Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Barcelona, desembre de 2008

1. LES NECESSITATS DE CURA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA ANÀLISI DE LA DEMANDA FUTURA Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Barcelona, desembre de 2008 Ponent: Marisa Fernández Cap de projecte: Mercè Ruiz Gestora: Virgínia Villar Equip tècnic: Cristina Boada, Eva Miñarro i Carles Sanosa

2. 1. OBJECTIU DE L’ESTUDI • Preveure les necessitats de cures que tindrà la població en un futur per incidir en la provisió de serveis d’atenció a la ciutadania que es troba en situació de dependència, tant des de la vessant sanitària com dels Serveis Socials. • L’estudi fa referència no només als col·lectius definits per la Llei 39/2006, sinó a totes aquelles situacions de manca d’autonomia per realitzar els actes bàsics de la vida diària que necessiten assistència o cura per part d’una tercera persona. • En aquest sentit, s’han inclòs les necessitats associades al suport de la infància no estrictament relacionades amb situacions de discapacitat física, sensorial, mental o intel·lectual (servei de llar d’infants). CTESC- Desembre 2008

3. 2. EL TREBALL DE CURA A LES PERSONES • Dona al voltant dels 53 anys • Amb estudis primaris • Activitat principal: tasques de la llar • Dedicació a temps complet • Viu amb la persona de la que té cura • Obligació moral • No rep remuneració econòmica En les nostres societats existeixen una sèrie d’activitats que es desenvolupen al marge del treball de mercat, sense les quals aquest no podria existir. Una de les més destacades és el treball de cura a les persones. PERFIL DE LA PERSONA QUE PRESTA RECOLZAMENT INFORMAL CTESC-Desembre 2008

4. 2. EL TREBALL DE CURA A LES PERSONES • Treball familiar domèstic (mitjana diària). Dones: 4 hores i 14 minuts. Homes: 1 hora i 39 minuts. • Entre les activitats que conformen l’anomenat treball familiar domèstic es troba la cura dels infants i adults, que és una activitat bàsicament feminitzada, atès que les dones hi dediquen el doble de temps que els homes. • La incorporació de la dona al mercat de treball no ha incidit de forma substancial en la seva dedicació al treball domèstic i a la cura de les persones. • Dones: situacions de “doble presència”. LA DIMENSIÓ DEL TREBALL NO REMUNERAT (EUT) CTESC-Desembre 2008

5. 2. EL TREBALL DE CURA A LES PERSONES • Esgotament del model informal de cures • Per incorporació de la dona al mercat de treball • Per canvis en els models de família (augment de la monoparentalitat). • Per canvis en els models de les llars (increment llars unipersonals). • Increment de les necessitats de cures per manca d’autonomia • Envelliment de la població • Augment de la taxa de supervivència de determinades malalties cròniques i alteracions congènites • Insuficiència de l’atenció institucional Necessitat social insatisfeta REPTE PER A LES POLÍTIQUES SOCIALS CTESC- Desembre 2008

6. 3. MARC NORMATIU • El Consell d’Europa (1998) defineix la dependència: “estat en el que es troben les persones que per raons vinculades a la manca o a la pèrdua d’autonomia física, psíquica o intel·lectual tenen necessitat d’assistència i/o ajudes importants per tal de realitzar actes corrents de la vida diària i, de manera particular, els referents a la cura personal” • Articles 9 i 10 de la Constitució Espanyola. • Article 166 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. • La Llei 39/2006, de Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, que entra en vigor l’1 de gener de 2007, crea el Sistema per a l’autonomia i atenció a la dependència. Nou dret subjectiu a l’atenció i cures de les persones en situació de dependència CTESC- Desembre 2008

7. 4. LA DEMANDA FUTURA DEL SERVEI DE LLAR D’INFANTS SITUACIÓ ACTUAL • Any 2003: 28.677 llars d’infants públiques, 9.487 places de guarderies privades subvencionades i 28.034 places privades no subvencionades. • Taxa d’escolarització: 33% (oferta pública i privada). • La xarxa pública de llars d’infants no cobreix la forta demanda social oferta total òptima: 60% d’escolarització (Mapa de llars d’infants 2004-2008) PROJECCIONS DE DEMANDA FUTURA (2020) CTESC- Desembre 2008

8. 4. LA DEMANDA FUTURA DEL SERVEI DE MANTENIMENT A LA LLAR SITUACIÓ ACTUAL (2006) CTESC- Desembre 2008

9. 4. LA DEMANDA FUTURA DEL SERVEI DE MANTENIMENT A LA LLAR PROJECCIONS DE DEMANDA FUTURA (2020) CTESC- Desembre 2008

10. 4.LA DEMANDA FUTURA DEL SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL I HABITATGES TUTELATS SITUACIÓ ACTUAL (2006) CTESC- Desembre 2008

11. 4.LA DEMANDA FUTURA DEL SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL I HABITATGES TUTELATS PROJECCIONS DE DEMANDA FUTURA (2020) CTESC-Desembre 2008

12. 5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL LA DEPENDÈNCIA I L’OCUPACIÓ • Població en situació de dependència a Catalunya l’any 2007: 194.562 persones (3% de la població). • L’atenció a les situacions de dependència és molt intensiva en mà d’obra. • Pot representar una oportunitat de creació directa d’ocupació. POBLACIÓ ELEGIBLE PEL SAAD. CATALUNYA 2005-2009 CTESC- Desembre 2008

13. 5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL LA SALUT I ELS SERVEIS SOCIALS. CATALUNYA EN EL CONTEXT DE LA UE-15 La participació de l’ocupació en aquests sectors respecte al total està més de quatre punts per sota que la de la UE-15: CTESC- Desembre 2008

14. 5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL ELS SERVEIS SOCIALS. CATALUNYA EN EL CONTEXT DE LA UE-15 El pes de l’ocupació als Serveis Socials durant el període 2001-2006 ha augmentat l’1,5% a la UE-15, mentre que a Catalunya aquest augment ha estat només del 0,4%: CTESC- Desembre 2008

15. 5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL LA SALUT I ELS SERVEIS SOCIALS. CATALUNYA EN EL CONTEXT DE L’ESTAT ESPANYOL • El nombre de persones ocupades ha augmentat el 68% entre el 1996 i el 2006. L’ocupació experimenta un creixement notori a partir de l’any 2002. • Nou de cada deu persones ocupades són assalariades. • Més de tres de cada quatre persones ocupades són dones. CTESC- Desembre 2008

16. 5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL LA SALUT I ELS SERVEIS SOCIALS. PERFILS. CATALUNYA EN EL CONTEXT DE L’ESTAT ESPANYOL • La meitat de les persones ocupades tenen entre 36 i 54 anys. • 3 de cada 5 persones ocupades tenen estudis superiors. • Taxa de temporalitat (29%) superior a la del total de la població ocupada (26%). • El percentatge de persones ocupades d’origen estranger és del 6,6%. • Tres de cada cinc persones treballen al sector privat. CTESC - Desembre 2008

17. 5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL ELS SERVEIS SOCIALS. CATALUNYA L’ocupació s’ha multiplicat per més de dos entre 1996 i 2006 i experimenta un creixement superior al total de l’ocupació del sector de la salut i serveis socials: CTESC- Desembre 2008

18. 5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL ELS SERVEIS SOCIALS. PERFILS. CATALUNYA • El 89% de les persones ocupades són dones. • Una de cada tres persones ocupades té un contracte temporal. • L’àmbit públic és molt poc representatiu i inferior al de l’Estat. Quatre de cada cinc persones ocupades ho estan a l’àmbit privat. • El 13% de la població ocupada al sector és d’origen estranger. • Gairebé la meitat dels ocupats tenen estudis secundaris i dos de cada cinc estudis superiors. • Gairebé la meitat de les persones ocupades tenen entre 36 i 54 anys. CTESC- Desembre 2008

19. 5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL CONDICIONS LABORALS I QUALIFICACIÓ DEL PERSONAL D’ATENCIÓ A LES PERSONES • Condicions laborals. Punts febles: • Alt índex de rotació • Manca d’incorporació de les persones joves • Alt nivell d’estrès • Jornada de treball irregular • Baixa remuneració • Poc prestigi de l’ocupació • Manca de definició de les funcions de cada perfil professionals. • Qualificació i formació: • Personal sense reconeixement i poc format CTESC- Desembre 2008

20. 5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL TENDÈNCIES DE L’OCUPACIÓ ALS SERVEIS SOCIALS La Llei 39/2006 preveu la creació del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) amb la finalitat de garantir les condicions bàsiques de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència en relació als col·lectius que es troben sota l’àmbit d’aplicació de la Llei • El nombre de persones cobertes pel SAAD a Catalunya l’any 2010 serà de més de 200.000. • Es preveu que a Catalunya el desplegament del SAAD pot generar entre 33.882 i 42.036 llocs de treball durant el període 2005-2010. CTESC- Desembre 2008

21. 6. DEMANDA FUTURA I IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL DELS TRES SERVEIS ANALITZATS L’estudi analitza la demanda futura i l’impacte en el mercat de treball de tres serveis per garantir les necessitats d’atenció i cures no estrictament relacionades amb situacions de manca o pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, que són les que es troben sota la cobertura de la Llei 39/2006 LLARS D’INFANTS PÚBLIQUES (2020) Demanda futura: entre 26.940 (escenari baix) i 54.583 (escenari alt) places. Ocupació: Entre els 3.071 i els 5.598 llocs de treball. MANTENIMENT A LA LLAR (2020) Demanda futura/Ocupació:35.790 persones cuidadores. SERVEI PÚBLIC D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL I HABITATGES TUTELATS (2020) Demanda futura:entre 623.313 (escenari baix) i 717.690 (escenari alt) places. Ocupació:Entre els 275.729 i els 370.400 llocs de treball. CTESC- Desembre 2008

22. 7. CONCLUSIONS EL MODEL • Sistèmic i integral. • Professionalitzat. • Promoure el reconeixement social i laboral dels professionals del sector. • Fer emergir l’economia submergida. • Proactiu. • Diversificació de recursos i de professionals necessaris. • Mecanismes de previsió, coordinació i cooperació entre les administracions implicades. • Mecanismes de coordinació estable entre els Serveis Socials i els sanitaris. • Necessitat d’incrementar el pes del sector públic. CTESC- Desembre 2008

23. 7. CONCLUSIONS • Creació de més de 150.000 llocs de treball per poder assolir els nivells mitjans d’ocupació al sector de la salut i Serveis Socials de la UE dels 15 de l’any 2006. • Creació de més de 53.200 llocs de treball al sector dels Serveis Socials per convergir amb els nivells d’ocupació de la UE dels 15 de l’any 2006. • Actualment existeix una dificultat per trobar personal qualificat en el sector de l’atenció a les persones amb les actuals condicions de treball. • S’haurien de millorar les condicions de treball al sector: • Reduir la taxa de temporalitat. • Reduir l’excessiva rotació de professionals del sector. • Jornades de treball regulars. • Remuneració adequada. OCUPACIÓ, CONDICIONS DE TREBALL I PRESTIGI SOCIAL CTESC- Desembre 2008

24. 7. CONCLUSIONS OCUPACIÓ, CONDICIONS DE TREBALL I PRESTIGI SOCIAL • Donar més formació a la població ocupada en el sector i a les persones aturades, així com resoldre la manca d’acreditació de la qualificació i de l’experiència. • Introduir elements de promoció professional i de reconeixement social. • Campanyes de màrqueting social per atreure a la població jove al sector. • Disposar d’una xarxa de suport i assessorament tècnic i psicològic per atendre les necessitats de les persones cuidadores, tant professionals com no professionals. CTESC- Desembre 2008

25. 7. CONCLUSIONS • Incrementar els recursos • Incrementar la professionalització i l’estabilitat del sector • Millorar les condicions de treball • Millorar la qualificació i la formació • Desenvolupament d’un sistema d’acreditació de la qualificació i l’experiència homologat a nivell europeu. • Millorar la promoció dels professionals. • Dignificar les professions relacionades amb la cura i atenció de les persones Millora de la qualitat del servei CTESC- Desembre 2008