UNITAT 1

1. UNITAT1 L’ORIGEN DE LA FILOSOFIA OCCIDENTAL

2. ÍNDEX • LA GRÈCIA ANTIGA • ORIGEN DE LA FILOSOFIA • DEL MITE AL LOGOS • ELS TEMES DE LA FILOSOFIA GREGA • ELS FILÒSOFS DE MILET (SEGLE VI aC) • ELS PITAGÒRICS (SEGLE VI aC) • HERÀCLIT I PARMÈNIDES (SEGLE V aC) • HERÀCLIT D’EFES • PARMÈNIDES D’ELEA • ELS FILÒSOFS PLURALISTES (SEGLE V aC) • ELS ATOMISTES (SEGLE V aC) • ELS SOFISTES • ELS SOFISTES I EL LLENGUATGE • SÒCRATES (470 – 399 aC) • EL MÈTODE SOCRÀTIC • ENLLAÇOS Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental

3. LA GRÈCIA ANTIGA Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental La filosofia occidental sorgeix cap al segle vi aC a les pròsperes ciutats de la costa de Jònia, a l’Àsia Menor, al sud d’Itàlia i en la Sicília actual.

4. ORIGEN DE LA FILOSOFIA Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental Una sèrie de circumstàncies socials i culturals van afavorir el naixement de la filosofia a Grècia.

5. Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental • Els mites són narracions extraordinàries que justifiquen fets extraordinaris i que generalment es refereixen als orígens del món i de l’ésser humà. Els mites solen estar protagonitzats per déus. • Les explicacions mítiques són pròpies d’un pensament arcaic, previ a la manera de pensar lògica, capaç de “donar un sentit” racional al món (logos). • El pas del mite al logos constitueix el naixement de la filosofia, com a superació del pensament mític. La filosofia i la ciència deixen de banda els déus, es basen en observacions i es caracteritzen per l’actitud crítica. • L’actitud crítica consisteix a qüestionar aquelles explicacions que resulten insatisfactòries i a oferir una alternativa basada en arguments. DEL MITE AL LOGOS

6. Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental ELS TEMES DE LA FILOSOFIA GREGA Posteriorment parlarem d’un període metafísic (Plató i Aristòtil), segle vi aC, i d’un període ètic (escoles hel·lenístiques), segles vi-i aC.

7. ELS FILÒSOFS DE MILET (SEGLE VI aC) Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental Els primers filòsofs es pregunten per la natura: el seu origen, substrat i causa (arkhé) i ofereixen respostes generals sense invocar els déus.

8. Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental ELS PITAGÒRICS (SEGLE VI aC) L’escola pitagòrica, fundada per Pitàgores a Crotona (sud d’Itàlia), va conrear la matemàtica i la filosofia en un clima de religiositat i misticisme.

9. HERÀCLIT I PARMÈNIDES (SEGLE V aC) Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental Heràclit i Parmènides coincideixen a deixar de banda la qüestió de l’arkhé, per centrar-se en la raó oculta que organitza i dóna sentit a la realitat. • La pluralitat • El canvi • L’aparença Sentits Coneixement Realitat • La unitat • Allò permanent • Allò que és Raó

10. HERÀCLIT D’EFES Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental • Pertany a la tradició empirista dels filòsofs de Milet. És favorable a l’observació i l’experiència. • Segons Heràclit la realitat és plural i està subjecta a canvis constants. Tot canvia i res roman (esdevenir), com el foc. • Tot i això considera que darrere d’aquesta pluralitat hi ha un principi rector, la raó de ser de les coses o logos, del qual participa la nostra raó i el coneixement del qual ens permet entendre la realitat. • La raó pot descobrir la llei que regeix els canvis: tot és un i el mateix, en esdevenir constant. I el motor del canvi és la lluita de contraris.

11. PARMÈNIDES D’ELEA Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental • Deixeble de Xenòfanes i dels pitagòrics, Parmènides planteja la qüestió de la realitat i el canvi des de les exigències lògiques del llenguatge. • En efecte, si la realitat és (l’ésser), no pot haver-hi canvi, que suposaria deixar de ser o passar a ser una altra cosa diferent. La raó ho demostra, per tant, la informació que ofereixen els sentits és falsa. • Així doncs: • No hi ha pluralitat d’éssers; l’ésser és únic, inengendrat, etern. • No hi ha canvi; l’ésser és immòbil, idèntic a si mateix, immutable. • Els qui pensin el contrari, s’equivoquen, perquè van contra la lògica. • Conclusió: el mateix és pensar i ser.

12. ELS FILÒSOFS PLURALISTES (SEGLE V aC) Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental Troben la solució al monisme de Parmènides i a l’esdevenir d’Heràclit proposant que la realitat està composta per més d’un element bàsic, encara que els elements són eterns i romanen malgrat els canvis.

13. ELS ATOMISTES (SEGLE V aC) Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental En la línia dels filòsofs pluralistes, Leucip i Demòcrit defensen que la realitat (l’ésser) està composta per àtoms infinits (el ple) i per l’espai en què es mouen (el buit). L’ànima humana també està formada per àtoms, d’aquí que pugui percebre el món i arribar a comprendre’n les transformacions.

14. ELS SOFISTES Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental Durant el segle v aC (segle de Pèricles), Atenes es va convertir en el centre polític i cultural del món.

15. ELS SOFISTES I EL LLENGUATGE Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental Segons els sofistes, el llenguatge és una convenció, no hi ha un referent únic darrere les paraules. D’aquí que la veritat del que es diu només es fonamenti en el subjecte emissor. Des d’aquesta posició, van afavorir el subjectivisme, l’escepticisme i el relativisme. Algunes conseqüències: les lleis de la ciutat són convencionals; la justícia és relativa; la veritat és inabastable.

16. SÒCRATES (470 – 399 aC) Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental Atenenc i contemporani dels sofistes, mestre –com ells– de la paraula, se’n diferencia perquè: • És contrari al subjectivisme, a l’escepticisme i al relativisme. • La seva posició és dogmàtica: creu que existeix la veritat absoluta i el bé absolut i que poden ser coneguts. • Segons la seva opinió, qui sap la veritat i coneix el bé, no farà servir el llenguatge per mentir i actuarà de la manera adequada. • Defensa l’intel·lectualismemoral: “El saber és la virtut”. “Ningú no obra malament expressament” • Creu que la veritat i el bé es poden aprendre seguint un mètode de pensament que ell mateix ha ideat.

17. EL MÈTODE SOCRÀTIC Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental • Sòcrates proposa com a mètode reflexionar sobre els propis continguts mentals, a partir d’una pregunta senzilla del tipus “què és?” • Què és la veritat? Què és la justícia? Què és el bé? Són preguntes que persegueixen un concepte: la forma universal que fa servir la ment per sintetitzar la diversitat i mutabilitat de les coses sensibles. • Sòcrates creu que és possible arribar a aquest coneixement universal perquè, segons la seva opinió, es troba ocult en el fons de l’ànima humana. • El seu mètode consta de tres parts: • - La ironia: reconèixer la pròpia ignorància. • - La maièutica: avançar cap a la veritat mitjançant el diàleg. • - La definició: aconseguir una veritat universal i necessària, admesa per tothom i a la qual la raó atorga fonament. • L’actitud i el mètode socràtic no van agradar als seus contemporanis, que el van acusar davant els tribunals i el van condemnar mort.

18. Unitat 1. L’origen de la filosofia occidental ENLLAÇOS • Filosofia grega • Sofistes • Apologia de Sòcrates