140 likes | 416 Views
Oda a Guynemer. Josep Maria Junoy (1920). Autor i obra. Josep Maria Junoy i Muns Poeta, periodista i dibuixant Avantguardisme introductor del cubisme en la literatura catalana. Context històric. 1ra Guerra Mundial Avantguardista N ova concepció de l’art i la literatura
E N D
Oda a Guynemer Josep Maria Junoy (1920)
Autor i obra • Josep Maria Junoy i Muns Poeta, periodista i dibuixant Avantguardisme introductor del cubisme en la literatura catalana
Context històric • 1ra Guerra Mundial • Avantguardista Nova concepció de l’art i la literatura futurista (per la guerra, la tecnologia...) cubista
CIEL DE FRANCE Dins de l'avió mortalment ferit per l'espai hi brunzeix encarael lluent cor del motor més l'ànimadel pàlid adolescent heroi vola javers les estrelles
Tot l’enyor de demà Joan Salvat-Papasseit (1921)
Autor i obra • Joan Salvat-Papasseit millor avantguardista català extensa activitat com a redactor d'articles de crítica social anarquista i socialista
Ara que estic al llit malalt estic força content. - Demà m'aixecaré potser, i heus aquí el que m'espera: Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre; i la noia que porta la llet que té un capet lleuger i duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca. I encara aquell vailet que cridarà el diari, i qui puja els tramvies i els baixa, tot corrent. I el carter, que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa perquè no sé el secret de les altres que porta. I també l'aeroplà que em fa aixecar el cap el mateix que em cridés una veu d'un terrat. I les dones del barri, matineres, qui travessen depressa en direcció al mercat amb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols, i a vegades la carn, i d'un altre cireres vermelles. I després l'adroguer, qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta, i qui crida les noies i els diu: - Ja ho té tot? I les noies somriuen, amb un somriure clar, que és el biaume que surt de l'esfera que ell volta. I tota la quitxalla del veïnat qui mourà tanta fressa perquè serà dijous, i no anirà a l'escola. I els cavalls assenyats, i els carreters dormits sota la vela amb punxa, que dansa en el seguit de les roderes. I el vi que tants dies no he begut. I el pa, posat a taula. I l'escudella rossa, fumejant. I vosaltres amics, perquè em vindreu a veure i ens mirarem feliços. Tot això bé m'espera, si m'aixeco, demà. Si no em puc aixecar, mai més, heu's-aquí el que m'espera: - Vosaltres restareu, per veure el bo que és tot: i la Vida i la Mort
Anàlisi de l’estructura 1ª estrofa: presentació de la situació Ara que estic al llit malalt estic força content. - Demà m'aixecaré potser, i heus aquí el que m'espera:
Estrofes 2ª-13ª: quèpassara (aspectespositius) Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre; i la noia que porta la llet que té un capet lleuger i duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca. I encara aquell vailet que cridarà el diari, i qui puja els tramvies i els baixa, tot corrent. I el carter, que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa perquè no sé el secret de les altres que porta. I també l'aeroplà que em fa aixecar el cap el mateix que em cridés una veu d'un terrat. I les dones del barri, matineres, qui travessen depressa en direcció al mercat amb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols, i a vegades la carn, i d'un altre cireres vermelles. I després l'adroguer, qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta, i qui crida les noies i els diu: - Ja ho té tot? I les noies somriuen, amb un somriure clar, que és el biaume que surt de l'esfera que ell volta. I tota la quitxalla del veïnat qui mourà tanta fressa perquè serà dijous, i no anirà a l'escola. I els cavalls assenyats, i els carreters dormits sota la vela amb punxa, que dansa en el seguit de les roderes. I el vi que tants dies no he begut. I el pa, posat a taula. I l'escudella rossa, fumejant. I vosaltres amics, perquè em vindreu a veure i ens mirarem feliços.
14ª i 15ª estrofes: què passarà (aspectes negatius) Tot això bé m'espera, si m'aixeco, demà. Si no em puc aixecar, mai més, heu's-aquí el que m'espera: - Vosaltres restareu, per veure el bo que és tot: i la Vida i la Mort
Tema del poema • Desig de viure • Ganes de recuperar la vida que tenia • Gust per les coses coitidianes
Mètrica • Quinze estrofes, número de versos arbitrari • Mètrica irregular • Combinació art major i menor • Rima lliure • Combinació aleatòria de rima masculina i femenina
Recursos retòrics Ara que estic al llit malalt estic força content. - Demà m'aixecaré potser, i heus aquí el que m'espera: Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre; ila noia que porta la llet que té un capet lleuger i duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, iuna rialla fresca. I encara aquell vailet que cridarà el diari, i qui puja els tramvies i els baixa, tot corrent. I el carter, que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa perquè no sé el secret de les altres que porta. I també l'aeroplà que em fa aixecar el cap el mateix que em cridés una veu d'un terrat. I les dones del barri, matineres, qui travessen depressa en direcció al mercat amb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols, i a vegades la carn, i d'un altre cireres vermelles. I després l'adroguer, qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta, i qui crida les noies i els diu: - Ja ho té tot? I les noies somriuen, amb un somriure clar, que és el biaume que surt de l'esfera que ell volta. I tota la quitxalla del veïnat qui mourà tanta fressa perquè serà dijous, i no anirà a l'escola. Iels cavalls assenyats, iels carreters dormits sota la vela amb punxa, que dansa en el seguit de les roderes. I el vi que tants dies no he begut. I el pa, posat a taula. I l'escudella rossa, fumejant. I vosaltres amics, perquè em vindreu a veure I ens mirarem feliços. bé m'espera Tot això, si m'aixeco, demà. Si no em puc aixecar, mai més, heu's-aquí el que m'espera: - Vosaltres restareu, per veure el bo que és tot: i la Vida i la Mort - Polisíndeton - Antítesis - Anàfora - Asíndeton - Sinestèsia - Paral·lelisme - Paradoxa