LLOGUER SOCIAL VS. ESPECULACIÓ

1. LLOGUER SOCIAL VS. ESPECULACIÓ 14 JULIOL 2007 UPEC Dr. Juli Ponce Solé

2. EL “CAS ESPANYOL” • DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL I URBANÍSTIC “INSOSTENIBLE”: LA INTERVENCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA: • “...con frecuencia, un expolio de la propia comunidad y de su patrimonio cultural, el “enladrillado” del litoral, la destrucción de unas fauna y flora frágiles y el enriquecimiento masivo de una pequeña minoría a expensas de la mayoría”. • LA “CRISIS D´HABITATGE” ARRIBA FINS A L´ORGANITZACIÓ DE NACIONS UNIDES: LA “NOTA PRELIMINAR” DEL RELATOR ESPECIAL D´HABITATGE DE JUNY DE 2007: • “la especulación en vivienda ha sido la mayor fuente de beneficios extremos de los cuales sólo grandes promotores se han beneficiado” • “revisión fundamental de las políticas públicas económicas y sociales que han tenido impacto en la vivienda” • “una aproximación desde los derechos humanos a la vivienda” • “reflexionar seriamente sobre el funcionamiento del mercado, incluso interviniendo si es preciso para controlar la especulación sobre el suelo y la propiedad” con urgencia.

3. QUÉ ESTÀ PASSANT? • FENÒMENS ECONÒMICS I SOCIALS: DE LA “FI DE LA CLASSE MITJA”, PASSANT PELS “MILEURISTES”, FINS A LA IMMIGRACIÓ. UN PANORAMA QUE RECORDA (EN PART) LA FI DEL SEGLE XIX I L´INICI DEL SEGLE XX: DE LA “QUESTIÓ SOCIAL” A LA “QUESTIÓ URBANA” • LA “CIUTAT DIFUSA” (URBANALITZACIÓ) I LA SEGREGACIÓ URBANA • A Catalunya, la Memòria de l´avantprojecte del que ara és la Llei 2/2004, de 4 de juny, de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, assenyalava, seguint dades del Pla Territorial Metropolità, que de les 39.110 Ha. destinades a usos residencials a la regió metropolitana de Barcelona, 21.669 estan afectades en diversos graus per dèficits de qualitat urbana (el 55% del sòl residencial metropolità, on viu la meitat de la població de Catalunya), acompanyats sovint “per una acusada problemàtica social: envelliment, baix nivell de renda, baix nivell educatiu, pèrdua de població i concentració de grups amb necessitats especials”. Aquesta problemàtica sembla ser més greu en una sèrie de barris que representen uns 180.000 habitatges i una població de 400.000 habitants. • PREU INACCESSIBLE PER MOLTES PERSONES I FAMILIES DEL LLOGUER (ESCÀS) I DE LA COMPRA D´HABITATGES (I FORT ENDEUTAMENT) I ESPECIALITZACIÓ DEL TERRITORI, AMB BARRIS “EN DIFICULTAT”: ALGUNES DE LES CONSEQUÈNCIES ASSOCIADES...

5. QUE S`ESTÀ FENT? • LA UNIÓ EUROPEA: LES COMPETÈNCIES COMUNITÀRIES, ELS DINERS I EL DRET A LA CIUTAT. • ALTRES PAISSOS DEL NOSTRE ENTORN. • HABITATGE ASSEQUIBLE, POTA FORT DE L´ESTAT DEL BENESTAR • MESCLA SOCIAL COM ANTÍDOT DE LA SEGREGACIÓ URBANA • L´ESTAT ESPANYOL • ALGUNES DADES SOBRE LA MINSA INVERSIÓ HISTÒRIA EN MATÈRIA D´HABITATGE I EL BIAX D´AQUESTA CAP A LA PROPIETAT MITJANÇANT DEDUCCIONS FISCALS. • UNA MOLT RECENT PREOCUPACIÓ PER LA COHESIÓ SOCIAL I TERRITORIAL • ALTRES CC.AA: PAÍS BASC I ARAGÓ. • NOSALTRES: LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES EN MARXA EMMARCADES PER LA LEGISLACIÓ URBANÍSTICA (ELS PATRIMONIS PÚBLICS DE SÒL I LES RESERVES), LA LLEI DE BARRIS EN DIFICULTAT (LA “UCI” URBANA) I EL PROJECTE DE LLEI PEL DRET A L´HABITATGE

6. ESTRUCTURA PONÈNCIA: • 1) DETERMINACIÓ DEL TÍTOL DE LA TAULA RODONA • LLOGUER “SOCIAL”? • ESPECULACIÓ? • ÚNICA MANERA DE LLUITAR CONTRA L´ESPECULACIÓ? • ALTRES FÒRMULES DE DISPOSAR D´ALLOTJAMENT (COMPRA, DRET DE SUPERFICIE...) SERVEIXEN PER LLUITAR CONTRA L´ESPECULACIÓ? • 2) ACTIVITAT PÚBLICA, ACTIVITAT PRIVADA I DRET • L´ACTIVITAT PÚBLICA NO SEMPRE HA DE COMPORTAR DESPESA...L´EXEMPLE DE LA TREVA HIVERNAL FRANCESA. • ELS PRIVATS TAMBÉ SÓN VINCULATS PEL RESPECTE AL DRET A L´HABITATGE: DEL MOBBING I ALTRES QÜESTIONS... • 3) UN GIR COPERNICÀ? L´HABITATGE COM A SERVEI PÚBLIC O SERVEI D´INTERÈS GENERAL • 4) CONSEQUÈNCIES PRÀCTIQUES • RESERVES URBANÍSTIQUES DE SÒL PER HABITATGE PROTEGIT I TERMINI DE QUALIFICACIÓ D´AQUEST • PERSONES SENSE LLAR I ALTRES NECESSITATS I HABITATGES DOTACIONALS • UN SERVEI PÚBLIC AL SERVEI DE LES PERSONES: COORDINACIÓ I COL.LABORACIÓ ENTRE ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I PAPER LOCAL: L´HABITATGE ASSEQUIBLE NO SEGREGAT ÉS UN INTERÈS SUPRALOCAL. EN ESPECIAL, EL FENÒMEN METROPOLITÀ.

7. 1) DETERMINACIÓ DEL TÍTOL DE LA TAULA RODONA • LLOGUER “SOCIAL”? • EL CONCEPTE D´HABITATGE “ASSEQUIBLE”: NO HA DE SER NECESSÀRIAMENT PÚBLIC. COL.LABORACIÓ PUBLIC-PRIVAT. • ESPECULACIÓ? • EL MANDAT CONSTITUCIONAL DE LLUITA CONTRA L´ESPECULACIÓ • ÚNICA MANERA DE LLUITAR CONTRA L´ESPECULACIÓ? • NO ENFRONTAR COMPRA (I ALTRES MANERES D´ADQUIRIR PROPIETAT) VS. LLOGUER EN LA LLUITA CONTRA L´ESPECULACIÓ • ALTRES FÒRMULES DE DISPOSAR D´ALLOTJAMENT (COMPRA, DRET DE SUPERFICIE...) SERVEIXEN PER LLUITAR CONTRA L´ESPECULACIÓ? • SI, EL SEU ÚS DEPEN DE LES CIRCUMSTÀNCIES I D´UNA POLÍTICA PÚBLICA INTEL.LIGENT D´HABITATGE. NECESSITAT DE COMBINAR, TOT REFORÇANT EL LLOGUER ASSEQUIBLE.

8. 2) ACTIVITAT PÚBLICA, ACTIVITAT PRIVADA I DRET • PER QUÈ SERVEIX EL DRET? DRET, ECONOMIA I POLÍTIQUES PÚBLIQUES. • L´ACTIVITAT PÚBLICA NO SEMPRE HA DE COMPORTAR DESPESA PÚBLICA... • LA FALÀCIA DE LA CONTRAPOSICIÓ ENTRE DRETS CIVILS I POLÍTICS I DRETS SOCIALS • LA REGULACIÓ (QUE NO TÉ COST 0) TAMBÉ ÉS ÚTIL • ELS PRIVATS TAMBÉ SÓN VINCULATS PEL RESPECTE AL DRET A L´HABITATGE: DEL MOBBING I ALTRES QÜESTIONS... • L´EFICÀCIA DELS DRETS CONSTITUCIONALS I ESTATUTARIS ENTRE PRIVATS. UNA QÜESTIO IDEOLÓGICA, SOLUCIONADA PER LA NOSTRA CONSTITUCIÓ I EL NOSTRE ESTATUT, D´ACORD AMB LA JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL • UN EXEMPLE: ESPECULACIÓ, LLOGUER I MOBBING

9. 3) UN GIR COPERNICÀ? L´HABITATGE COM A SERVEI PÚBLIC O SERVEI D´INTERÈS GENERAL • UNA CATEGORIA IDEOLOGICA, AMB CONSEQUÈNCIES TÈCNIQUES • ELS PROBLEMES ACTUALS I LA PESADA HERÈNCIA HISTÒRICA • LA UE AJUDA: L´HABITATGE SOCIAL COM A SERVEI D´INTERÈS GENERAL. CONSEQUÈNCIES. • DRET A L´HABITATGE I SERVEI PÚBLIC D´HABITATGE: L´APROXIMACIÓ A LA SANITAT O L´EDUCACIÓ • ARTICULACIÓ TÈCNICA: DECLARACIÓ LEGAL I CONSEQUÈNCIES.

10. 4) CONSEQUÈNCIES PRÀCTIQUES • RESERVES URBANÍSTIQUES DE SÒL PER HABITATGE PROTEGIT I TERMINI DE QUALIFICACIÓ D´AQUEST • ESTÀNDARS LEGALS PER HABITATGE PROTEGIT • ALGUNES QÜESTIONS PER COMPRENDRE MILLOR... • PARADIGMES DELS JURISTES • ...I BATALLES POLÍTICO-ECONÒMIQUES...SENSE DADES EMPÍRIQUES RELLEVANTS • LA NOVA LS 2007 • PERSPECTIVA COMPETENCIAL: PROBLEMES • PERSPECTIVA MATERIAL • RÈGIM JURÍDIC: DE PERCENTATGES I LOCALITZACIONS • RÈGIM TRANSITORI: HA DE MODIFICAR CATALUNYA LA SEVA LEGISLACIÓ?

11. LA IMPORTÀNCIA DE LA DETERMINACIÓ DEL CONTINGUT I LA DURADA DE LES RESERVES: • TIPUS D´HABITATGE PROTEGIT • TIPUS D´UTILITZACIÓ DE L´ALLOTJAMENT (DRET DE SUPERFICIE, LLOGUER, COMPRA, VENDA A CARTA DE GRÀCIA...). • DURADA DE LA QUALIFICACIÓ DE L´HABITATGE COM A HABITATGE PROTEGIT? • DOS MODELS POSSIBLES: • EL TRADICIONAL: LA INVERSIÓ PÚBLICA PERMET L´OBTENCIÓ DE PLUSVÀLUES AL COMPRADOR DE HPO, MITJANÇANT LA DESQUALIFICACIÓ RÀPIDA I LA VENDA EN EL MERCAT LLIURE (PROMOCIÓ SOCIAL O “PELOTAZO” PROLETARI?) • EL FUTUR? L´HABITATGE PROTEGIT FORMA PART D´UN SERVEI PÚBLIC, • CAL UN PARC ESTABLE RELLEVANT I NO SEGREGAT. EN CONSEQUÈNCIA, DES D´UNA VISIÓ DE L´HABITATGE COM A BÉ D´ÚS, • LA QUALIFICACIÓ HA DE SER LLARGA (TOTA LA VIDA ÚTIL DE L´HABITATGE? REFLEXIÓ SOBRE LES RESERVES I LA CONTRIBUCIÓ DE LA COMUNITAT) • I S´HA DE TENDIR A INTRODUIR USOS BASATS EN EL LLOGUER O EL DRET DE SUPERFÍCIE. FLEXIBILITAT APRESA DE LES LLIÇONS EUROPEES PRIVATITZADORES. • L´INFORME DEL CONSELL DE TREBALL ECONÒMIC I SOCIAL DE CATALUNYA DE 2005: DUES VISIONS IRRECONCILIABLES?

12. PERSONES SENSE LLAR I ALTRES NECESSITATS I HABITATGES DOTACIONALS. • LA NOVETAT DELS HABITATGES DOTACIONALS: UNA EXPRESSIÓ CLARA DE SERVEI PÚBLIC • LA SITUACIÓ A ALTRES CC.AA: EL SERVEI MÍNIM OBLIGATORI PER POBLACIÓNS DE 20.000 O MÉS HABITANTS EN EL CAS BASC • LA DISCRECIONALITAT MUNICIPAL A CATALUNYA AVUI EN AQUEST TEMA • EL PROJECTE DE LLEI DEL DRET A L´HABITATGE: UN PAS TÍMID LLUNY D´ALTRES MODELS.

13. UN SERVEI PÚBLIC AL SERVEI DE LES PERSONES: COORDINACIÓ I COL.LABORACIÓENTRE ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I PAPER LOCAL: L´HABITATGE ASSEQUIBLE NO SEGREGAT ÉS UN INTERÈS SUPRALOCAL • A) PLANIFICACIÓ DE L´HABITATGE I AUTONOMIA LOCAL. ARRIBEM TARD A CATALUNYA.... • EL PROJECTE DE LLEI DEL DRET A L´HABITATGE • L´HABITATGE EN GENERAL I L´ASSEQUIBLE EN PARTICULAR NO SEGREGAT I EQUILIBRAT TERRITORIALMENT ÉS UN FACTOR DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I UN INTERÈS SUPRALOCAL A PROTEGIR • EL PLA TERRITORIAL SECTORIAL I LES RESERVES PER HABITATGE PROTEGIT • L´OBJECTIU DE SOLIDARITAT URBANA • DRET A L´HABITATGE I OBLIGACIONS DE RESULTAT • MUNICIPIS DE MÉS DE 3000 HABITANTS HAN DE DISPOSAR EN 20 ANYS D´HABITATGES SOCIALS EN UN PERCENTATGE NO INFERIOR AL 15% DEL TOTAL D´HABITATGES PRINCIPALS EXISTENTS • EL PAL I LA PASTANAGA: EL FONS DE SOLIDARITAT URBANA • L´EMPADRONAMENT PER OPTAR A HPO: ENTRE L´AUTONOMIA MUNICIPAL I LA DISCRIMINACIÓ INDIRECTA AMB PERJUDICI DE LA LLIBERTAT DE FIXAR RESIDÈNCIA.

14. B) ÀREES METROPOLITANES I PLANIFICACIÓ TERRITORIAL, URBANÍSTICA I D´HABITATGE • L´ESTAT DE LA QÜESTIÓ: LA STC 51/2004. LA MANCA DE PLA TERRITORIAL PARCIAL POT SUPOSAR UNA VULNERACIÓ DE L´AUTONOMIA LOCAL PER INACTIVITAT • EAC I ÀREES METROPOLITANES: ENS LOCAL SUPRAMUNICIPAL • LA “PARADOXA” DE LES ÀREES METROPOLITANES: EVITEN EL “SALT DE NIVELL”, DONAT QUE NO TOT INTERÈS SUPRALOCAL HA DE SER AUTONÒMIC O ESTATAL. • RESPOSTES AL FET METROPOLITÀ: • FUNCIONALS: ELS NOUS PLANS TERRITORIALS • INSTITUCIONALS: • FÒRMULES DE TIPUS ASSOCIATIU: EL NOU CONSORCI DE L´HABITATGE DE L´ÀREA METROPOLITANA I ALTRES EXEMPLES FORA DE BARCELONA • AUTORITAT METROPOLITANA AMB COMPETÈNCIES EN MATÈRIA DE REGULACIÓ DE L´ÚS DEL SÒL, INCLOENT HABITATGE • EL LLIBRE BLANC DE L´HABITATGE DE BARCELONA • L´INFORME URBANISME, HABITATGE I COHESIÓ SOCIAL • LA NECESSÀRIA COORDINACIÓ DE FUTURES NOVETATS LEGISLATIVES AMB LA NORMATIVA D´ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME