1 / 15

KANT

KANT. Criticisme: síntesi de racionalisme i empirisme. El coneixement prové de l’experiència i està limitat a allò de què tenim experiència (percepcions). La Raó és AUTOSUFICIENT: independentment de l’experiència pot fonamentar un discurs que interpreta l’estructura i el sentit de la realitat.

riley-moon
Download Presentation

KANT

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. KANT Criticisme: síntesi de racionalisme i empirisme

  2. El coneixement prové de l’experiència i està limitat a allò de què tenim experiència (percepcions) La Raó és AUTOSUFICIENT: independentment de l’experiència pot fonamentar un discurs que interpreta l’estructura i el sentit de la realitat RACIONALISME EMPIRISME DOGMATISME ESCEPTICISME IRRACIONALISME Coneixement probable, costum, creença, fenomenisme Importància del sentiment [fonament de la moral] i del costum [fonament del coneixement] CRITICISME

  3. CRITICISME • La raó ha de dur a terme una reflexió sobre ella mateixa. • En aquesta autoreflexió consisteix la Crítica de la Raó Pura: • “criticar” vol dir analitzar, revisar, jutjar • Kant porta a terme una ANÀLISI DE LES CONDICIONS QUE FAN POSSIBLE L’ÚS DE LA RAÓ COM A FONT D’UN CONEIXEMENT CERT (RAÓ PURA)

  4. DOBLE DIMENSIÓ DE LA RAÓ • RAÓ PURA TEÒRICA O ESPECULATIVA (ús especulatiu de la raó) • Àmbit del CONEIXEMENT TEÒRIC: és la raó que ens ajuda a CONÈIXER EL MÓN • CIÈNCIA: necessitat, lleis de la naturalesa • RAÓ PURA PRÀCTICA (ús pràctic de la raó) • Àmbit del CONEIXEMENT PRÀCTIC: és la raó que ens guia en la vida pràctica, indicant-nos com hem d’ACTUAR (deure) • ÈTICA: llibertat, llei moral (imperatiu)

  5. CRÍTICA DE LA RAÓ PURA TEÒRICA O ESPECULATIVA • Vol donar resposta a la pregunta: què puc conèixer? • La resposta ha d’assenyalar: • Els principis que fan possible un coneixement científic de la natura • Els límits en què es mou aquest coneixement • Kant és un FILÒSOF, no un científic, i està interessat per la possibilitat de construir una filosofia com a ciència: la METAFÍSICA • La pregunta a què vol donar resposta la CRP: És possible la metafísica com a ciència?

  6. METAFÍSICA Cal distingir les diferents acepcions que té el terme “metafísica” per a Kant (Ruiz Company, pàgs. 25-27) : • Metafísica tradicional (racionalisme), sistematitzada per Christian Wolff. Els que la defensen són dogmàtics, i els que l’ataquen són escèptics. • Metafísica com a disposició natural: la raó humana avança impulsada per la seua pròpia necessitat cap a qüestions que no poden ser contestades mitjançant cap ús experimental de la raó. • Totalitat del sistema filosòfic kantià, incloent la filosofia crítica. • Metafísica de la moral: món dels valors (llibertat, immortalitat de l’ànima i Déu).

  7. METAFÍSICA TRADICIONAL(Leibniz-Wolff) PROBLEMA: • És possible la metafísica com a ciència? • Què passa si comparem l’estat de la filosofia amb l’estat de les ciències naturals (física) i formals (matemàtiques i lògica)? GENERAL o ONTOLOGIA: s’ocupa de l’ens en general METAFÍSICA PSICOLOGIA RACIONAL: Ànima, lliure voluntat humana ESPECIAL COSMOLOGIA RACIONAL: Món, origen causal Coneixement pur basat només en la raó TEOLOGIA RACIONAL: Déu, proves de la seua existència Conseqüències morals: Metafísica com a fonament de la Moralitat (Leibniz)

  8. METAFÍSICA Recordem: • La metafísica és un coneixement a priori o de la raó pura. • Versa sobre OBJECTES NO EMPÍRICS: Déu, Immortalitat de l’ànima i Llibertat. • Dues postures davant la metafísica: • DOGMATISME [Wolff]: pretensió d’avançar amb purs coneixements conceptuals,... sense haver examinat la manera ni el dret amb què la raó hi arriba (KrV). • ESCEPTICISME [Hume]: impossibilitat de la metafísica. • Crítica de la Raó Pura: propedèutica: ciència sobre la POSSIBILITAT DE LA CIÈNCIA EN GENERAL I DE LA METAFÍSICA EN PARTICULAR.

  9. CONDICIONS DE POSSIBILITAT DE LA CIÈNCIA • No es tracta de preguntar si és possible la ciència: és un fet que Matemàtiques i Física són ciències: • Progrés imparable • Acord de la comunitat científica (unanimitat) • La pregunta és: COM SÓN POSSIBLES? (ço és, quines condicions les fan possibles?) • Pot la Metafísica convertir-se en ciència? (Metafísica futura) (ço és, pot ajustar-se a aqueixes condicions?)

  10. JUDICIS DE LES CIÈNCIES Els judicis científics es caracteritzen per: • augmenten els nostres coneixements (són extensius o ampliatius) • són NECESSARIS (el contrari no és possible) i estrictament UNIVERSALS (sense excepcions)

  11. JUDICIS Segons la relació entre subjecte i predicat • Judicis analítics: • són explicatius. • A = B. • El predicat està contingut en el subjecte. El predicat fa explícit el que està contingut implícitament al subjecte. • “Tots els cossos són extensos”; “El tot és major que les parts” • Judicis sintètics: • augmenten el nostre coneixement. Són ampliatius o extensius. • A ≠ B. • El predicat és diferent i independent del subjecte. • “Els cossos són pesants”; “Tots els corbs són negres”

  12. JUDICIS Segons el fonament de la seua veritat: • Judicis a priori: • Són independents de l’experiència • Són necessaris i universals • Judicis a posteriori: • La seua veritat es basa en l’experiència • Són contingents i particulars (o generalitzacions inductives)

  13. JUDICIS DE LES CIÈNCIES • En la mesura que amplien el nostre coneixement, han de ser SINTÈTICS • Hume ens ha fet veure que de l’experiència només es pot obtindre un coneixement contingent i probable. Però les ciències expressen un coneixement necessari i estrictament universal. Per tant, alguns judicis han de ser A PRIORI. • En conseqüència, les ciències contenen JUDICIS SINTÈTICS A PRIORI (principis fonamentals de les ciències): • “La línia recta és la distància més curta entre dos punts” (el concepte de recta no té res a veure amb la magnitud, sinó amb la qualitat) • Principi de conservació de la matèria • Principi d’acció i reacció.

  14. Són possibles aquests judicis sintètics a priori en la metafísica?

  15. CRITICA DE LA RAÓ PURA (KrV) • Estètica transcendental: mostra les condicions que fan possible els judicis sintètics a priori a la Matemàtica • Lògica transcendental: • Analítica transcendental: mostra les condicions que fan possible els judicis sintètics a priori a la Física • Dialèctica transcendental: s’ocupa del problema de la possibilitat de la Metafísica com a ciència, i.e., de si la Metafísica satisfà les condicions que fan possible la formulació de judicis sintètics a priori.

More Related