1 / 65

Joan Campàs Montaner jcampas@uoc

1 maig – 4 juny 1937. Oli sobre tela, 349,3 x 776,6 cm. Picasso: Guernica. Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu. Context històric. Europa. Rearmament de l’alemanya hitleriana Conquestes a Abisínia per Mussolini

laurie
Download Presentation

Joan Campàs Montaner jcampas@uoc

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. 1 maig – 4 juny 1937. Oli sobre tela, 349,3 x 776,6 cm Picasso: Guernica. Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu

  2. Context històric Europa • Rearmament de l’alemanya hitleriana • Conquestes a Abisínia per Mussolini • Leo Blum presideix el Front Popular francès • Pactes militars de l’”entesa cordial” • Aïllacionisme dels EE.UU. I New Deal de Roosevelt • Política de no intervenció • Feixisme, democràcia i revolució

  3. Encàrrec • En un ambient de preguerra europea, s’obre a París l’Exposició Internacional dedicada –com sempre– al treball, al progrés i a la pau • Participació de l’estat espanyol: • Per invocar la solidaritat del món lliure • Per advertir al món que la guerra espanyola podia ser l’inici d’una guerra mundial • Pavelló de la República : vol donar la imatge del poble en lluita • Arquitecte del pavelló: Josep-Lluís Sert • Escultures: • Alberto Sánchez: El pueblo español tiene un camino que le conduce a una estrella • Picasso: Cap de dona • Alexander Calder: font de mercuri (homenatge als miners d’Almadén) • Encàrrec a Picasso, inicis gener 1937: una composició de 3,5 m per 7,82 m • a finals d’abril no havia encara començat i s’inaugurava el juny

  4. Bombardeig de Gernikadilluns, 26-abril, dia de mercat

  5. Picasso va conèixer l'esdeveniment al periòdic Ce Soir del 30 d'abril en un reportatge titulat "Visions de Guernica en flames". L'endemà va elaborar el primer esbós del quadre • cronologia: 1 maig – 4 juny 1937 (tenia 55 anys) • va realitzar 45 esbossos: • 1 maig: 6 esbossos • 2 maig: 4 esbossos • del 3 al 7 de maig: interrupció (a l’espera de la tela?) • 8 maig: 2 esbossos • 9 maig: dibuix que anuncia la composició definitiva • 10 maig: comença a pintar el Guernica • decideix que la seva obra seria la resposta a aquesta atrocitat • tot el procés de producció va ser fotografiat per Dora Maar (7 fotografies de conjunt i 1 d’un fragment) a l’antic palau dels Savoie-Carignan, en el número 7 dels Grands Augustins

  6. Alberto Sánchez. 1937. 184,5 x 32 x 33. Guix negre pintat. Destruïda Alexander Calder: Font de mercuri Picasso: Cap de dona

  7. Lloc de recepció

  8. Anàlisi formal: composició

  9.  composició clàssica: simetria, perspectiva, gradació tonal, crescendo • fragmentació cubista • manca de color

  10. Descripció • sobre l'empedrat d'un carrer desolat, a la claror d'un fanal que les bombes han respectat, una escena terrible. • de dreta a esquerra, una dona que clama al cel amb els braços alçats davant la casa que s'està cremant, amb la finestra plena de foc i la teulada en flames. • hi ha la dona desesperada que surt per la finestra fent-se llum amb un quinqué. • hi ha la que s'arrossega gairebé, fugint, mirant obsessionada el cel dels avions assassins. • al centre, el cavall amb el ventre partit i travessat per una llança, símbol generalitzat de la víctima innocent, però no una víctima submisa, sinó rebel, que crida desesperadament. • un ésser humà trossejat; el mort, amb els ulls oberts, encara fa el gest de cridar i té la mà crispada d'indignació; l'altre braç, seccionat, té al punt una espasa trencada, d'on neix una flor • finalment, el gran brau de la força bruta que s'ho mira tot impassible, remenant la cua, al damunt mateix de la dona que plora, amb un infant mort als braços. Tothom crida d'odi. Fins i tot els animals

  11. Primera lectura • Mitjançant metamorfosis Picasso fa de cada figura un símbol.  les dones i el nen, víctimes de la guerra;  el guerrer caigut, personificació dels soldats morts.  la dona amb el quinqué és l'únic signe lluminós en una escena d'horrors; sense ella no hi hauria esperança: vers la làmpada alça els ulls la dona que s'incorpora.  el brau pot ser l'al·legoria de la mort, la figura del futur dictador, o un tòtem peninsular, una imatge heroica del poble espanyol, que continuarà la lluita, abrigant amb el seu cos contorsionat als desvalguts.  el cavall pot ser la imatge de l'Espanya feixista, que trepitja al guerrer, o un símbol de dolor i agonia, víctima passiva de les curses de braus. • Totes les interpretacions són factibles, donat que Picasso, en definitiva, vol expressar la disgregació del món víctima dels horrors de la guerra, i per això es serveix d'ambivalències; així, al costat del cap caigut del guerrer hi posa una ferradura del cavall -signe de sort-, i per damunt de l'espasa s'alça una rosa. • En un procés similar de mort-vida, desesperació-esperança, podem assignar alternativament al brau i al cavall una connotacióo unaaltra, sempre que mantinguem el contrast dels símbols.

  12. Elements problemàtics

  13. Picasso i la guerra Picasso: La guerra i la Pau. Vallauris. 1952 Picasso: Massacre a Corea. 1951. 109,5 x 209,5 cm

  14. Picasso: La Guerra i la Pau, 1952. Musée Picasso. Vallauris (França)

  15. Picasso i el barroc Poussin: El triomf da Pan. 1636. 134 x 145 cm. National Gallery. Londres Picasso: Bacanal segons Poussin. 1944

  16. Velázquez: La família de Felip IV (Las Meninas). 1656. 318 x 276 cm.Museu del Prado. Madrid Picasso: Las meninas. Agost 1957. 194 x 260 cm. Museu Picasso

  17. Rubens: Matança dels Innocents. C. 1637. Oli sobre taula. 199 x 302 cm. Alte Pinakothek, Munich

  18. Gravat de Paulus Pontius

  19. La lectura de Javier González de Durana • posa l’accent en la denúncia radical de la barbàrie bèl·lica: en ambdues obres es tracta de “matances d’innocents” • Rubens utilitza el mite clàssic per relatar com Herodes intentava evitar que hi hagués un altre Rei dels Jueus que pogués arrabassar-li el tron • Picasso construeix una nova mitologia perquè es prengui consciència d’aquest assaig brutal d’atacar massivament la població civil durant els conflictes armats

  20. Peter Paul Rubens: Allegory of the Outbreak of War, 1638. 206 x 345 cm. Pitti Gallery, Florence

  21. La lectura d’Alice D. Tankard: El quadre de Rubens reflectit en un mirall

  22. Quin sentit té aquest canvi en l’orientació?

  23. Europa “La dona que pateix vestida de negre, amb un vel estripat i a la que han robat totes les seves joies i els altres ornaments és la desafortunada Europa que, des d'ara fa tants anys, ha patit saqueig, ultratge i misèria, que són tan evidents per qualsevol que és innecessari entrar en detalls. L'atribut d'Europa és el globus, sostingut per un petit àngel o geni, i rematat per la creu, per a simbolitzar el món cristià.”

  24. La porta Peter Paul Rubens. Temple of Janus. Study. 1635. The Hermitage, St. Petersburg, Rússia "[Mart] ha obert la porta del temple de Janus (que en temps de pau, d’acord al costum romà, romania tancada)."

  25. Janus • Numa, després de ser nomenat rei de Roma, crea el temple de Janus i estableix la tradició de mantenir la seva porta oberta en temps de guerra i tancada en temps de pau • [Numa] “va fer un temple de Janus a la part baixa de l’Argilètum com a indicador de la pau i de la guerra. Quan estava obert volia dir que la ciutat estava en armes, i tancat que tots els pobles propers estaven pacificats.” Titus Livi: Ab Urbe condita. Liber I Significat de la porta: la guerra ha començat

  26. El caduceu i altres símbols “Crec, si recordo bé, que trobareu al terra sota els peus de Mart, un llibre i un dibuix en paper, per implicar que trepitja totes les arts i les lletres. També hi hauria d'haver un feix de dards o fletxes, amb la banda per lligar-les desfeta; d’aquesta manera es delimita el símbol de la Concòrdia. A més, està el caduceu i una branca d'olivera, atribut de la Pau; també aquests estan projectats a un costat.” • les fletxes deslligades = manca de concòrdia • caduceu, atribut d’Hermes/Mercuri = destrucció del comerç • llibre trepitjat = destrucció de la cultura

  27. Ares / Mart Ares Al·lecto Venus “la figura principal és Mart, que ha obert la porta del temple de Janus (que en temps de pau, d’acord al costum romà, romania tancada) s’apressa amb escut i sanguinolenta espasa, amenaçant el poble amb grans desastres”

  28. Ares - Mart • fill de Zeus i Hera • associat a la discòrdia i les guerres • pare de Ròmul i Remus • relacions amoroses amb Venus, fruit de la qual és Harmonia • es representa amb elm, escut i llança o espasa

  29. On és Mart al Guernica? • El seu espai és ocupat pel cavall ferit • És el cavall la imatge del poble (segons Arnheim i el propi Picasso)? • Representa el franquisme (segons Larrea)? Pot Picasso haver eliminat al responsable de la guerra en un quadre que vol representar precisament els horrors de la guerra?

  30. Ares? Estudi de composició, 1er de maig de 1937. Llapis sobre guix i fusta, 54 x 65 cm.

  31. En el primer esbós, observem 4 personatges: la dona amb la torxa, el brau, el cavall (del qui neix un cavall alat) i el guerrer caigut, que identifiquem amb Ares pel casc i la llança • Se sol interpretar com un guerrer defensor • Alice Tankard l’interpreta com la destrucció del déu de la guerra • Ares porta casc, escut i llança. On és l’escut?

  32. en Rubens l’escut ocupa la part superior de l’eix central • a la versió final del Guernica no apareix cap forma similar • però, i en els esbossos i estudis preparatoris?

  33. Segona fotografia de Dora Maar • trobem un cercle i un puny tancat en el mateix espai on Rubens situa l’escut • a la versió definitiva el cercle esdevé un ull, sovint associat a la bomba que esclata i que genera la destrucció (bombeta = diminutiu de bomba) • l’escut de Mart de Rubens esdevé la bomba, la tecnologia destructora

  34. Com l’escut esdevé un ull? Un ull que mata? • en el centre, Picasso hi situa un ull que mata damunt del cap d’un cavall • coneixem algun ull que mati en la mitologia clàssica? • existeix alguna relació entre l’ull que mata i el cavall en la mitologia clàssica?

  35. …i el cavall? Rubens, P.P. (1622): Perseu i Andròmeda. Museu Hermitage

  36. Bombeta + cavall = ull medusa = escut de Mart

  37. en l’escut del guerrer de Vallauris, sota el colom, símbol de la pau, hi ha una cara de traç clàssic i realista • és una dona reflectida en l’escut del guerrer sobre la qual s’imposa el colom • no es tracta, doncs, d’una relectura del mite de Perseu?

  38. Venus / Afrodita • neix a Xipre de l’emasculació d’Urà • Cronos castra al seu pare i llença els genitals al mar • Afrodita neix de l’escuma blanca (afros = escuma) • és l’esposa d’Hefest però estima a Ares • sol estar relacionada amb ocells, flors o el vel que utilitza • aconsegueix apaivagar la violència del seu amant: domina el caràcter destructiu d’Ares

  39. Venus intenta evitar la guerra • pràcticament despullada, només duu una corona i un vel • la Venus de Rubens sembla fracassar on la de Botticelli havia triomfat "[Mart] para poca atenció a Venus, la seva amant, que acompanyada pels seus Amors i Cupidos intenta amb carícies i abraçades retenir-lo"

  40. dona quasi despullada s’apressa cap al centre del quadre i mira la bombeta (diminutiu de bomba) = escut dAres • porta al cap un triangle = corona? • i el vel?

  41. Primera fotografia de Dora Maar • dues dones ocupen el mateix espai • una ha caigut i té el cap coronat per una flor i porta un vel • la que s’aixeca dirigeix els braços cap a terra, on hi ha el soldat caigut • la Venus derrotada jeu al costat d’Ares derrotat: contempla impotent la destrucció. Els déus no seran els qui restabliran la pau

More Related