quan...) i, per tant, la resposta no pot ser sí o no. Exemple: Què penses fer amb la teva vida? (Les oracions interrogatives directes i indirectes poden ser totals o parcials.) c) Exclamatives Expressen els sentiments dels parlants. Exemple: Estic tan content avui! d) Optatives Expressen un desig. Exemple: Tant de bo aprovi l’examen de llengua. e) Dubitatives o de possibilitat Expressen un dubte (amb adverbis de dubte: potser, tal vegada...). Exemple: El meu germà potser anirà a viure a Barcelona.

7. f) Imperatives o exhortatives Expressen un manament o un prec (o una invitació). Exemple: Calla! / Tasteu-lo, si us plau. 2.2. Oracions compostes Classificació segons els principis sintàctics de jerarquia i relació: a) Oracions coordinades Oracions amb el mateix nivell jeràrquic i amb independència sintàctica. Nexes coordinants. Es classifiquen en: •Coordinades copulatives Expressen suma, addició. Conjuncions: i, *ni (*en oracions negatives). Exemple: En Xavier canta i la Marta balla. •Coordinades disjuntives Expressen alternativa (tria obligada) entre dues opcions. Conjuncions: o, o bé Exemple: Estudia o suspendràs l’examen.

8. •Coordinades adversatives Expressen una oposició. Conjuncions: però, en canvi, amb tot, sinó, sinó que, tanmateix, no obstant això, això no obstant, altrament, més aviat, així i tot, ara, ara bé... Exemple: Estudia molt, però té dificultats per aprovar totes les matèries. •Coordinades distributives Expressen distribució o alternança sense exclusió. Nexes (elements correlatius): ara...ara, sigui...sigui, l’un... l’altre, aquí...allí, no solament...sinó... Exemple: Ara riu, ara plora. •Coordinades il·latives Una oració expressa una conseqüència o una conclusió de l’oració anterior. Conjuncions: doncs, per tant, en conseqüència, així. Exemple: Plou; per tant, avui no sortiré de casa. •Coordinades explicatives Una oració aclareix el significat de l’altra. Nexes: és a dir, això és, o sigui. Exemple: És odontòleg; és a dir, és un especialista en salut dental. •Coordinades continuatives Expressen continuïtat entre les dues oracions. Nexes: a més, a més d’això, fins i tot, encara més, així mateix, demés. Exemple: Aquest comerciant té els productes molt cars i, demés, cobra el transport.

9. b) Oracions juxtaposades Sense nexe explícit, unides per mitjà de signes de puntuació. Relació de coordinació o de subordinació. Exemples: L’esperaven; no es va presentar → L’esperaven, però no es va presentar. (relació de coordinació) Es va refugiar a la cova: nevava molt → Es va refugiar a la cova perquè nevava molt. (relació de subordinació) c) Oracions subordinades Desigualtat sintàctica entre l’oració principal i l’altra oració inserida (subordinada), que hi desenvolupa una funció sintàctica (subjecte, CD...). Nexe subordinant. Exemple: La Mireia pensa que el seu company té moltes qualitats. Oració subordinada