San Pietro in Montorio

1. San Pietro in Montorio Bramante

2. Dades • Arquitecte: Donato Bramante (1444 – 1514) • Cronologia: 1502 • Localització: Roma (Itàlia) • Estil: Cinquecento • Materials utilitzats: pedra, marbre (base i capitell de les columnes) i granit (fust de les columnes) • Sistema constructiu: arquitravat i voltat • Dimensions: 4,50 m (diàmetre de la cúpula i el cilindre central)

3. L’església votiva de San Pietro in Montorio es convertí de seguida en un model a seguir durant tot el Cinquecento. Bramante copsà l’essència de l’arquitectura romana com ningú ho havia fet abans. En ascendir al soli pontifici, el papa Juli II demanà als grans artistes contemporanis (Miquel Àngel, Bramante i Rafael) el projecte d’una església que estigués d’acord amb els nous temps, en els quals el seu poder era immens i les arques estaven plenes a vessar. • Elements de suport i suportats • ANÀLISI FORMAL • Setze columnes d’ordre toscà s’alcen damunt d’un sòcol esglaonat i suporten l’entaulament que, seguint el model clàssic, consta d’arquitrau, fris i cornisa. • El mur circular de la cel·la és envoltat per pilastres adossades. Al pis superior, el tambor suporta la cúpula nervada de mitja esfera coronada per una llanterna.

4. Espai exterior i interior • La planta d’aquesta obra arquitectònica de dimensions reduïdes és circular i s’erigeix damunt d’una cripta on se suposa que s’alçà la creu en què fou crucificat Sant Pere. Els escassos quatre metres i mig de diàmetre de la cel·la nomes fan possible de celebrar-hi cerimònies íntimes; malgrat tot, hi ha un altar al cantó oposat de l’entrada. • El peristil –galeria de columnes que dóna la volta a l'edifici –de setze columnes d’ordre toscà s’enlaira damunt d’un basament esglaonat. • Sobre les columnes hi ha l’entaulament, el fris del qual està decorat amb motius de la litúrgia cristiana i instruments del martiri de Sant Pere.

5. L’edifici consta de dos pisos. Tant als murs de l’un com als de l’altre s’alternen els fornícules (o nínxols) i els finestrals amb la interposició de les pilastres. Les fornícules només estan decorades a la seva part alta. A l’alçada del pis superior hi ha una balustrada –barana- que dóna la volta a l’edifici. Damunt d’aquest segon pis s’enlaira la cúpula nervada, els nervis de la qual conflueixen en la bella llanterna exterior.

6. Estil Rafael • El disseny del temple de San Pietro in Montorio es convertí ràpidament en un model a imitar durant tot el Cinquecento. Bramante s’apropà com ningú abans que ell a l’esperit clàssic, combinant amb harmonia els ideals romans de la severitas (austeritat) i la dignitas (dignitat) amb l’elegància i la frescor del Renaixement italià. • L’arquitecte s’inspirà per a la realització del seu tempietto en dues obres romanes: l’antic temple dedicat ala deessa Vesta i el Panteó de Roma. • Dos anys més tard de la data de construcció del temple de Bramante, Rafael pintà un temple circular molt semblant en el seu quadre Les esposalles de la Verge.

7. Extret de : LLACAY, Toni; Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009 • INTERPRETACIÓ • Contingut i significació • Funció • Aquest petit temple fou finançat pels Reis Catòlics per tal de commemorar el martiri de Sant Pere i simbolitza la fundació de l’Església. Per aquests motius s’alça al lloc on, segons la tradició, va ser crucificat el sant. El fris és decorat amb imatges dels instruments del martiri i amb objectes de la litúrgia cristiana que redunden en el valor al·legòric d’aquesta obra arquitectònica. • La forma circulat obeeix fonamentalment a la creença neoplatònica que afirmava que a Déu, com a “ment còsmica” li corresponia la forma esfèrica, que és la més perfecta. • La cúpula, coronada per una llanterna sobre al qual hi ha la creu, sembla alçar-se des del món terrenal cap al món celestial. • El coneixement de Bramante de l’arquitectura de la Roma clàssica provenia dels edificis i les ruïnes que hi havia a Roma en la seva època i de la lectura del tractat de Vitrubi, arquitecte i enginyer romà del segle I aC. • A més de la inqüestionable funció commemorativa de San Pietro in Montorio, la seva execució serví per investigar noves formes arquitectòniques dins dels paràmetres clàssics. Aquest temple era un assaig de l’encàrrec que posteriorment se li faria de la basílica de San Pere, que no pogué finalitzar i que acabà duent-se a terme amb grans variacions del projecte inicial. Donato Bramante