JORNADA SOBRE EL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ EAPC-DMAH

1. JORNADA SOBRE EL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓEAPC-DMAH “Jurisprudència relacionada amb la Llei 27/2006” Lucía Casado Casado Professora Agregada de Dret Administratiu Universitat Rovira i Virgili Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

2. JURISPRUDÈNCIA RELACIONADA AMB LA LLEI 27/2006Esquema de la ponència 1. QÜESTIONS GENERALS SOBRE LA JURISPRUDÈNCIA DICTADA EN MATÈRIA D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTAL 2. QUIN PAPER ES RECONEIX A L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTAL A LA JURISPRUDÈNCIA? 3. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE ACTIU DEL DRET 4. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE PASSIU DEL DRET 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE L’OBJECTE DEL DRET: EL CONCEPTE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL

3. JURISPRUDÈNCIA RELACIONADA AMB LA LLEI 27/2006Esquema de la ponència 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTAL 7. L’EXERCICI DEL DRET D’ACCÉS: EL JOC DEL SILENCI ADMINISTRATIU 8. LA FORMA O FORMAT DE LA INFORMACIÓ 9. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL COST DE LA INFORMACIÓ 10. VALORACIÓ DE LA JURISPRUDÈNCIA DICTADA 11. REPTES DE FUTUR: ALGUNS TEMES ENCARA PENDENTS

4. 1. QÜESTIONS GENERALS • Rellevància de la jurisprudència en matèria d’accés a la informació ambiental per a la interpretació d’aspectes clau de la Llei 27/2006. Per exemple: • Concepte d’informació ambiental • Límits i excepcions del dret d’accés a la informació ambiental

5. 1. QÜESTIONS GENERALS • La jurisprudència dictada procedeix de diferents tribunals: • TJCE • TS • AN • TTSSJ de las CCAA • Jutjats Contencioso Administratius • Existència de pocs pronunciaments jurisprudencials, malgrat l’àmplia vigència de la legislació d’accés a la informació ambiental (des de 1995)

6. 1. QÜESTIONS GENERALS • La major part de les Sentències dictades tenen el seu origen en sol·licituds d’informació ambiental realitzades per organitzacions ecologistes • El temps entre la realització de la sol·licitud i l’obtenció d’un pronunciament ferm és excessiu (pot superar els cinc anys)

7. 2. QUIN PAPER ES RECONEIX A L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTAL A LA JURISPRUDÈNCIA? • L’Exposició de Motius de la Llei 27/2006 estableix que • “El pilar d’accés a la informació mediambiental té un paper essencial en la conscienciació i educació ambiental de la societat, i constitueix un instrument indispensable per poder intervenir amb coneixement de causa en els assumptes públics. Es divideix en dues parts: el dret a buscar i obtenir informació que estigui en poder de les autoritats públiques, i el dret a rebre informació ambientalment rellevant per part de les autoritats públiques, que l’han de recollir i fer-la pública sense necessitat que hi hagi una petició prèvia”

8. 2. QUIN PAPER ES RECONEIX A L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTAL A LA JURISPRUDÈNCIA? • L’accés a la informació ambiental constitueix un instrument indispensable per a fer efectius els altres dos pilars del Conveni d’Aarhus: • Participació pública • Accés a la justícia

9. 2. QUIN PAPER ES RECONEIX A L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTAL A LA JURISPRUDÈNCIA? • Aquest paper fonamental ha estat destacat per la jurisprudència. • Sentència del TS de 3 d’octubre de 2006: • “un mayor acceso del público a la información medioambiental y la difusión de tal información contribuye a una mayor concienciación en materia de medio ambiente, a un intercambio libre de puntos de vista, a una más efectiva participación del público en la toma de decisiones medioambientales y, en definitiva, a la mejora del medio ambiente”.

10. 2. QUIN PAPER ES RECONEIX A L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTAL A LA JURISPRUDÈNCIA? • Alguns òrgans jurisdiccionals també apel·len al dret d’accés a la informació ambiental per a justificar determinats pronunciaments.Per exemple: • Sentències del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Bilbao, de 3 de maig de 2006; i de 4 de maig de 2006. • Aquestes Sentències enllacen amb el dret d’accés a la informació l’obligació de mesurament per part dels Ajuntaments dels sorolls generats per l’activitat d’un aeroport.

11. 3. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE ACTIU DEL DRET • La jurisprudència confirma l’amplitud amb què es reconeix el dret d’accés a la informació ambiental, sense obligació de declarar un interès determinat(multitud de sentències en aquest sentit).

12. 3. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE ACTIU DEL DRET • Sentència del TSJ de Castella-La Manxa, de 26 de març de 2007 • L’exercici del dret d’accés a la informació no requereix l’acreditació d’un interès determinat. L’Administració no pot exigir als sol·licitants l’acreditació d’un interès. • L’amplitud amb què la legislació reconeix el dret d’accés a la informació ambiental també regeix en relació amb la interpretació de les regles de legitimació per recórrer contra denegacions d’accés a la informació i protegir aquest dret.

13. 3. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE ACTIU DEL DRET • L’accés a la informació ambiental no pot dependre de l’ús que faci el peticionari d’aquesta informació o de la seva necessitat: • “la amplitud con que la ley reconoce el derecho de acceso a la información medioambiental y expresamente el estado del aire y las actividades que puedan afectar a estos elementos, no parece que sea susceptible de ser negada por la Administración que dispone de las mismas, sobre la base de considerar que estos datos no son la única causa del estado del aire. Sin poder entrar a valorar la corrección de esta aseveración científica, y aún en el caso de ser totalmente válida, la misma resulta injustificada o arbitraria si con la misma se pretende negar la información interesada. Y es que la información solicitada se adecua plenamente al objeto de la ley, conocer emisiones en el aire, lo cual es distinto del uso responsable o no que por los perceptores de la información se pueda hacer de la misma. Pero lo que en ningún caso puede justificar que, sobre la no necesidad de la información solicitada, se niegue ésta”.

14. 3. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE ACTIU DEL DRET • El dret d’accés a la informació ambiental també es reconeix a les Administracions Públiques en algunes Sentències • Per exemple, es reconeix als municipis a les Sentències següents: • Sentència del TSJ de Catalunya de 19 d’abril de 2000. • Sentència del TSJ de Madrid de 3 d’octubre de 2005. • I al Cabildo Insular de Lanzarote a la Sentència del TSJ de Madrid de 18 de juny de 2008 • Es tractava d’un supòsit de sol·licitud d’informació del Cabildo al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, en un tema de permisos d’investigació d’hidrocarburs davant les illes de Lanzarote i Fuerteventura

15. 3. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE ACTIU DEL DRET • Malgrat aquestes Sentències, la major part de la doctrina entén que no s’han de considerar incloses com a subjecte actiu del dret d’accés a la informació ambiental les Administracions públiques. • En aquests casos, l’accés a la informació s’hauria de canalitzar a través de les relacions interadministratives, que imposen deures recíprocs d’intercanvi d’informació (LRJAP)

16. 4. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE PASSIU DEL DRET • Entitats, òrgans o institucions quan actuïn en l’exercici de funcions legislatives o judicials: • S’exclouen del concepte d’autoritat pública, però • Sí s’inclouen, en canvi, quan disposin d’informació sobre el medi ambient obtinguda al marge de la seva activitat legislativa i judicial • En aquest sentit, la Sentència del TJCE, de 9 de setembre de 1999, Comissió contra República Federal d’Alemanya

17. 4. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE PASSIU DEL DRET • També s’ha plantejat a la jurisprudència la qüestió de la competència de l’Administració autonòmica per a subministrar informació ambiental relativa a emissions d’instal·lacions sotmeses a la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació

18. 4. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE PASSIU DEL DRET • Algunes CCAA han invocat falta de competència de l’Administració autonòmica, al·legant que aquestes dades (de las quals en disposa) són enviades posteriorment a l’Administració de l’Estat per a la seva remissió a la Unió Europea • La jurisprudència ha considerat que les CCAA són plenament competents per al subministrament d’aquestes dades. Per exemple, Sentències del TSJ de Castella-La Manxa, de 26 de març de 2007; i de Castella i Lleó, de 16 d’abril de 2008:

19. 4. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE PASSIU DEL DRET “La circunstancia de que la referida información, que es constatación de la actuación competencial de las diversas Comunidades Autónomas, deba ser centralizada por la Administración del Estado para, a su vez, remitirla a la Unión Europea, por corresponder a aquella todo lo relativo a las relaciones internacionales y comunicación con organismos de tal carácter supranacional, no puede hacer perder de vista que la información interesada lo es sobre actuaciones competenciales de la Comunidad Autónoma de Castilla y León, en cuyos archivos han de encontrarse los datos sobre los focos de emisión y los valores límites de los mismos”

20. 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE L’OBJECTE DEL DRET: EL CONCEPTE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL • Interpretació àmplia del concepte d’informació ambiental • Sentència del TJCE de 17 de juny de 1998, Wilhelm Mecklenburg i Kreis Pinneberg Der Landrat: • Realitza una interpretació àmplia del concepte d’informació ambiental (referida a la Directiva 90/313/CEE): • “Engloba cualquier información relativa al estado de los distintos elementos del medio ambiente que allí se mencionan, así como las actividades o medidas que puedan afectar o proteger el estado de dichos elementos, incluidas las medidas administrativas y los programas de gestión del medio ambiente”

21. 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE L’OBJECTE DEL DRET: EL CONCEPTE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL • “entre los actos contemplados por la Directiva deben incluirse todas las formas de ejercicio de la actividad administrativa” • “para ser una información sobre medio ambiente a efectos de la Directiva basta que un informe de la Administración, como el controvertido en el asunto principal, constituya un acto que pueda afectar o proteger el estado de alguno de los sectores del medio ambiente” • En el cas concret, es considera que constitueix informació ambiental un informe emès per l’autoritat competent en matèria d’ordenació paisatgística en el marc de llur participació en un procediment d’aprovació d’un pla de construcció, ja que“en lo que atañe a los intereses de la protección del medio ambiente, puede influir en la decisión de aprobación de una plan de construcción”

22. 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE L’OBJECTE DEL DRET: EL CONCEPTE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL • Sentència del TJCE de 12 de juny de 2003, Eva Glawischnig i Bundesminister für soziale Sicherheit und Generationen: • El concepte d’informació ambiental s’ha d’interpretar en sentit ampli i no es pot excloure cap activitat que exerceixi l’autoritat pública • Tanmateix, “la Directiva 90/313 no tiene por objeto reconocer un derecho de acceso general e ilimitado a la totalidad de la información que obre en poder de las autoridades públicas y que guarde relación, aun cuando sea mínima, con alguno de los elementos del medio ambiente contemplados en su artículo 2, letra a). En efecto, la Directiva 90/313 exige que, para quedar amparadas por el derecho de acceso que instaura, tal información debe hallarse comprendida en al menos una de las tres categorías enumeradas en dicha disposición”

23. 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE L’OBJECTE DEL DRET: EL CONCEPTE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL • En el cas concret, el TJCE considera que no constitueixen informació ambiental • El nom d’un fabricant i la denominació d’un producte alimentari que ha estat objecte de mesures administratives de control per a comprovar l’observança del Reglament 1139/98 del Consell, de 26 de maig de 1998, relatiu a la indicació obligatòria de determinacdes informacions a l’etiquetatge de determinats productes alimentaris fabricats a partir d’organismes modificats genèticament • Les sanciones administratives imposades arran d’aquestes mesures • Els fabricants i productes a què es refereixen aquestes sancions

24. 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE L’OBJECTE DEL DRET: EL CONCEPTE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL • Sentència del TJCE de 26 de juny de 2003, Comissió contra França: • Es reitera la interpretació àmplia del concepte d’informació ambiental • S’afirma que el concepte d’informació ambiental“debe tener lógicamente un alcance más amplio que el total de las actividades de las autoridades públicas (...) y debe incluir los documentos que no tengan relación con el ejercicio de un servicio público”

25. 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE L’OBJECTE DEL DRET: EL CONCEPTE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL • La interpretació àmplia del concepte d’informació ambiental també es recull a la jurisprudència interna. Per exemple: • Sentència del TS de 17 de febrer de 2004 (esmenta expressament la jurisprudència del TJCE) • Sentència del TSJ de Castella i Lleó, de 6 de maig de 2008

26. 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE L’OBJECTE DEL DRET: EL CONCEPTE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL • Sentència del TSJ de Castella i Lleó, de 26 de març de 1999: • El Tribunal no accepta la postura defensada pel lletrat de la Junta d’aquesta Comunitat Autònoma, relativa a què l’aplicació de la Llei 38/1995 es limitava únicament als espais naturals • El Tribunal interpreta que aquesta Llei“se refiere a cualquier actuación de la Administración en temas relacionados con el medio ambiente (...) sin que quepa por ello una interpretación restrictiva como la que se pretende”

27. 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE L’OBJECTE DEL DRET: EL CONCEPTE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL • El dret d’accés a la informació ambiental es circumscriu a la “informació ambiental que estigui en poder de les autoritats públiques o en el d’altres subjectes en nom seu”. Per tant: • Només es pot accedir a dades de les qual efectivament disposin les autoritats públiques • Si l’Administració, malgrat estar-ne obligada, no disposa d’una determinada informació ambiental, no es pot utilitzar el dret d’accés a la informació ambiental per a constatar el possible incompliment d’unes obligacions normatives

28. 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE L’OBJECTE DEL DRET: EL CONCEPTE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL • Sentència del TSJ de Castella i Lleó, de 16 d’abril de 2008: • Es demanava informació sobre els valors límits de diòxid de nitrogen i documentació relativa al nombre anual de vegades en què s’han superat els valors límit de diòxid de nitrogen i partícules, partint de l’obligació de l’Administració competent d’efectuar llistes on constin aquests resultats

29. 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE L’OBJECTE DEL DRET: EL CONCEPTE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL • El TSJ considera que “la Asociación recurrente se ha limitado a interesar datos cuya obligatoriedad para la Administración dimana, no tanto de que consten en sus archivos o registros, cuando de la obligación ex lege de su existencia (...) en base a lo establecido en el precepto antes referido, sin constar si real y efectivamente tales datos han sido elaborados, siendo así que estos son los únicos que podrían ser facilitados, pues no se trata de obligar al cumplimiento de deberes omitidos, sino de facilitar información sobre unos datos que ya consten documentalmente”

30. 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE L’OBJECTE DEL DRET: EL CONCEPTE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL • L’amplitud amb què es configura l’accés a la informació ambiental no implica l’obligació de l’Administració Pública d’elaborar estadístiques ad hoc per donar resposta a les peticions del ciutadans

31. 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE L’OBJECTE DEL DRET: EL CONCEPTE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL • Sentència del TSJ del País Basc, de 16 de juny de 2003: • En un supòsit de petició de dades concretes, referides a un espai temporal limitat (informació ambiental relativa a les normes urbanístiques d’un municipi), l’Administració no pot al·legar la dificultat per a l’elaboració de la informació: • “La alegación municipal relativa a la dificultad para su elaboración es endeble dado que si la Secretaría carece de medios para una elaboración siempre cabe acudir a la vía de la contratación administrativa para lograr tal objetivo”

32. 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE L’OBJECTE DEL DRET: EL CONCEPTE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL • Aquesta mateixa Sentència nega que l’Administració tingui el deure de crear estadístiques ad hoc per a subministrar dades estadístiques al sol·licitant: • Algunes dades sol·licitades “son de carácter estadístico y no amparados por el derecho de información y que, realmente, imponen la creación de una estadística plurianual ad hoc para el interesado, que podrá consultar los archivos municipales para que él mismo realice tal estudio estadístico pero la Sala no considera que el derecho a la información incluya la de creación ex novo de estadísticas plurianuales”

33. 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE L’OBJECTE DEL DRET: EL CONCEPTE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL • Sentència del TSJ de Castella i Lleó, de 16 d’abril de 2008: • Una Associació ecologista pretenia que l’Administració elaborés determinades dades sobre l’ozó que no constaven a l’Administració, adduint la facilitat de la seva elaboració • El TSJ reitera que el dret d’accés a la informació ambiental només es refereix a informació, dades, en poder de l’Administració i no obliga a la confecció ad hoc de la informació sol·licitada

34. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALQüestions generals • Caràcter taxat de les excepcions. No es pot denegar informació ambiental per causes no previstes a la Llei. Per exemple: • Sentència del TJCE de 26 de juny de 2003 • Sentència del TS de 17 de febrer de 2004 • Sentència del TSJ de Castella-La Manxa, de 26 de març de 2007: • No admet la denegació de la informació sobre emissions sol·licitada en base al seu caràcter irrellevant per a conèixer la qualitat de l’aire • Sentència del TSJ de Castella i Lleó, de 6 de maig de 2008: • No admet la denegació de la informació sol·licitada(dades sobre contaminació atmosfèrica) en base a la incorrecció dels mesuraments realitzats o la inadequació de la metodologia utilitzada

35. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALQüestions generals • Necessitat d’una interpretació restrictiva de les excepcions previstes al dret d’accés a la informació ambiental • En aquest sentit, per exemple, les Sentències del TJCE de 12 de juny de 2003 i del TS de 17 de febrer de 2004 • Aquesta interpretació restrictiva és fonamental per garantir l’efectivitat del dret d’accés a la informació i els seus objectius • Aquesta interpretació restrictiva està imposada ara per la pròpia Llei 27/2006

36. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALSol·licitud manifestament irraonable • Sentència del TS de 4 d’abril de 2006: • Petició d’informació amb caràcter mensual i permanent relativa a les emissions d’una planta incineradora de residus sòlids urbans • El TS considera que si bé el dret a la informació es pot reconèixer individualment quan es tracti de sol·licituds puntuals, aquest dret es transforma en un dret a la difusió periòdica mediambiental quan el contingut de la informació siguin dades d’informació periòdica ambiental d’obligada medició per les Administracions Públiques

37. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALSol·licitud manifestament irraonable • Sentència del TSJ de Madrid de 29 de juny de 2006 • Petició d’informació sobre el compliment per part de l’Ajuntament de la normativa sobre espectacles públics i activitats recreatives i petició de notificació dels actes administratius i resolucions que es produïssin o s’haguessin produït en relació amb aquest tema, així com les raons i causes de l’incompliment per l’autoritat municipal • El TSJ es pronuncia en el mateix sentit que la Sentència anterior del TS

38. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALSol·licitud formulada de manera excessivament general • La jurisprudència ha considerat procedent la denegació, en base a aquest motiu, de les sol·licituds següents: • Petició de tots els acords del Ple i de la Comissió de Govern del Consell Insular de Menorca perquè fos l’entitat sol·licitant qui delimités els acords amb incidència ambiental • Sentència del TSJ de Balears, de 30 de gener de 1998: el dret d’accés no opera com una subscripció periòdica a una informació que l’Administració ha de facilitar periòdicament de manera individualitzada

39. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALSol·licitud formulada de manera excessivament general • Informació relativa a llicències d’obertura i funcionament i a la contaminació acústica dels locals dedicats a espectacles públics i activitats recreatives que desenvolupen la seva activitat en un barri de Madrid • Sentència del TSJ de Madrid de 15 de juliol de 2004: El Tribunal considera justificada la denegació de la informació

40. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALSol·licitud formulada de manera excessivament general • En canvi, altres òrgans judicials han considerat improcedent la denegació de sol·licituds d’informació relativa a llicències de construcció concedides en sòl no urbanitzable, apel·lant al seu caràcter excessivament genèric, i reconeixen el dret d’accés en aquests casos • Sentència del Jutjat Contenciós Administratiu del País Basc núm. 4 de Bilbao, de 3 de març de 2006 • Sentència del Jutjat Contenciós Administratiu del País Basc núm. 2 de Bilbao, de 26 d’abril de 2006

41. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALSol·licitud formulada de manera excessivament general • La sol·licitud d’informació futura no implica necessàriament que la sol·licitud sigui excessivament general (pot coexistir una informació futura i al mateix temps concreta) • Sentència del TS de 4 d’abril de 2006

42. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALSol·licitud formulada de manera excessivament general • Un altre exemple de sol·licitud formulada de manera molt general: • Petició d’una persona al Ministeri de Medi Ambient en relació amb les condicions de seguretat de l’embassament d’Itoiz. Concretament, sol·licitava certificacions referides als informes encarregats pel Ministeri als Col·legis de Geòlegs i Enginyers de Camins, Canals i Ports, amb especificació de la data exacta d’entrada a qualsevol dels registres o oficines del Ministeri, a l’igual que els documents de supervisió realitzats per ambdós Col·legis o escrits i documents dirigits per qualsevol persona o òrgan del Ministeri als dos Col·legis esmentats o respecte als documents en què consti en la supervisió realitzada pels Col·legis i de documents o actuacions documentals de les comissions mixtes de seguiment, així com la data exacta d’abonament als dos Col·legis esmentats de les quantitats econòmiques fixades en el Conveni subscrit en el seu moment

43. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALSol·licitud formulada de manera excessivament general • La Sentència de l’AN de 3 de desembre de 2008 considera que • “el derecho de acceso a la información no incluye que la autoridad competente tenga que facilitar una certificación de todos los extremos recogidos en el escrito del recurrente de fecha de 27 de abril de 2006 que adolece de una absoluta falta de concreción sobre la documentación requerida en relación con la información medioambiental. Lo que se reconoce es el derecho de acceso a la información, pudiendo denegarse tal acceso, como señala el artículo 3.3 de la citada Ley 38/1995 al pautar las Administraciones públicas podrán denegar...”

44. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALSol·licitud referida a material en curs d’elaboració o a documents o dades inconcluses • Interpretació restrictiva de l’excepció • Només són documents o dades inconcluses aquells sobre els quals l’autoritat pública està treballant activament i, per tant, estan inacabats i en procés de confecció • No entren dins d’aquest concepte els expedients sense acabar: • S’ha de facilitar informació dels documents obrant a l’expedient que, essent separables, estan conclusos (per exemple, actes, anteprojectes...)

45. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALSol·licitud referida a material en curs d’elaboració o a documents o dades inconcluses • La jurisprudència ha considerat procedent l’accés a les actes d’inspecció en matèria nuclear o radiactiva • Sentència del TS de 17 de febrer de 2004 • Sentència de la AN de 29 de febrer de 2000 • Sentència del TSJ de Madrid de 2 de març de 1999 (en canvi, criteri contrari a la Sentència del TSJ de Madrid de 9 de juny de 1999)

46. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALSol·licitud referida a material en curs d’elaboració o a documents o dades inconcluses “las actas, consideradas aisladamente, constituyen un auténtico soporte de información. Efectivamente, las actas son aquellos documentos públicos que extienden los funcionarios públicos, normalmente de los diversos cuerpos de inspección, y cuya esencia consiste en la constatación de hechos, dotándosele de un especial valor probatorio, siempre que se configuren de conformidad con los requisitos establecidos por el propio ordenamiento jurídico (...) Desde esta perspectiva las actas no son un documento inconcluso, sino que se trata de un documento concluido, de conformidad con una regulación específica y al que se dota de un especial valor probatorio para el supuesto de que se utilicen como soporte de un procedimiento sancionador o de otra índole” (Sentència del TS de 17 de febrer de 2004)

47. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALSol·licitud referida a material en curs d’elaboració o a documents o dades inconcluses • Aquesta jurisprudència ha tingut importants efectes pràctics, ja que el Consell de Seguretat Nuclear, mitjançant Acord del Ple de 18 de juliol de 2006, va decidir aprovar la publicació de les actes d’inspecció de les centrals nuclears i informes tècnics • Aquesta decisió ha provocat un nou conflicte: l’Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica va impugnar aquest Acord

48. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALSol·licitud referida a material en curs d’elaboració o a documents o dades inconcluses • El conflicte s’ha solucionat per la Sentència de l’AN de 10 de març de 2008, que ha desestimat el recurs de l’Associació: • La publicació de les actes d’inspecció a la pàgina web del CSN té com a finalitat procurar el seu coneixement. “No estamos, pues, ante una difusión de noticias, estamos tan solo ante un acto administrativo que debe ser publicado garantizándose así la eficacia del conocimiento del acto. La finalidad perseguida con esa inserción del acto administrativo en la página web no es irracional, ni es desproporcionada, supone la utilización de un medio de comunicación para cumplir con la finalidad perseguida. Esta medida no atenta contra derecho fundamental alguno, ni viene a referirse a derecho de difusión o de comunicar opinión, ni es un acto referente a la libertad de información. No es un supuesto de libre comunicación de información como parece que se dice en la demanda, ni tampoco en un supuesto de datos automatizados de carácter personal que se dan a conocer”

49. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALSol·licitud referida a material en curs d’elaboració o a documents o dades inconcluses • L’actora “no acredita que se produzca daño de ningún tipo pues como se ha dicho esa posible afectación a la confidencialidad, a la intimidad, al secreto comercial, o a los hipotéticos expedientes sancionadores a los que den lugar no son más que meras alegaciones y tales derechos no se ven perjudicados por la publicación de las actas de inspección en la página web pues como se ha dicho esa publicación está sometido a unos límites y controles que la propia Oficina de Inspección debe controlar de manera escrupulosa”

50. 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTALSol·licitud referida a material en curs d’elaboració o a documents o dades inconcluses • La jurisprudència també ha considerat procedent l’accés a la informació de plans en tramitació • Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d’Urbión: • Sentència del TSJ de Castella i Lleó de 26 de març de 1999 • Sentència del TS de 28 d’octubre de 2003 • Plans de regularització d’abocaments: • Sentència del TSJ de Castella i Lleó de 31 de gener de 2003 • Sentència del TS de 3 d’octubre de 2006