TEMA 9

1. TEMA 9 Descriu les característiquesbàsiques de la poesia actual

2. Al començament de la dècadadels 70 es recuperàl’obra de J. V. Foix(1)i es publicaren dos llibrescabdals que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana de les darreresdècadescap al simbolisme i l’experimentalisme: Elsmiralls(1970), de Pere Gimferrer, i Poesia rasa (1970), de Joan Brossa. (1) J. V. Foix (Barcelona, 1894-1987). Poeta influïtpelNoucentisme i fascinat per les avantguardes, ellmateix es defineixcom "un investigador de la poesia". Comença a publicar abans de la guerra civil espanyola, però el reconeixementcom a poeta de gran qualitat no liarribaràfins ben entrada la dècadadelscinquanta. Incorpora al seubagatge cultural tant la poesiatrobadoresca i medieval italiana, com el surrealisme i el futurisme. Col·labora a les principals revistes catalanes i destaca com a difusor del nou art d'avantguarda, tantliteraricomplàstic.

3. La poesia no-realista presentà les característiquessegüents: Nousparàmetres del codi textual: la pretensió del poeta, d’acordambelsplantejamentsestètics del moment, introduïa el lector dins del text o del discurs que conformaval’escripturamateixa, la qual no necessàriamentcontenia una anècdota o un argument. Pràcticarebel: connectantambpràctiquesd’escriptura que havienconformat la història de la poesia del segle XX –el simbolisme, l’vantguardisme, el surrealisme, etc.-, el discurspoètic es considerà alié a la lògica del realisme. Nousvalors de la paraulapoètica: la paraulapoèticadeixàd’utilitzar-se per a narrar. Usada ambimaginació i ambigüitat, s’emprà per a suggeriri evocar. d) La poesia, einad’investigacióva ser considerada de noucom una einad’investigació de la subjectivitat del poeta, com un camíd’accés al món de les idees, que va donar lloc a múltiples actitudscreatives, relacionadesamb el mónoníric.

4. e)Nousarguments: els poetes plantejarenpunts de vista innovadors: la reivindicació de la dissidència, la ruptura ambelsvalors de la tradició cultural, familiar i social, el desig de modernitat i l’afanyd’universalisme. L’any 1973 la poesia valenciana, simultàniament al que s’esdevenia en la poesia catalana (1973: Llibres del Mall, RamonPinyol i Xavier Bru de Sala) s’allunyà del realismeprecedent. Elsnousreferentsforen Joan Navarro (1974: Grills esmolenganivets a tren de por) i Salvador Jàfer (1974: L’esmorteïda estela de la platja). Amadeu Fabregat fixà en l’antologia generacional Carn fresca (1974) aquestcanvid’orientació.

5. Durantelsanys 80 la poesiacontinuà si fa no fa elsmateixosparàmetres. Els poetes elaboraren una visió de la realitat des del “jo”, a través de la suma de vivènciespersonals, i conceberen la poesiacom a expressió de la pròpiaintimitat i com a formulaciód’experiènciespersonals. Definitivaments’acceptà el mestratge de totsels gran poetes del segle XX: Foix, Brossa, Ferrater, Carner, Espriu, Estellés, Pere Quart…

6. Alsanys 90 els poetes abandonaren la idea d’actuarcom a memòriacol·lectiva o com a impulsors de la transformació social. Tendirencap a l’autobiografisme i l’intimisme i sovint manifestaren un acusatescepticisme. Al marged’altresconsideracions, prevalgué la pretensió de l’obra ben feta. S’hiobservà una tendència al recolliment del discurs, ambpoemesmésbreus i menysemfàtics, mésíntims, mésal·lusius i menysrotunds.

7. JOSEP PIERA (Beniopa, 1947) és un dels poetes valencians de referència. Concepl’escripturacom la crònica personal d’untemps, coml’expressió escrita d’unmónespecífic i d’unacomunitat determinada. La seua obra, com la memòriamateixa, és plena de ramificacionscomplexes. Un delsseusprincipalsfilsconductorsésla consciència de ser mediterrani.

8. ODA A SANTORINI El foscdelitardent que vaigbuscant per aquest mar de llum i d’esperances, delit de ser aquellinfantd’estels que un dia va sentir-se somnid’àngel, m’hadutací, comnau a la deriva, fins al teuport de pedresesmolades, llunablauEgeu, focadormit. Coml’ocell que renaix en immolar-se. illa del cel, nascuda de la flama, erma de verd, fèrtil en hecatombes, et desitjavatant, tantt’estimava, que abans de posseirelsteus abismes ja et voliacomets, filla de l’alba ambvinyesarrapades a la vida, cingles d’estral, platges de freda lava, onl’home, com les roques, canta i plora.