Bases neurobiològiques de la conducta agresiva

1. Bases neurobiològiques de la conducta agresiva Dra. Pilar Adroher Tarrés Pediatre Clínica Bofill

2. Agressivitat • “Instint agressiu” és present a totes les espècies.  • En humans, la plasticitat cerebral del nen en els primers anys, fa que els vincles afectius i patrons educacionals dels familiars responsables, determinin un correcte desenvolupament de connexions interneuronals que controlaran la seva conducta post. • Els “afectes” o “emocions” viscudes durant la primera infància, són senyals neurofisiològicament generades, i que es van registrant, imprimint en l’anatomia d’un cervell en desenvolupament.

3. Història pediàtrica de l’agressivitat • Lactant 1er any: interacció bàsica plor-resposta mare. • Fins 2 anys: rebequeries, esgarrapa la seva cara, crits, mossegades... autoagressions quan no obté el que vol. • Als 2-3 anys: agredeix als demés de la seva edat estirant cabells, esgarrapant, mossegant, empaitant els companys. • Als 4 anys: inici d’agressivitat verbal.

4. “Tic.. FADAT..” Si +4 anys persisteix la intolerància a la frustració, amb resultat de freqüent conducta violenta, és preocupant, sobretot si s’arriba a preadolescent, perquè obra el pas al món de la predelinqüència.

5. Determinants socials i de l’entorn • Baixnivelleconòmic i/o situació laboral d’atur • Dificultatsd’aprenentatge a l’escola, sensació de fracàs i baixa autoestima • Conflictesfamiliars: maltractaments, abusos físics o sexuals • Implicats en grupd’adolescentsdelinqüents • Falta de model de comportamentapropiat • Antecedentsfamiliars d’ alcoholisme, criminalitat o psiquiàtrics

6. Problemes de salut d’aquests adolescents • Necessitats nutritives no cobertes • Lesions o traumes menors 4-8 vegades més • Abús de substàncies • Malalties de transmisió sexual i embaràs precoç

7. Etiologia de l’agressivitat • Factors genètics • Factors anatòmics • Factors neuroendocrins • Factors neuroquímics

8. Factors genètics • Cromosomopaties: Síndrome de Klinefelter (47 xxy) Síndrome 47 xyy • Malaltieshereditàries : Malaltia de Wilson ________________________________________ Estudisfetsambnensadoptats, fills de pares biològicsviolents, presenten méstendència a ser violents també. Estudisfetsambbessonsmonocigotsdemostrenmajorconcordància en la tendènciacap a conductesagressives que no en bessonsheterocigots. ________________________________________ Sembla existir alguntipus de vulneranilitat heredada.

9. Factors anatòmics • El cervell és extraordinàriamentcomplex. • Nombroses estructures orgàniquesintervenen en generar i modular la conducta agressiva. - des de partsmésinferiors de l’hipotàlam, com el sistema límbic, que controla circuïtsemocionals, - la amígdala, - fins a les àreesméssuperiors, àrees pre- frontals, que controlen circuïtsracionals.

14. Lesions cerebrals Lesionsorgàniques en àreesdeterminades del cervell per:  • Accidents traumàticsamb lesions frontals o temporals, • Asfíxia neonatal, que afectinàreestàlam-amígdala-ganglisbasals , • Accidents vasculars cerebrals • Tumors de l’hipotàlam • Seqüelesd’infeccions: menigitis, encefalitis

15. Factors neuroquímics “Neurotransmisors”:substàncies que intervenen en la producciód’impulsos nerviosos entre neurones. Importància per l’elaboració dels “psicofàrmacs”, que actuaran modificant la funciód’aquestsneurotransmisors. • Serotonina: nivells (-) es relaciona amberrades en elsmecanismes que controlen els impulsos agressius. • Dopamina: nivells(+) desencadena violencia autodestructiva. • HiperfuncióNA i Hipofunció del GABA. Influència de substànciespsicoactives: alcohol.

16. Factors neuroendocrins Les hormones modulen la conducta individual, i alhorafactorsambientals regulen la síntesid’algunes hormones. • Testosterona (+) genera conductesdominants. • Corticoïdes (-) presenta en conductessumises. • Glucèmia (-)

17. Avaluació clínica • Anamnèsi: edatd’inici, símptomes, evolució, circumstànciesdesencadenants (divorci pares, pressó pare, pèrdua de treball…) • Antecedentspersonals:Embaràs, Part (anòxia, patiment fetal), Desenvolupament psicomotor (marxa, llenguatge), Malaltiesprèvies (epilepsia), Accidents (maltractaments), Hospitalitzacions, Escolarització (retardsd’aprenentatge, dislèxia, disgrafia, discalcúlia). • Antecedents familiars:Edat dels pares, Professió, Estudis, Orígengeogràfic, Interacció familiar, Criteriseducatius, Alcoholisme i drogues, Conductesdelictives, Transtornspsicòtics, Depressió de la mare i maltracte. • ExploracióFisica- Neurològica:Detecció de lesionsfísiques –hematomes, Malformacions o dismorfies, Focalitatsneurològiques

18. Exploracions complementàries • Analitica de sang: Nivells de glucosa Nivells de testosterona Nivellsd’alcoholèmia • LCR: Nivells de serotonina (5-HIAA) Nivells de dopamina • Estudi del cariotip. Descobreixcromosomopaties • EEG. Descartar epilèpsialòbul temporal • RMN.Valoralesionsorgàniques per trauma, tumor, AVC • Exploracióneuropsicològica: Qüoficient Intelectual, Lectura, Escriptura, Càlcul, Llenguatge i raonamentlògic

19. Tractament • Teràpia multisistèmica. Inclou en seguiment en equip format per treballadors socials, psicòlegs, pediatres, neuròlegs, pedagogs, psicoterapeutes. • Psicofàrmacs. justificat quan el pacient té transtorns psiquiàtrics catalogats (depressió, transtorn d’ansietat, dèficit d’atenció e hiperactivitat, epilepsia o símptomes psicòtics.)

20. Tic FELIÇ