640 likes | 814 Views
Objectius del control reproductiu. - Millora dels índex reproductius - Millora de les produccions - Millora genètica del ramat - Millora de comercialització - Conservació de races en extinció - Millora de la gestió de l’explotació - etc…. IMPORTÀNCIA DEL CONTROL REPRODUCTIU.
E N D
Objectius del control reproductiu - Millora dels índex reproductius - Millora de les produccions - Millora genètica del ramat - Millora de comercialització - Conservació de races en extinció - Millora de la gestió de l’explotació - etc…
IMPORTÀNCIA DEL CONTROL REPRODUCTIU PARÀMETRES REPRODUCTIUS FECUNDITAT (F) o rendiment del ramat= f x p F= nº animals nascuts / nº ♀ en reproducció FERTILITAT (f) f= nº ♀ gestants / nº en reproducció PROLIFICTITAT (p) p= nº nascuts vius o abortaments / nº ♀ parides o abortades ÍNDEX DE NO RETORN nº que no repeteixen zel tras munta x 100 nº ♀ muntades INTERVAL ENTRE PARTS INTERVAL PART-COBRICIÓ % DETECCIÓ DE ZELS nº zels detectats / zels manifests no silents Nº CRIES DESLLETADES
En funció dels objectius de l’explotació, hem de considerar: • Potencial reproductiu dels diferents genotips (raça,aptitud, índex productius, etc) • Disponibilitat de recursos per a la producció (pastures conreades o naturals, distribució de la pluja, disponibilitat d’aigua i aliments, espais, medi ambient, etc) • Nivell educatiu dels ramaders (actitud, interès per progressar, disposició al canvi, etc) • Cost de la tecnologia
CONTROL REPRODUCTIU EN PETITS REMUGANTS • Desenvolupament del potencial del mascle • Desenvolupament del potencial de la femella • Maneig reproductiu del ramat Avaluació de la fertilitat Sincronització de zels Control i Detecció del zel Munta controlada o Inseminació Artificial Diagnòstic precoç de gestació Trastorns reproductius
Factors que afecten la fertilitat • fotoperiode • clima • efecte mascle • nutrició (flusing) • transtorns reproductius Oví - Factors mediambientals que provoquen mortalitat embrionària i infertilitat - Malalties infeccioses que causen infertilitat, abortaments i mort perinatal Cabrum: - Intersexualitat (caràcter acorne)o hermafroditisme - Pseudogestació - Abortament infecciòs
Maneig Reproductiu del mascle • Pubertat • Producció seminal • Comportament sexual i fertilitat del mascle • Problemes patològics del aparell genital • Maneig dels sementals • Realització de la cobrició • Desenvolupament de tot el potencial reproductiu Tractaments ambientals,nutricionals i hormonals recollida i procesament del semen valoració del semen congelació/descongelació del semen Inseminació artificial
Pubertat • Aparició entre 12-20 setmanes de edat - raça - pes viu (nutrició) - estació • Canvis - increment del diàmetre testicular i producció spz - alliberament de les adhesions del penis - comportament sexual + intens Pubertat fisiològica ≠ maduresa sexual
Producció seminal Relació con el volum testicular ♂ adult 10-20 millions spz/gr testicle Efecte del fotoperiode (raça i latitud) primavera: ↑ nº spz anormals, ↓ nº producció spz ►↓↓ fertilitat Efecte de la temperatura producció spz requereix tª 5-6ºC inferior tª corporal depend de la intensitat i temps i de la raça Efecte de nº de ejaculats sobre la fertilitat Producció seminal determinada independent del nº cubricions a ↑↑ cubricions ►↓↓ nº spz/ejaculat ► fertilitat
Comportament sexual del ♂ • Genètica - individual i racial • Variacions estacionals en l’activitat sexual - fotoperiode +: ↓ alliberament de testosterona - temperatura • Preferència per determinades femelles - ovelles dominants i adultes • Competència entre mascles - experiència, maneig, dominància • Efecte del percentatge de mascles paràmetre molt influient de la fertilitat • Avaluació de la libido
Avaluació de la libido i fertilitat del ♂ • Libido o resposta davant una ♀ en zel olfateigs, flehmen s’acosta lateralment patades emissió de sorolls... • Munta/Còpula con/sin ejaculació (cop de runyó) • Edat • Ambient inadequat • Anomalies congènites i/o endocrines • Dolor en patologies • Preferències • Males experiències • Ordre jeràrquic • Inexperiència
Problemes patològics als genitals Epididimitis contagioses (Brucella ovis) Orquitis (Brucella, estafilococs..) altres alteracions testiculars congènites o adquirides criptorquídia hipoplàsia degeneracions testiculars patològiques o traumàtiques.. palpació testicular Balanoposititis (per patògens del estable i munta entre mascles) esquilar la zona ventral, vigilar l’estat del penis, rentar les ferides i aplicar Ab i pomades cicatritzants Urolitiasis (per dieta desequilibrada amb excés de gra) substituir gra per ferratges afegir sal per a incrementar consum d’aigua Altres problemes patològics: Coixeres, desnutrició,etc...
Maneig dels sementals • Exploració periòdica dels testicles • Allotjament locals espaiosos, ventilats i no calorosos separats de les femelles • Alimentació mascle jove subalimentat: retard en pubertat mascle adult subalimentat : ↓volum testicular, espermatogènesis, libido excés d’engreixament: dificultat per la munta i ↑ spz anormals Corrector vitamínic-mineral adequat • Elecció de los futurs reproductors Bones condicions sempre, no només en la cobrició
Elecció de los futurs reproductors • Difícil predir la fertilitat de mascles joves • Per la seva aptitud productora • Per la seva aptitud reproductora Comportament sexual Inspecció física de los genitals externs Anàlisi de la qualitat seminal Valoració de l’estat general Maneig i interaccions socials Historial reproductiu Identificació de ♂ amb baixa fertilitat
Compra de sementals Lliures de brucelosi, salmonelosi clamidiasi. Exploració del aparell reproductor Exemplars de major volum testicular (En cas de mascles de races no locals, adaptats al clima) Utilització de mascles joves (18-24 mesos) Menor eficàcia sexual Dominància dels adults sobre els joves Menor capacitat fecundant i nº spz Augmentar la proporció de mascles si són joves
Quants mascles es necessiten en un ramat? El nº de mascles necessaris depèn - de la raça i l’edat joves o de creuement industrial: 50% més que adults de races locals - del tipus de cubrició cubricions llargues (3 mesos): 1-2 mascles/100 femelles cubricions curtes (6 setmanes): 5-6 mascles adults/100 femelles 3 parts/2 anys: mínim 3-4 sementals /100 ovelles Avantatges de tenir un elevat nº de mascles - ↑ possibilitats de fecundació - ↓ fracàs en cas de mascles inactius - ↓ consanguinitat - Cost de manteniment d’un mascle és baix Normalment és escas (1.5-2♂/100♀)
Maneig Reproductiu de la femella • Pubertat • Activitat sexual de la cabra i de l’ovella adulta • Detecció i/o sincronització de zels • Maneig de les femelles en cubrició • Diagnòstic precoç de la gestació • Sincronització i control del part • Puerperi • Duració i maneig durant la lactació • Anoestre estacionari i de lactació Sincronització de zels Inseminació Artificial Transferència d’embrions Conservació i manipulació embrionària
Pubertat • Factors que influeixen sobre l´aparició - raça - pes i/o condició corporal 60% del pes adult) - alimentació ràpid creixement, no sobrealimentació - època de naixement nascudes a finals de la tardor • Caràcters reproductius de la femella jove - menor fertilitat menys comportament sexual, més ovulacions infèrtils - major mortalitat perinatal parts distòcics, menor comportament maternal, cries menys viables, major nº d’abortaments infecciosos menys immunitzades
Activitat sexual de la femella adulta • Aparició de la pubertat: 5-9 mesos • Duració del cicle sexual: 17 dies (16-19) al ovella ; 20-21 dies a la cabra • Duració del zel: 34–38 h en cabres, 24–36 h en ovelles - raça (major en races prolífiques) - edat (menor en joves) - presencia permanent del mascle (menor) • Comportament sexual actiu - reclamen el mascle - competència entre elles - edat i raça i espècie • Ovulació: 24-32h del inici del zel (ovella) 30-36h inici del zel (cabra) • Tasa d’ovulació - raça i edat - època de l’any (major a l’octubre) - maneig (hormones, efecte mascle o flushing)
Maneig de les femelles en cubrició • Identificació de l’entrada en la pubertat • Identificació de pes i edat òptims per a cobrir • Reconeixement i separació de ♀♀ en zel • Retirada de esponges en zels sincronitzats • Preparació de la femella per la munta. • Sobrealimentació per a flushing Cubricions dirigides a mig zel (1º passar els receles) Separar les joves de les adultes Evitar l’estrès, presències estranyes, canvis durant un mes Mantenir el flushing 3 setmanes després de la cubrició
Introducció de femelles joves a reproducció • Alimentació cuidada durant tot el periode prepuber • No abans del 2/3 del pes viu adult • Preferible nascudes a la tardor (mares prenyades a la primavera) • Important el pla de vacunacions per evitar abortaments • Brucel·la als 3-5 mesos • Clamidiosi als 7 mesos • Salmonelosi durant la gestació Avançar la edat reproductiva amb tractaments hormonals a la primavera • Objectiu: cobrir a 7–8 mesos d’edat, 1er naixement a l’any d’edat • reduir costos de manteniment • escurçar interval generacional • increment del progrés genètic • increment de la vida productiva
Detecció de zels Oví: Simptomes molt poc marcats en absència del mascle ↑ excitabilitat, bels, ↓ producció de llet Reflex d’ immobilitat i acceptació del mascle Vulva edematosa, vermella, moc abundant i tèrbol Mètodes poc útils en grans ramats. • Preparació de mascles receles amb marcadors • Vasectomitzats • Arneses o mandil • Desviació del penis Cabrum: Precedit pel proestre (1 dia): el mascle persegueix a la cabra (no es deixa muntar) Simptomes poc marcats en absència del mascle ↑ excitabilitat, bels, ↓ producció de llet i gana Comportament homosexual Reflex de immobilitat Busquen al mascle Aleteig de la cua i bels Micció a prop del mascle Inflamació de la vulva i moc El mascle exhibeix flehmen
Sincronització de zels Manipulació del cicle reproductiu: • Sincronització del zel durant l’estació reproductiva • Incrementar les cubricions fora de l’estació reprod Mètodes de maneig Mètodes hormonals efecte mascle progestàgens (+ eCG) modificació hores de llum prostaglandines(PG F2α) implants de melatonina Associació de mètodes hormonals i de maneig esponges i efecte mascle anàlegs de PG F2α i efecte mascle FLUSHING: només millora la prolificitat en femelles hipoalimentades
Realització de la cubrició - Cubrició lliure - Cubrició lliure en lots - Cubrició de ♀♀ sincronitzades amb PG+eCG - Cubrició de ♀♀ sincronitzades amb esponges - Cubrició de les corderes - Nombre de mascles necessaris Evitar l’estrès durant les 4 primeres setmanes
Cubrició lliure: Difícil controlar preferències, competències i esgotament dels mascles Descans pel dia i amb el ramat per la nit Cubrició per lots: Detecció de zels amb mascles receles i separació de les femelles Exigeix més feina. Disposar d’espais i mascles receles lots de 4-5 ovelles per mascle. No més d’un mascle per lot canviar els mascles entre si per evitar preferències i infertilitat de algun mascle Cubrició de ♀♀ sincronitzades amb PG+eCG: aparició zels 4 0 5 dies. Millor munta controlada amb detecció de zels en cubrició lliure : risc de mascles esgotats Cubrició de ♀♀ sincronitzades amb esponges: cubrició controlada 48h després de la retirada de la esponja 2 o 3 mascles per lot, retirar les ovelles muntades i substituir mascles repetir la cubrició controlada a les 60 h o barrejar mascles amb el ramat fins que acabin els zels
A considerar: • Sincronització en primavera: mascles comportament sexual, qualitat seminal deprimida: ↑ nº mascles: 1 mascle local por 6-7 ovelles 1 mascle creuement industrial per 4-5 • No abusar dels mascles més calents ( ++cubricions, – fertilitat) • No demanar mascles al veí, risc de transmissió de malalties i no adaptat a la granja • Calcular el nº de femelles a sincronitzar en funció del nº de mascles Per cada 6 mascles adults sincronitzar lots de 25 femelles separats 5 dies entre si • Cobrició de xaies millor utilitzar mascles locals i evitar races pesades són més nervioses i els mascles es fatiguen Cobrir-les separades de les adultes i per cobrició controlada
Diagnòstic precoç de la gestació • Detecció de zels (retorns). Ús de mascles receles falsos positius: zels poc evidents, mortalitat embrionària... • Reconeixement per exploració de las femelles - concentració de progesterona a la sang o llet (a 18-22 dies) - exploració ultrasònica Doppler via rectal: a los 23 dies de gestació via transabdominal externa: a los 40 dies - ecografia trans-abdominal > 30 dies
Sincronització i control del part • Duració de la gestació raça,edat, nº fetus i sexe, ambient, etc • Preparació de la sala de parts. ↑ important: bones condicions higièniques i Tª • Identificació dels símptomes de part ↑↑ braguer, relaxació de la pelvis,.. • Presentacions del fetus i assistència al part (st part distòcic) • Inducció del part 16 mg de dexametasona a 143-144 d de gestació ( 90% dels parts a les 36-48 h) No repetir el tractament, provoca abortaments Recomanacions • Atenció amb l’estat físic i nutritiu de la mare: Síntesi de calostre • La mare en l’explotació cert temps abans del part per a crear Ig específiques
Puerperi • Cures després del part Instaurar la respiració fisiològica Assecat i desinfecció del cordó umbilical Identificació de les cries Rentar la matriu i aplicar òvuls vaginals Aportar reconstituients a les mares Vigilar incidències en el peri-part (retenció de placenta, metritis, part gemelar, etc..) • Establir els afillaments per a xais i cabrits • Reducció de la mortalitat perinatal edat de les femelles parts múltiples salvar els xais de femelles poc maternals • Importància del calostre Preparació del calostre artificial.
Anoestre estacionari - raça (menor en races rústiques) - alimentació (bones condicions menys anoestre) - maneig (efecte mascle o tract. hormonals) - coincidència amb l’anoestre de lactació • Anoestre de lactació - Duració variable - en estació sexual (zels no funcionals fins les 3 setmanes) - per avançar l’activitat (separar els xais durant el dia) - Per trencar l’anoestre: Tractaments hormonals - Interval part-cubrició: 1.5 mes a la tardor 2 mesos a la primavera
Duració i maneig durant la lactació • Tipus de deslletament sistemes molt intensius: precoç a 24h, lactància artificial sistemes semi-intensius: als 45 dies • Assecat correcte per a evitar mamitis • No cobrir les femelles durant el 1er mes de lactació • No utilitzar eCG ni efecte mascle en lactants recent parides, cicles curt o persistents
Goat vs Sheep reproductive characteristics • the length of the oestrus cycle: in goats is 20 days, in sheep 17 days • the length of oestrus is 34–38 hours in goats, 24–36 hours in sheep • Ovulation occurs in sheep 24 hours after onset of oestrus in the goat 34.5 ± 6.6hours after the onset of oestrus anatomical differences • the cervix in goats is 3–4 cm in length with 3–6 folds in sheep is 6 cm in length with 5–8 folds • in goats all the folds of the cervix have a straight alignment in the ewe the second posterior or caudal fold is not aligned (tortuous lumen of cervix) In goats: - deep intra-cervical or intra-uterine insemination through the cervix - non-surgical recovery and transfer of embryos
Goat vs Sheep Other differences between sheep and goats were found: in the number of placentones higher in goats in the endocrinology of gestation and parturition (CL active all gestation in goat) males influence differently the initiation of the oestrus cycle in goats; better responses to superovulation in goats better rates in embryo yields and embryo survival in does seminal characteristics different similarities “short day” breeders, multiple births, the gestation length is similar the postpartum anoestrus.
Reproductive techniques in small ruminants • Artifitial insemination • Intensive dairy farming • A.I. in goats is more accepted by the farmers • Difficulties in freezing sperm is one limiting factor (goat) • Fertility results variable and dependent the accessibility of the cervix • for intra-cervical or intra-uterine insemination (sheep) Manipulation of the breeding cycle Breeding at younger ages Increasing fecundity Control of lambing - induction of parturition Pregnancy testing • Embryo transfer • Export of genetic material especially when restrictions prohibit the importation of live animals and better adaptation • anatomical limitations of the ewe, necessity to perform surgery is the main limitation in the development of ET
Introducció INSEMINACIÓ ARTIFICAL Consisteix en dipositar els spz al aparell genital ♀ per mètodes no naturals Antecedents - Spallanzani (1780) 1ª inseminació a la gossa - És la tècnica + important per a la millora genètica animal Avantatges Inconvenients Guanys???
Introducció AVANTATGES a l’explotació major varietat de ♂ ► ↑↑ genotips desitjats ↓↓ nº de semental ► ↓↓ despeses ↓↓ malalties venèries ► ↑↑ seguretat sanitària ús de semen garantit ús de ♂ vells, ferits o morts cubrició de ♀♀♀/ temps mínim
Introducció INCONVENIENTS - personal mínimament preparat - difusió ràpida de malformacions - diagnosticar el zel??? Des del punt de vista global: Difusió de la millora genètica més eficaç,ràpida,segura i sense barreres espai-temps GUANYS Des del punt de vista del ramader: Millora del seu ramat ▼ ↑↑ producció i qualitat ▼ ↑↑ benefici econòmic
Introducció AVANTATGES a nivell global ↑↑ nº de fills/mascleno limitada pel temps ni l’espai (congelat) major control de les cubricions millora l’avaluació genètica dels mascles ▼ ↑↑ MILLORA GENÈTICA en programes de selecció Progrés Genètic dependrà de la intensitat i de la precisió
Selecció i preparació dels mascles • Selecció dels mascles. • Preparació dels mascles. • Entrenament per a la recollida de semen.
Selecció dels mascles • En base al seu valor individual: • Característiques morfològiques • Característiques fisiològiques • Estat sanitari • Aptitud lletera o càrnia • Comportament sexual, libido i fertilitat • En base a la producció dels seus descendents o ascendents
Entrenament per a la recollida de semen • Iniciar-se en edats primerenques (4 mesos) • S’han d’acostumar a: - presencia humana - estimulació de la libido - conducta sexual front la femella en zel - rutina en la sala de recollides
conducta sexual front la femella en zel • Actitud en la sala de recogida: * Se queda en un rincón * Se pasea por la sala * Se interesa por la hembra • Intentos de monta: * Se pone detrás * Intenta el salto * Penetra * Eyacula • Gestos de libido: * “Flehmen” * Pataleo * Olisquea vulva * Saca lengua
Recollida del semen Condicions Sencer No alterar la supervivència dels spz Mantenir la libido Integritat del ♂ y de les persones garantides Senzill i poc costós per vagina artificial per estímul elèctric Per animals amb alt valor com a reproductors però amb impediment físic per a la ejaculació
Valoració del semen macroscòpic volum i aspecte consistència color i olor microscòpic motilitat concentració morfologia i vitalitat
EXÀMEN MACROSCÒPIC Volum Espècie Raça Individu Edat Alimentació Nº d’ejaculacions Època de l’any Estimulació Sexual Aspecte i consistència Cremós, aquós o viscós Color Concentració i alimentació Olor Viscositat
EXÀMEN MICROSCÒPIC Motilitat Massal Individual Concentració Contatge directe Viabilitat i Morfologia Tincions vitals
Maneig del semen Objectius: - obtenció d’un gran nº de dosis - protegir, empaquetar i identificar cada dosis DILUCIÓ DEL SEMEN DiluentsFont de energiaprotegir de canvis de tª, pH...no tòxic, però no creixement microbiàreduir el metabolisme Grau de dilució Concentració de spz desitjada Qualitat de l’ejaculat Taxa de fertilitat Nº de dosis necessàries CONSERVACIÓ DEL SEMEN FrescDuració: 2h Refrigerat a 5ºCDuració: pocs dies Congelació Duració: indefinida
Conservació del semen per refrigeració Diluents: - solucions aquoses tamponades - font d’energia (sucres..) - crioprotector no penetrant (llet descremada o rovell d’ou) Duració: 6-10h Si > temps de conservació: benefici per l’inseminador, s’augmenta l’àrea de treball i facilita el maneig en general ↓ Descens suau i progressiu de la temperatura de l’ejaculat des del 30ºC (tª de dilució) fins als 5 ºC (tª de conservació)
Conservació del semenper congelació Diluents: solucions aquoses taponades font d’energia crioprotector no penetrant (rovell d’ou o llet descremada) crioprotector penetrant (glicerol, DMSO, etilenglicol...) Mètodes de congelació: - neu carbònica (0 a -60ºC) - vapors de nitrògen líquid (-193ºC) - biocongeladors palletes 0.25 o 0.5 cc pellets o píndoles
Exemple d’un protocol de congelació 1. Extracció del semen a 30-32 ºC 2. Eliminar plasma seminal (1:10 i Centrifugar) 3. Diluir en el medi 1 (citrat-glucosa-rovell d’ou) [spz]= 200x106 4. Refredar en nevera fins 5 ºC (aprox. 2 h) Taxa de refredament: 0,25-0,5 ºC/minut 5. Diluir (1:1) amb medi 2 (medi 1+ glicerol) Equilibrar a 5ºC durant 15’ 6. Omplir i segellar las palletes 7. Vapores de N2 líquid 10 minuts Taxa de refredament: 20 a 30 ºC/minut fins 120 ºC. 8. Immersió en nitrògen líquid
Congelació Automàtica Bany termoestàtic programable: semen+diluent de 20ºC a 4ºC (-0.3ºC /min).Biocongelador: la temperatura de les palletes baixa dels 4ºC fins els –140ºC segons la corba de velocitat de refredament escollida. Descongelació Bany d’aigua a 39 ºC durant 30 seg.