1 / 42

Economia de la sobirania a Catalunya

Economia de la sobirania a Catalunya. Joan Costa i Font London School of Economics Universitat de Barcelona. Declaració d’intencions i principis.

noah-lowe
Download Presentation

Economia de la sobirania a Catalunya

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Economia de la sobirania a Catalunya Joan Costa i Font London School of Economics Universitat de Barcelona

  2. Declaració d’intencions i principis L’economia de la sobirania es “l’estudi de les formes d’assignació dels resucros polítics (poder) i economics (diners) amb la finalitat de maximitzar el benestar de Catalunya”

  3. Declaració d’intencions i principis • Sóc academic i sobiranista (tant català com de qualsevol lloc!) • Crec que els individus i les “societats modernes” perseguiexen ineludiblement millores en sobirania ( drets i llibrertats reals) que passen per augmentar els recursos així com la seva distribució. • Sobirania real es el dret a poder ser “ com a mínim tant com la resta” i la cerca de la sobirania ens porta tant a “diferenciar-nos o homogeneitzarnos” a “cooperar o competir”. • La societat i l’estat no són una mateixa cosa. Es el segon, l’estat, qui esta al servei dels interessos del primer, la societat. • Malgrat existir democracia formal l’estat esta dirigit directament per “elits polítiques” i indirectament per “elits econòmiques” (pluralisme). L’individu escull les més properes!

  4. Declaració d’intencions i principis • Sóc academic i sobiranista (tant català com de qualsevol lloc!) • Crec que els individus en les ‘societats modernes’ perseguiexen ineludiblement millores en sobirania (drets i llibrertats reals) que passen per augmentar els recursos així com la seva distribució. • Sobirania real es el dret a poder ser “ com a mínim tant com la resta” i la cerca de la sobirania ens porta tant a “diferenciar-nos o homogeneitzarnos” a “cooperar o competir”. • La societat i l’estat no són una mateixa cosa. Es el segon, l’estat, qui esta al servei dels interessos del primer, la societat. • Malgrat existir democracia formal l’estat esta dirigit directament per “elits polítiques” i indirectament per “elits econòmiques” (pluralisme). L’individu escull les més properes!

  5. Declaració d’intencions i principis • Sóc academic i sobiranista (tant català com de qualsevol lloc!) • Crec que els individus i les “societats modernes” perseguiexen ineludiblement millores en sobirania ( drets i llibrertats reals) que passen per augmentar els recursos així com la seva distribució. • Sobirania real és el dret a poder ser ‘com a mínim tant com la resta’ i la cerca de la sobirania ens porta tant a ‘diferenciar-nos o homogeneitzarnos’, a ‘cooperar o competir’. • La societat i l’estat no són una mateixa cosa. Es el segon, l’estat, qui esta al servei dels interessos del primer, la societat. • Malgrat existir democracia formal l’estat esta dirigit directament per “elits polítiques” i indirectament per “elits econòmiques” (pluralisme). L’individu escull les més properes!

  6. Declaració d’intencions i principis • Sóc academic i sobiranista (tant català com de qualsevol lloc!) • Crec que els individus i les “societats modernes” perseguiexen ineludiblement millores en sobirania ( drets i llibrertats reals) que passen per augmentar els recursos així com la seva distribució. • Sobirania real es el dret a poder ser “ com a mínim tant com la resta” i la cerca de la sobirania ens porta tant a “diferenciar-nos o homogeneitzarnos” a “cooperar o competir”. • La societat i l’estat no són una mateixa cosa. Es el segon, l’estat, qui esta al servei dels interessos del primer (Catalunya ha tingut una societat civil forta i un estat poc proper) • Malgrat existir democracia formal l’estat esta dirigit directament per “elits polítiques” i indirectament per “elits econòmiques” (pluralisme). L’individu escull les més properes!

  7. Declaració d’intencions i principis • Sóc academic i sobiranista (tant català com de qualsevol lloc!) • Crec que els individus i les “societats modernes” perseguiexen ineludiblement millores en sobirania ( drets i llibrertats reals) que passen per augmentar els recursos així com la seva distribució. • Sobirania real es el dret a poder ser “ com a mínim tant com la resta” i la cerca de la sobirania ens porta tant a “diferenciar-nos o homogeneitzarnos” a “cooperar o competir”. • La societat i l’estat no són una mateixa cosa. Es el segon, l’estat, qui esta al servei dels interessos del primer, la societat. • Malgrat existir democracia formal, la realiat és que l’estat esta influenciat directament per ‘elits polítiques’ i indirectament per ‘elits econòmiques’ (pluralisme). L’individu escull les més properes!

  8. Per què sobirania...nacional? (1) • Sobirania nacional és l’eix del projecte liberal (mercat i estat es necessiten). I és el que explica la creació del “discurs homogeneïtzador de les nacions” (tambe anomenat nacionalisme, segons Gellner).

  9. Per què sobirania...nacional? (2) • La cerca de sobirania ens porta a la necessitat d’un estat (de mes o menys dimensió) eficient

  10. Per què sobirania...nacional? (3) • Segons el ‘grau de diversitat en valors i preferències’ tenim estats… • Unitaris: França • Federals (confederals): Alemana o Suïssa • Independents: Republiques Baltiques

  11. Per què sobirania...nacional? (4) • L’aprofundiment en el pluralisme (més diversitat) ens porta a fenòmens descentralitzadors, la creacio de nous estats sobre la base internacional de la ‘glocalització’.

  12. Per què sobirania...nacional? (5) • L’adquisició de sobirania nacional és la aspiració associada al desenvolupament social i econòmic per la que es cerca un nou canvi institucional que suposa un ‘re-equilibri d’interessos’ (no és neutral) a través de la substitució d’elits (tal vegada, més properes).

  13. Dependència subjecte, societat i nació (1) • Sobirania nacional? Sí, en tant que existeixen els ‘grups d’individus’ (nacions) que comparteixen unes afinitats indentitaries, aquets mereixen llibertat igual que les perones físiques (teoria de clubs)

  14. Dependència subjecte, societat i nació (2) • Per què crear empreses és tan facil i en canvi crear institucions públiques (crear estats) és apparentment tan complexe? (límits a la llibertat)

  15. Dependència subjecte, societat i nació (3) • Les preferències de la població són independents del marc institucional i social? (Per què preferim el que preferim?) La catalanitat ens porta a tenir valors, actituds, preferències diferents a les espanyoles (preferències endogenes)

  16. Dependència subjecte, societat i nació (4) • És l´home hereu de la seva historia? (“Nacions són comunitats imaginàries”)

  17. Dependència subjecte, societat i nació (5) • El Nacionalisme no ‘esta de moda’, atesos els excessos del nacionalisme d’estat a més del terrorisme (Però Catalunya no te estat ni terrorisme!)

  18. La identitat: que ens diu el CIS (Espanyol)?

  19. Catalunya a Espanya?... Uns quants fets • Espanya a diferència de França és ‘un estat-nació frustrat’ no van ser capaços de fer el mateix que els francesos varem fer amb l’occità.Alhora l’absencia d’estat a Catalunya es converteix en una ‘anomalia historica’ (d’acord a la seva població, producció total i industrial, la seva indentitat, les seves institucions propies, els seu discurs nacional basant enm mities historics propies etc).

  20. Catalunya a Espanya?... Uns quants fets • Catalunya te una dimensió òptima per ser un estat en relació a la població i dimensió (Alesina et al.)

  21. Catalunya a Espanya?... Uns quants fets • El 61% considera que Catalunya és una Nació i un 55% creu que l’autonomia actual és insuficient. Tenim un 8-10% de deficit fiscal i el 20-60% esta d’acord amb la independència en funció de la pregunta ( un 43% a l’enquesta de l’ICPS 2003)

  22. Llavors per què Catalunya és a Espanya?... Uns quants fets • Per què no és un estat Catalunya? • Biaix favorable a l’’status quo’ de les elits (o la preferència per la ‘reforma’), • la “ficció de dominar Espanya” en un marc d’economies tancades, • la manca de pluralisme polític i • l’exercici de la violencia (Setmana Tragica, Guerra Civil, execució de Companys,.etc).

  23. Més preguntes... • Per què un estat en una UE? Per que la UE és una unió d’estats, i des de dintre seu es plantejarà l’anomenada ‘ampliació interna’ per exemple quan Irlanda del Nord faci un refernedum,.... • Jurídicament es possible aplicar el dret d’autodeterminanció (art 8 Declaració de Drets Humans)? L’autodeterminanció suposa la divisió d’Espanya en Espanya A i Espanya B, tal com ( e.g., Slovaquia) i repartiment de drets i obligacions. • Per què en un món global? a) L’assimetria econòmica amb Espanya impossibilita prendre les decisions domèstiques eficients b) La UE substitueix i amplia el mercat espanyol c) Malgrat la creixent interdependència en afers internacionals comuns hi ha independència en afers domestics

  24. Més preguntes... • Per què un estat en una UE? Per que la UE és una unió d’estats, i des de dintre seu es planteja l’anomenada ‘ampliació interna’? • Jurídicament es possible aplicar el dret d’autodeterminanció (art 8 Declaració de Drets Humans)? • L’autodeterminanció suposa la divisió d’Espanya en Espanya A i Espanya B, tal com ( e.g., Slovaquia) amb repartiment de drets i obligacions inclós. • Per què en un món global? a) L’assimetria econòmica amb Espanya impossibilita prendre les decisions domèstiques eficients b) La UE substitueix i amplia el mercat espanyol c) Malgrat la creixent interdependència en afers internacionals comuns hi ha independència en afers domestics

  25. Més preguntes... • Per què un estat en una UE? Per que la UE és una unió d’estats, i des de dintre seu es planteja l’anomenada ‘ampliació interna’? • Jurídicament es possible aplicar el dret d’autodeterminanció (art 8 Declaració de Drets Humans)? L’autodeterminanció suposa la divisió d’Espanya en Espanya A i Espanya B, tal com ( e.g., Slovaquia) i repartiment de drets i obligacions. • Per què en un món global? a) L’assimetria econòmica amb Espanya impossibilita prendre les decisions domèstiques eficients b) La UE substitueix i amplia el mercat espanyol c) Malgrat la creixent interdependència en afers internacionals comuns hi ha una altíssima independència en afers domestics

  26. Transició a la sobirania: bilateralitat i competència amb Espanya • Espanya és econòmicament ( en fiscalitat) un estat molt centralitzant. Jurídicament un estat unitari que permet a l’estat suspendre competències auronòmiques i políticament la legitimitat rau de dalt a baix i esta inspirada en visions jacobines del “café para todos” (multilateralitat artificial). • Vies d’escapament: bilateralitat a través del concert econòmic i competència vertical activa (fent ús de mecanismes legals i polítics) • Enquesta Centre d’Estudis d’Opinió (2005): 70% dels catalans creu que Catalunya ‘aporta més del que li toca’.

  27. Pros & Cons de la sobirania catalana • Pros: • Interessos econòmics a favor per deslocalització reducció d’Espanya com a mercat • Assimetria econòmica amb Espanya • No cal crear una moneda (euro) • Forta indentitat • Llengua • Consistència amb moviments alliberadors (feminisme..) • Interdependencia comercial • Lobby internactional • Deute historic a favor etc,…

  28. Pros & Cons de la sobirania catalana • Cons: • Biaix favorable de l’estatus quo (elits, interessos econòmics que es beneficien de l’escala d’Espanya,etc) i a l’estabilitat institucional • Manca de pluralisme (de representació del poder de la població) • Espanya no acceptarà sense més la independència: perrden un 20% PIB, 15% població, 28% exportacions amb balança comercial equilibrada, superavit de la seguretat social I s’obre per ells la “caixa de pandora”

  29. Antisobiranisme i reaccions • Ánti-sobiranisme: reaccions integradores (LOAPAs, lleis de coordinació, estratègia de la por “aversió a la ambiguitat” juntament amb la resposta ambivalent I amb una tremenda aversió al risc per algunes elits catalanes. • Lluita estatal per no perdre poder ni dimensió ja que es tracta d’una regió rica (Quebec vs Slovaquia), • Reaccions: “les nacions s’enforteixen quan hi ha un perill a la seva existència” • Llei econòmica: “Hi ha un nivell de renda (6,000) que fa possible que una secessió no portarà costos humans, només costos adjust” • L’antisobiranisme comporta reaccions negatives per a l’ estabilitat d’Espanya

  30. Antisobiranisme i reaccions • Ánti-sobiranisme: reaccions integradores (LOAPAs, lleis de coordinació, estratègia de la por “aversió a la ambiguitat”, ambivalència i aversió al risc característica d’algunes elits catalanes. • Lluita estatal per no perdre poder ni dimensió ja que es tracta d’una regió rica (Quebec vs Slovaquia), • Reaccions: “les nacions s’enforteixen quan hi ha un perill a la seva existència” • Llei econòmica: “Hi ha un nivell de renda (6,000) que fa possible que una secessió no portarà costos humans, només costos adjust” • L’antisobiranisme comporta reaccions negatives per a l’ estabilitat d’Espanya

  31. Antisobiranisme i reaccions • Ánti-sobiranisme: reaccions integradores (LOAPAs, lleis de coordinació, estratègia de la por “aversió a la ambiguitat”, ambivalència i aversió al risc característica d’algunes elits catalanes. • Lluita estatal per no perdre poder ni dimensió ja que es tracta d’una regió rica (Quebec vs Slovaquia), • Però,….. “les nacions s’enforteixen quan hi ha un perill a la seva existència” (cas invasió napolònica) • Llei econòmica: “Hi ha un nivell de renda (6,000) que fa possible que una secessió no portarà costos humans, només costos adjust” • L’antisobiranisme comporta reaccions negatives per a l’ estabilitat d’Espanya

  32. Antisobiranisme i reaccions • Ánti-sobiranisme: reaccions integradores (LOAPAs, lleis de coordinació, estratègia de la por “aversió a la ambiguitat”, ambivalència i aversió al risc característica d’algunes elits catalanes. • Lluita estatal per no perdre poder ni dimensió ja que es tracta d’una regió rica (Quebec vs Slovaquia), • Reaccions: “les nacions s’enforteixen quan hi ha un perill a la seva existència” • Llei econòmica: “Hi ha un nivell de renda que hem assolit de non tros que fa possible la separació sense costos humans, només costos ajustament” • L’antisobiranisme comporta reaccions negatives per a l’ estabilitat d’Espanya

  33. Antisobiranisme i reaccions • Ánti-sobiranisme: reaccions integradores (LOAPAs, lleis de coordinació, estratègia de la por “aversió a la ambiguitat”, ambivalència i aversió al risc característica d’algunes elits catalanes. • Lluita estatal per no perdre poder ni dimensió ja que es tracta d’una regió rica (Quebec vs Slovaquia), • Reaccions: “les nacions s’enforteixen quan hi ha un perill a la seva existència” • Llei econòmica: “Hi ha un nivell de renda (6,000) que fa possible que una secessió no portarà costos humans, només costos adjust” • Cal tenirt en compte que l’antisobiranisme comporta reaccions negatives per a l’ estabilitat d’Espanya, I pot fer “ espabilar a Espanya”.

  34. Pasos següents del sobiranisme (1) • Complicats entre altres estats (‘mes europeisme més catalanisme’ ´més implicació internacional´), creació d’ambaixades pel dia que calgui un reconeixement legal I lobby permament per contrarrestar l’espanyol com a mínim!

  35. Pasos següents del sobiranisme (2) • Transparència informativa I creença en que és possible la independència ( ICPS) “43% SI & 43% NO”

  36. Pasos següents del sobiranisme (3) • Competència vertical constant, creació via Generalitat d’un inevitable ‘període constituent’ fins a la convocatoria de referendum.

  37. Pasos següents del sobiranisme (4) • Demostració que ‘sobirania porta benestar’, ‘sobirania vol dir poltica social’ al més pur estil nordic! Alhora que menys impostos, com a societat liberal que és,…vol dir fer el que més interessa a la joventut del país, atendre les necessitats propies de la gent gran i del treballador,…no són elocubracions!

  38. Pasos següents del sobiranisme (5) • Desenvolupament i consolidació dels mitjans de comunicació propis de cara a reforçar el capital social català així com els valor de la igualtat d’oportunitats en les escoles, que tothom pugui ser el que vulgui independenment del seu origen,…

  39. Pasos següents del sobiranisme (6) • Pedagodia sobiranista (preferències endogenes), ningú neix ensenyat!

  40. Pasos següents del sobiranisme (7) • Reivindicar l’autodeterminanció com a Dret irrenunciable igual que la majoria d’edat: aplicar les lleis que a l´hora de la veritat no s´han aplicat (art 8 Declaració de Drets Humans).

  41. Per concloure.... • Avenç de posicions ‘pro-autodeterministes’ en amplis sectors social i ecòmics, especialment majoritari entre els menors de 35 anys però poder ser debils mentre no es faci clara l’aposta sobiranista! • Globalització suposa una crida per la consolidació de la indentitat nacional (cas Gordon Brown a UK) con a element de cohesió. • Comunicació i pedagogia : “Els bascos o els catalans, o els corsos francesos o els republicans irlandesos, no han demostrat a l'Estat nació més ampli (on són) que la separació representa el millor interès per a tots".(Separation Anxiety: Marseille Seeks Calm by Blurring Church-State Line, Wall Street Journal, 21 Nov 2005)

  42. Missatge a recordar “Digo, pues, que el problema catalán es un problema que no se puede resolver, que solo se puede conllevar; que es un problema perpetuo, que ha sido siempre, antes de que existiese la unidad peninsular y seguirá siendo mientras España subsista; (...)” José Ortega y Gasset 13 de maig de 1932

More Related