MORAL

1. MORAL Erich Fromm (1900-1980), psicoanalista alemany i nacionalitzat als EEUU, diu que l’home és un ésser moral, dins de la seva llibertat és responsable d’ell mateix i del que fa. La llibertat humana fa que l’ésser humà tingui la capacitat de decidir i escollir. Pot decidir anar a favor de...en contra de...o abstenció. Anar a favor de les normes assumides És un ésser moral Anar en contra de les normes assumides, decideix de saltar-se-les És un ésser immoral Ara bé, no pot deixar d’actuar sense normes (acatant-les o violant-les) No pot ser amoral En el moment que decideixes...ets un ésser moral. La moral és el codi de normes que regulen l’acció individual i col·lectiva que es considera correctaen qualsevol tipus de comunitat.

2. José Luis López Aranguren (Ávila, juny 1909 – Madrid, abril 1996), professor de sociologia i d’ètica. Reprimit i separat de la seva càtedra per participar en una manifestació d’estudiants (1965). S’exilià als EEUU i l’any 1976 tornà a la seva càtedra de Madrid. Xavier Zubiri (desembre 1898 – setembre 1983) doctor en filosofia i teologia. La seva activitat com a professor i els seus estudis han influenciat en el pensament filosòfic hispànic. distingeixen la moral com a contingut i estructura La moral com a contingut Es refereix a les normes i principis que, segons una comunitat, regulen el comportament correcte...

3. La moral com a estructura La moral és un tret constitutiu de la naturalesa humana. El nostre propi caràcter lliure ens obliga a ser morals. La llibertat ens permet triar una cosa o una altre, però no ens permet no triar. Posseeix una sèrie de normes concretes d’acció (moral com a contingut), però també està obligat per la seva llibertat a acatar-les o no (moral com a estructura). Dins de la moral com a contingut, podem afirmar que és en l’actuar concret on es manifesta el caràcter moral de l’ésser humà. fomenta Accions concretes hàbits caràcter base de la naturalesa moral pot haver-hi una conversió “L’ethos, caràcter o personalitat moral va essent definit per mitjà de cadascun dels actes humans.. Amb cada nova possibilitat que ens apropiem, amb cada actuació d’un vici o una virtut, descrivim, corregim o subratllem trets del nostre caràcter. En cada acte hi ha dues dimensions: el que té en sí d’acte concret i aïllable, i la figura de felicitat que amb ell es defineix o que es contribueix a defi- nir. I, tanmateix, l’home veu amb més relleu l’acte i se sent més responsable d’ell que d’aquella figura que es va modificant gradualment a través dels actes successius, o que canvia bruscament en un instant, que és d’una vegada, sempre. En el primer cas, el passat es conserva i es reafirma sota forma habitual. El segon és el cas de conversió...” J.L.López Aranguren

4. Què és una norma moral ? Una norma és una regla que ens diu quina és la millor actuació possible en una circumstància determinada. Fa referència al món que hauria de ser, no al món que és... El món natural té un caràcter descriptiu, i els enunciats es fan en mode indicatiu. El món moral té un caràcter obligatiu, i els enunciats es fan en mode imperatiu. Ex. Món natural: els alumnes de 1r. Batxillerat sempre estan atents a classe. Món moral: els alumnes de 1r. Batxillerat han d’estar atents a classe. La norma té un caràcter d’obligació, però a la vegada de llibertat. llibertat Pots acatar o desentendre’t del que la norma mana obligatorietat social Les normes morals tenen una dimensió personal

5. Dimensió social Totes les comunitats tenen un codi de normes que regulen la convivència. Poden ser de manera explícita o implícita. Estan escrites, reconegudes en legislacions. Formen part del dret positiu = conjunt de normes que es recullen en una legislació. Formen part del dret natural. No està recollit en cap legislació. És el que considerem bo, just, correcte o no... Dimensió personal Una norma moral té sentit quan ens la creiem. Si no la creus, quan estàs infringint quelcom no ets conscient. S’ha d’interioritzar. Com ? A través de la consciència moral. És la que jutja la correcció o incorrecció de l’actuació d’un mateix. Alguns psicòlegs han estudiat el desenvolupament de la consciència moral i l’evolució de la forma en que l’individu es relaciona amb les normes.

6. Jean Piaget, psicòleg suïs i professor a la Universitat de Ginebra. (Neuchatel 1886 – Ginebra 1980) Lawrence Kohlberg, psico-pedagog de la Universitat de Harvard. ( 1927 – 1987 ) Per a ell, la maduresa física i psicològica no sempre comporta maduresa moral. Aquesta, s’assoleix quan hi ha coincidència i reconeixement que les normes que s’han d’assumir es justifiquen en virtut d’uns principis o valors universals. Hi ha, segons Kohlberg, sis estadis de procés o maduresa moral en tres nivells: NIVELLS: 1.- preconvencional 2.- convencional 3.-postconvencional

7. NIVELL ESTADIS 1.-social: EGOCENTRISME: incapacitat de pensar que altres perso- nes també tenen interessos. Les normes s’acaten per obediència i per por al càstig preconvencional 2.-social: INDIVIDUALISME: prenen consciència de que els altres també tenen interessos. Les regles només s’assumeixen si afavoreixen els propis interessos. Jo faig el bé quan aquest m’és útil. 3.-social: GREGARISME: ser conscient de les diferents perspec- tives i ser capaç de posar-te al lloc de l’altre. Es consideren normes allò que les persones properes esperen de nosaltres. convencional 4.-social: COMUNITARISME: complim les normes perquè són necessàries per a la comunitat. Cal acatar les normes que estan establertes socialment per pro- porcionar un bé general.

8. 5.-social: RELATIVISME:consciència de la pluralitat de les normes i valors. Hi ha moltes opinions, normes, principis, i només són legíti mes les que són fruit d’un acord que afavoreix a la majoria. postconvencional 6.-social: UNIVERSALISME : consciència que hi ha valors universals encara que les nor- mes socials puguin no coincidir. Les normes són escollides lliurament i racionalment, però res- ponen a principis i valors universals. Per tant, segons Kohlberg, LES NORMES QUE S’HAN D’ASSUMIR ES JUSTIFIQUEN EN VIRTUT D’UNS PRINCIPIS O VALORS UNIVERSALS.

9. ELS VALORS Una norma és digna de ser seguida si respon a un valor universal, que es qui en definitiva li dóna sentit. El valor que va sorgir en l’àmbit econòmic, ràpidament es va aplicar a tots els camps de l’activitat humana (valor estètic, religiós, jurídic...i sobretot moral). Es poden destacar dues característiques dels valors. - polaritat - caràcter ideal - Polaritat: A tot valor ( a nivell positiu ) li correspon un disvalor ( a nivell negatiu ). Ex. A la bellesa – lletjor; justícia – injustícia; bondat – maldat; salut – malaltia... - Caràcter ideal: Són les finalitats de les normes morals. És l’àmbit del que hauria de ser. És la última instància del que s’ha de seguir, malgrat que a vegades o moltes no s’aconsegueix. Ex. El respecte a la vida. En la realitat continuen els maltractaments, les tortures, els assassinats, les execucions...

10. Els valors varien d’una cultura a una altra. Són universals els valors ? Si no són universals, són, en realitat, valors ? Són subjectius i particulars de cada època i cultura ? Han de romandre intactes durant el temps i l’espai ? Són objectius ? Sobre aquests aspectes hi ha dues teories que inten- ten donar una resposta: 1.- teoria objectivista dels valors 2.- teoria subjectivista dels valors 1.- teoria objectivista dels valors Considera que els valors no els inventa l’ésser humà, sinó que els descobreix en el que l’envolta, els intueix. Max Scheler ( Munich, 1874-1928), professor de la Universitat de Colònia. La possibilitat de conèixer els valors depèn de la cultura, educació i la capacitat de cada subjecte moral. La diversitat de valors sorgeix de la diversitat de capa- citats per a descobrir-los.

11. 2.- teoria subjectivista dels valors No hi ha valors objectius i universals. Tot depèn de l’apreciació subjectiva de cada persona o grup cultural. Jean-Paul Sartre (1905-1980) considera que l’ésser humà és un ésser lliure que està condemnat a crear-se i inventar-se els seus propis valors. Per tant, la diversitat de valors no és una simple aparença, sinó que és una conseqüència de la llibertat humana i de la diversitat de caràcters, gustos, preferències. .. de les diferents persones i cultures. Vivim, com a vegades s’ha dit, un moment de crisi de valors ? Vivim en una època de decadència moral ? La prosperitat econòmica, la posició social, la comoditat...ha fet oblidar valors morals com la solidaritat, la concòrdia, la igualtat social...? La crisi (canvi radical), però, pot ser utilitzada en un sentit negatiu o positiu... De manera crítica cadascú ha de reflexionar sobre aquesta qüestió, si realment vivim un període de crisi moral...

12. L’ÈTICA És pot considerar que l’ètica és una mena de filosofia moral, que té com a objecte d’estudi els codis morals concrets (la seva validesa, legitimació, fonamentació...) Ètica és qualsevol reflexió crítica sobre el comportament moral. Hi ha diverses teories ètiques que intenten fonamentar la moral, és a dir, justificar-ne la validesa i la legitimitat. Tipus d’ètica Material: ens diu el què hem de fer per accedir al bé. Formal: ens diu com hem de fer-ho, com actuar correctament. Ens assenyala el camp correcte d’actuació. Autònoma: ens diu que jo mateix tinc la capacitat per establir les pròpies normes i valors. Heterònoma: tenim interioritzats una sèrie de normes i valors. Ens venen donats des de fora i les acatem. Teleològica: ens diu que les accions són correctes si tenen conseqüències útils o bones. Deontològica: les accions i les normes són correctes per elles mateixes perquè compleixen amb el nostre deure.

13. Cognitivista: estem capacitats de saber el què està bé i què he de fer d’una manera racional. No cognitivista: no és possible justificar racionalment les normes morals perquè no es basen en res que pugui ser conegut intel·lectualment. Sorgeixen d’emo- cions i sentiments. PRINCIPALS TEORIES ÈTIQUES Intel·lectualismemoral Si coneixes el bé, el faràs. Qui desconeix en què consisteix el bé, actua immoralment. Sòcrates (filòsof grec, Atenes 470 a. C. – 399 a. C. ) concep la moral com un saber. Per a Sòcrates, el bé és objectiu i universal. No hi ha homes dolents, sinó homes ignorants. Eudemonisme Segons aquesta teoria la felicitat (eudemonia) és la finalitat màxima de la vida humana. El problema és que tothom la concep d’una manera diferent, a la seva manera.

14. Aristòtil (384 a. C. – 322 a. C. ) diu que tots estem d’acord que el màxim és la felicitat, però tots entenem diferents coses per a la felicitat. El que dona sentit a les coses és la seva finalitat. La finalitat màxima per l’ésser humà és l’activitat racional, l’exercici teòric de la raó en el coneixement de la natura i de Déu. L’hedonisme Hedone = plaer. Es considera hedonista qualsevol doctrina que identifica el plaer amb el bé. Però, què és el plaer ? Els cirenaics Aristip de Cirene (435-356 a. C. ) deia que “qualsevol plaer és elbé”. gaudir sensorial. El plaer és una cosa sensual i corporal...no com una fruïció intel·lectual o com absència del dolor. Els epicuris Epicur de Samos (341-270 a.C.) considera que el plaer = absència del dolor. S’ha de cercar absència de neguit en l’ànima. Tot ésser humà ha d’aconseguir la serenitat i tranquil·litat de l’ànima. Només es pot arribar a través de la saviesa. L’home savi és el que és capaç de no deixar-se enganyar pels plaers aparents. És el que aconsegueix un càlcul exacte de plaers...

15. L’estoicisme