Etapes en la consulta per ITS: anamnesi i exploraci f sica. Diagn stic sindr mic de les ITS i algoritmes diagn stics.

1. Etapes en la consulta per ITS: anamnesi i exploració física. Diagnòstic sindròmic de les ITS i algoritmes diagnòstics.  Mª Jesús Barberá UITS de Drassanes, Barcelona. Institut Català de la Salut

2. N’hi ha més de 30 ITS (bacterians, virals, fongs, protozous i ectoparàsits)

3. Motivo consulta en UITS Síndrome anogenital associat a una ITS Prova diagnòstica d’ITS positiva per a 1 o més ITS amb símptomes o sense Contacto ITS Screening ITS

4. Conducta davant un pacient que consulta per a estudi de possible ITS Història clínica Exploració física Proves complementàries

5. Etapes davant un pacient que consulta per a estudi de possible ITS Anamnesi (amb informació sobre pràctiques sexuals) i exploració física Diagnòstic Tractament ràpid i efectiu Assessorament Promoció i provisió de preservatius Estudi i tractament de contactes Oferiment de la prova del VIH i de vacunes Notificació de cas Seguiment

6. Etapas Hª Cª en ITS. Anamnesi Símptomes, temps d’evolució, temps transcorregut de la relació sospitosa i d’altres Presència de simptomatologia o un diagnòstic en la parella Antecedents de viatges a l’extranger Hª sexual (partners recents, nombre i tipus de contacte sexual, uso de barrera)

7. Etapas Hª Cª en ITS. Anamnesi Antecedents d’ITS i de lesions genitals Antecedents de consum d’alcohol o d’altres sustàncies Factors de risc de VIH o hepatitis (UDVP, transfusions, tatuatges, peercing, TSC) En dones antecedents obstétrics, menstruals, contraceptius i citològics Medicació actual o recent (antimicrobians) Alergias Antecedents patològics

8. Condicions per a realitzar la HC Respecte i absència de judicis de valor No pressuposar res i fer preguntes obertes Ambient adequat, garantint privacitat i confidencialitat Abordar els aspectes relatius a la sexualitat de forma oberta

9. Etapas Hª Cª en ITS. Exploració física Àrea ano-genital (? y ?) Examen amb espéculum en ? Examen pélvic bimanual (fons de sac vaginal i annexes) si símptomes de tracte genital superior ? Proctoscopia (? i ?) si indicat (Hª sexual o símptomes) Orofaringe Pell Territoris ganglionars inguinals, cervicals, axilars Examen físic general i altres segons símptomes

10. Evaluació clínica Anamnesi Exploració Estudis complementaris confirmatoris o proves de detecció sistemàtica: Estudi microscòpic (KOH, fresc, gram, camp fosc, sediment...) Cultiu gonococ Proves de AAN Serologies Altres (subpoblacions linfocitàries, carrega viral VIH, funció hepàtica, hemograma, altres cultius, paràsits, etc)

11. Importància del diagnòstic microbiològic Possibilitat d’infecció asimptomàtica Maneig dels contactes Tractament adequat (possibilitat d’ antibiograma) Seguiment (“test de curació”) Epidemiològica Oportunitat de consell, educació i prevenció

12. Maneig sindròmic Identificar grups uniformes de símptomes i signes fàcilment reconeixibles (síndromes) i admnistrar un tractament inicial efectiu en front de la majoria dels microorganismes responsables del síndrome o en front dels més perillosos La OMS ha dissenyat algoritmes com a guia per a aquest maneig sindrómic

13. Síndromes genitourinaris en ITS Exudatius: Uretritis/epididimitis Cervicitis Proctitis, proctocolitis, enteritis, enterocolitis Vaginitis, vulvovaginitis Lesions ulceroses: Genitals Rectals Orals Berrugues o condilomes

14. Principals síndromes en ITS i causes microbianes Uretritis en varons: Neisseria gonorrhoeae Chlamydia trachomatis Mycoplasma genitalium Ureaplasma urealyticum Trichomonas vaginalis VHS Haemophilus, fongs, adenovirus Epididimitis: C. trachomatis N. gonorrhoeae Enterobacterias

15. Principals síndromes en ITS i causes microbianes Cistitis/uretritis: C. trachomatis N. gonorrhoeae VHS Cervicitis mucopurulenta: C. trachomatis N. gonorrhoeae M. genitalium Vulvitis: Candida albicans VHS Vulvovaginitis: C. albicans T. vaginalis VB (anaerobis, Gardnerella vaginalis, Mycoplasma hominis. No ITS)

16. Principals síndromes en ITS i causes microbianes MPI aguda: N. gonorrhoeae C. trachomatis Bacteris vinculades a VB Estreptococcus del grup B M. genitalium i ureaplasma urealyticum Esterilitat: N. gonorrhoeae C. trachomatis Bacteris vinculades a VB Complicacions embaraç/puerperi (varis agents)

17. Principals síndromes en ITS i causes microbianes Proctitis: C. trachomatis N. gonorrhoeae VHS Treponema pallidum Proctocolitis o enterocolitis: Campylobacter Shigella Entamoeba histolytica Altres patògens enterals C. trachomatis

18. Principals síndromes en ITS i causes microbianes Lesions ulceroses genitals: VHS 1 i 2 Treponema pallidum Haemóphilus ducreyi C. trachomatis (serovar L1 L2 L3) Klebsiella granulomatis

19. Principals síndromes en ITS i causes microbianes Escabiosis: Sarcoptes scabiei Pediculosis: Phthirus pubis

20. Principals síndromes en ITS i causes microbianes Berrugues anals i genitals: VPH (30 tipus) Neoplàsies: Displàsies del epiteli escamós i càncer de cèrvix, anus, vulva, vagina o penis: VPH 16, 18, 31, 45 HepatoCa: VHB Sarcomes de Kaposi, linfomes de cavitats: VHH-8 Leucèmia de cèl.lules T: HTLV-1 Paraparèsia espàstica tropical: HTLV-1

21. Principals síndromes en ITS i causes microbianes Síndromes de mononucleosis: VEB CMV VIH Hepatitis: Virus de las hepatitis A, B i C CMV VEB T. pallidum SIDA: VIH 1 i 2

22. Principals síndromes en ITS i causes microbianes Artritis aguda amb infecció urogenital o viremia: C. trachomatis (Sd. de Reiter) N. gonorrhoeae (infecció disseminada) VHB

37. Tractament inicial Sindròmic: causes més probables Resultat de proves ràpides pot restringir-lo Continuar amb les 4 C de prevenció i control: Contactes Compliment Counselling Condons

38. Serologia lúes i VIH Consell pre i postest del VIH Estudis aleatoritzats mostren la seva utilitat en la reducció de risc d’una altra ITS en persones amb ITS prèvia. Esencial en el maneig diagnòstic-terapèutic de les ITS Detecció de Ac en front del VHB prevacuna (en jóvenes vacunar directamente)

39. Estratègies per a la prevenció i control de les ITS Educació i assessorament per a reduir les ITS en persones de risc mitjançant canvis en la conducta sexual Identificació dels infectats simptomàtics o no amb menys probabilitat de consultar Diagnòstic i tractament dels infectats Evaluació, tractament i assessorament dels contactes Vacunació preexposició (VHB i VHA)

40. Importància del diagnòstic i el tractament Prevenció de complicacions i seqüeles Reducció de la disseminació de les ITS en la comunitat Oportunitat per a la educació i la prevenció Per tant: el tractament adeqüat és una important mesura de salut pública, i això és de especial relevància amb adolescents

41. “Key message” Un diagnòstic i tractament adequats són una oportunitat per a la educació i la prevenció

42. Bibliografia Procedimientos en Microbiología clínica. Recomendaciones de la Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica (SEIMC). Diagnóstico microbiológico de las infecciones de transmisión sexual y otras infecciones genitales. 2007 Procedimientos en Microbiología clínica. Recomendaciones de la Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica (SEIMC). Recogida, transporte y conservación de las muestras. www.seimc.org Protocolos clínicos SEIMC. Infecciones de transmisión sexual. www.seimc.org Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Guia per a la prevenció i el control de les malalties de transmissió sexual. Quaderns de salut pública. Barcelona 1999. European branch IUSTI and european office WHO. European STD guidelines. International Journal of STD&AIDS Vol 12 Suppl 3 Oct 2001

43. Bibliografia http://www.stdhivpreventiontraining.org OMS. Guías para el tratamiento de las infecciones de transmisión sexual. Ginebra 2005. KK Holmes et al (eds): Sexually Transmitted Diseases, 4ª ed. New York, McGraw-Hill, 2008. CDC. Sexually transmitted diseases treatment guidelines 2006. MMWR (RR- ): , 2006.

44. Moltes gràcies per la vostra atenció mjbarbera.bcn.ics@gencat.cat